Arran Granollers

Arran Granollers

diumenge, 23 de novembre del 2014

25 de novembre: contra totes les violències del patriarcat

Arran Granollers, per aquest 25 de novembre, hem volgut denunciar totes les violències que el patriarcat presenta en les nostres vides quotidianes. Hem penjat un seguit de cartells a l'espai públic amb frases diferents, el contingut del qual trobareu desenvolupat en aquest article.




LA TALLA 34 TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE / “INDITEX” TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Les joves i dones estan totalment submises al seu propi cos físic, fins a l’extrem de sentir angoixa per no complir “talles Barbie”. Com hem arribat fins a aquest punt?
Cada dia els mitjans de comunicació -ja sigui a través de telenovel·les, concursos o anuncis- ens recorden la importància que han de tenir els cosmètics i el menjar hipocalòric en la nostra vida quotidiana, atès que la nostra meta en la vida se suposa que no va més enllà de la bellesa.
Així mateix, multinacionals com Inditex fan propaganda i confeccionen la roba per a talles pràcticament irreals: talla 34, mesurant 1.80m. Aquests bombardejos i pressions estètiques que diàriament rebem, provoquen que socialment s’acabi acceptant l’alçada i la primesa com a indicadors de bellesa d’una jove/dona. 
 “MYHYV” TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE
L’assignació d’uns rols segons el gènere condueixen a una discriminació, ja que als homes se li atorguen uns estereotips més valorats socialment que a les dones. En aquest programa televisiu en concret, "Mujeres y Hombres y Viceversa", es transmet la imatge de que les dones som dependents i fràgils, ens vestim de manera sensual perquè ells així ho prefereixen, deixem que una segona persona (masculina) sigui qui triï i decideixi el que haurien de ser exclusivament decisions nostres... en definitiva, que les dones som un objecte sexual, fet que ens converteix en un complement de l’home. Mentre que la fortalesa, emprenedoria, seguretat, iniciativa són alguns dels adjectius que semblen anar intrínsecs al concepte d’home vertader.



AJUDAR-LA A LES FEINES DE CASA TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Quants cops em sentit dir, o inclús nosaltres mateixes hem dit que: “La meva parella m’ajuda a casa”?
Tradicionalment, els rols femenins anaven vinculats a l’àmbit domèstic, i desprès de vàries generacions, aquest vincle es manté intacte. És a dir, que les tasques domèstiques recauen, freqüentment, en la dona, i l’home només fa que “ajudar-la”, enlloc de compartir dites tasques entre els dos membres de la parella.
Aquesta socialització de rols, fortament consolidada, ha portat a la doble jornada femenina: per una banda, la dona és alliberada pel fet de poder treballar fora de casa de manera remunerada, però per l’altra, està sobrecarregada posat que continua tenint la major responsabilitat del treball en la llar i la cura dels fills i filles.



GALLARDÓN TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Entrat al segle XXI, algunes aspectes més bàsics de la lluita feminista com poden ser el dret al propi cos encara no s’han assolit. Alberto Ruíz Gallardón, ex-ministre de Justícia del Govern espanyol, va ser qui va lluitar per fer aprovar la llei que privava a la dona de la lliure elecció sobre el seu propi cos: la llei de l’avortament. Sembla ser que l’estat no ens considera prou madures per assolir l’autonomia en aquest tipus de decisions. El seu punt de vista paternalista prefereix vetllar per la nostra salut deixant-nos-en al marge que treballar per proporcionar una educació sexo-afectiva de qualitat.
Malgrat aquesta llei no va tirar-se endavant, cal recordar que la situació actual de l’accés a centres per tal de poder avortar segueix perpetuant un sistema classista, ja que només el poden tenir aquelles famílies que puguin pagar el seu preu, atès que l’estat es nega a convertir-lo a un dret lliure i gratuït.
L’ESGLÉSIA TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE
L’Església és una institució que potencia el patriarcat des de les seves elits fins a les bases. Com hem pogut veure al llarg del temps, les dones no tenen dret a accedir als rangs més elevats de l’Església Catòlica: l’Episcopat. Cal tenir en compte que el seu missatge, amb la seva base de la Bíblia, ha establert la figura de la dona com a simple acompanyant de l’home, sense llibertat ni dret a decisió. A més, li podem sumar la seva insistència respecte a abolir el dret a decidir sobre el propi cos i la sexualitat de les dones, per exemple, recolzant la llei contra l’avortament. A aquesta ofensiva brutal contra les dones també se li afegeix l’ofensiva contra aquelles persones que no comparteixen l’estereotip de família tradicional, com poden ser les persones homosexuals, etc.   

“DISNEY” TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Disney forma part de la nostra cultura educativa, ja que és part de la nostra infància i de la dels nostres progenitors i descendents. A simple vista sembla que aquestes produccions transmetin valors positius com la solidaritat, l’amistat, l’amor, etc. Però què hi ha darrere de tot això?
Malgrat el seu missatge cada cop sigui més implícit i menys vistós, aquest gènere filmogràfic és una autèntica fàbrica per crear estereotips de gènere i per difondre els mites de l’amor romàntic. Fomenten la idea de la dona poruga, que necessita tenir un home al seu costat per sentir-se protegida, sent aquesta la base de les relacions possessives i d’abús de poder. A més a més, potencien la idea de la dona submisa, que s’entrega a les feines de la llar amb devoció (fet que es tradueix en dobles jornades de treball), obsessionada pel seu aspecte físic i per trobar al seu príncep blau, que també ha de compartir els estereotips de gènere marcat als homes.

PRINCELANDIA TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE/ GIRLS LIKE PINK TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Estem veient com últimament un tipus de model de negoci basat en un oci sexista i patriarcal està naixent a Granollers. Un model, com el de “Princelandia”, que ensenya a les més petites a estar sempre preparades per agradar als altres i estar sempre disposades a tenir cura dels altres. Un model, doncs, que relega a la dona a la seva faceta purament estètica o a la seva feina de cuidadora de la llar.
Un negoci que, com també el de “Girls like pink”, fomenta les diferències basades en el binomi masculí/femení fent d'aquest font de moltes de les desigualtats que avui dia existeixen. Creant i fomentant la divisió sexual del treball fent que les dones siguin valorades només com a dones casades, com a mares, com a maques o com a cuidadores, i mai siguin considerades com elles mateixes.

HOMOFÒBIA TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE
En un sistema patriarcal que relega a la dona al seu paper de progenitora i/o cuidadora dels altres no és estrany, per tant, que aquelles formes de viure la sexualitat diferent a l'heterosexual siguin condemnades, invisibilitzades i estigmatitzades. Pensant en  l'heterosexualitat no com a una opció sexual més sinó com a un sistema polític i social que permet dividir les diferents formes de viure la sexualitat en normals/anormals.
Així també «masculinitza» a les dones lesbianes (camionera), com «feminitza» als homes gais (marica). Fent del binomi masculí/femení un model opressor que impossibilitat l'elecció lliure de com volem viure el nostre sexe, el nostre gènere i la nostra sexualitat.

LA MONARQUIA TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Tot i que no defensem cap model de país basat en la monarquia, volem assenyalar que la monarquia espanyola és una institució no només injusta sinó profundament patriarcal. La monarquia espanyola és un sistema que defensa l'existència d'un monarca, sempre i quan aquest sigui home i se socialitzi com a tal. Les dones (princeses o reines) en canvi són relegades a la seva funció de progenitores dels futurs monarques que, a diferència d'elles, sí que podran en un futur governar. A la vegada, aquestes dones també són considerades en tant que acompanyants del príncep o del rei, fent, un cop mes, pressió estètica contra elles.

divendres, 31 d’octubre del 2014

9N 2014 | el jovent diem Sí a la independència, Sí al socialisme, Sí al feminisme, Sí als Països Catalans

A falta de només onze dies per al 9 de novembre i encara amb la incertesa sobre una possible nova impugnació per part del Govern Espanyol contra la pseudo-consulta proposada per Convergència i Unió (CiU), des d’ARRAN volem fer públiques les següents consideracions:

Qualsevol resposta no desobedient al nou escenari que planteja el 9N cal llegir-la com un acte de col·laboració amb l’Estat. Es fa ja incomptable el nombre de traïcions del Govern de CiU a la voluntat majoritària de la població de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) a favor d’un referèndum d’autodeterminació. Des de la renúncia a una pregunta clara amb resposta binària fins al plantejament vergonyant de l’escenari actual, amb la convocatòria d’un mal anomenat “procés participatiu”, s’ha fet evident de forma repetida l’absoluta falta de voluntat del Govern d’obeir el mandat dels carrers. CiU prioritza per damunt de tot els interessos d’aquells a qui representen i això passa en tot moment per mantenir una actitud d’entesa amb l’Estat que s’ha demostrat incompatible amb qualsevol procés que dugui a la independència.

Cal que mantinguem el to mobilitzador i desobedient dels carrers per garantir un desenllaç d’aquest procés favorable a les classes populars. L’única força capaç d’empènyer aquest procés fins al final és la força del poble organitzat i mobilitzat als carrers. És aquí on va començar i on de ben segur que trobarà el seu desenllaç. Amb les forces polítiques de l’autonomisme absolutament fora de joc i la “unitat del sobiranisme” en entredit, és l’hora que les classes populars convertim la conjuntura política que vivim a la CAC al nostre favor per tal que aquesta desemboqui en l’inici d’un veritable procés de ruptura amb el règim que cal estendre necessàriament a totes i cadascuna les comarques dels Països Catalans. La independència és l’eina que hem triat per poder-ho capgirar tot i construir juntes un país al marge dels paràmetres que ens imposen el capitalisme i el patriarcat.

Fem del 9 de novembre una nova jornada massiva de mobilització independentista. Des d’ARRAN fem una crida al jovent a convertir el proper 9 de novembre en un clam independentista capaç de desbordar políticament i de forma definitiva la situació actual, condicionada per l’actuació dictatorial de l’Estat i l’immobilisme còmplice dels nostres representants polítics. Encara més, es farà imprescindible accentuar la qualsevol expressió  de desobediència als carrers en cas que el Govern decideixi recular una vegada més davant les imposicions del Govern franquista del Partit Popular.

Més enllà dels escenaris que es puguin generar, fem una crida a participar massivament en la votació del proper 9 de novembre i a fer-ho amb una doble resposta afirmativa. Cal que siguem conscients, però, que el 9N res estarà guanyat i que ens restarà un llarg camí per recórrer en l’assoliment dels nostres objectius polítics.

El proper 9 de novembre el jovent diem Sí.
A la independència. Al socialisme. Al feminisme. Als Països Catalans.
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 29 d’octubre de 2014

divendres, 10 d’octubre del 2014

12 anys de lluita juvenil. 2 anys d'ARRAN.

Enguany, celebrem el 2n aniversari d'Arran a Granollers. Però són 12 els anys de lluita juvenil a la ciutat, 
que es van materialitzar amb l'antiga Assemblea de Joves de Granollers (AJG). 
L'any 2012, però, amb la confluència a nivell nacional de la CAJEI (de la qual l'AJG en formava part), 
Maulets i altres assemblees locals fora de cap organització nacional, neix ARRAN, l'única organització 
juvenil de l'Esquerra Independentista.
 
Així doncs, ara fa dos anys,  l'AJG va esdevenir una assemblea més d'Arran de les més de 70 existents 
arreu dels Països Catalans i que cada dia aquesta xifra va en augment.
Per tant, volem celebrar aquest aniversari amb un cartell ple d'activitats per a tots els gustos i per a tots els públics. 
Aquestes activitats, són les següents:
 
Dimecres 15 d'octubre: 

Sobiranies per canviar-ho tot: xerrada sobre sobirania econòmica, laboral, energètica, de gènere i alimentària. 
Amb membres del Seminari d'economia crítica Taifa, Granollers en Transició, COS i altres.
A les 18h al local de l'AAVV Sota el Camí Ral.
 
Dissabte 18 d'octubre: 
 
Al parc de Ponent:

3x3 de bàsquet i ràpida de futbol. Dinar gratuït + obsequi per a l'equip guanyador. A partir de les 10h
Actuació de pallassos. A les 12h
Paella popular: paella, pa, beguda i postres. A les 13.30h

 A la plaça Lluís Perpinyà:
 Actuació musical: Noel Biniés (blues, rock, folk del Baix Montseny). A les 18.30h
“9N: Desobeïm l'Estat. Obeïm el poble”. Amb intervencions de la PAH, l'ANC, la CUP i Arran. A les 19.30h

Tenim molt clar que per seguir fent anys i acumulant petites victòries, falta la teva presència i participació. 
Així que no t'ho pensis dues vegades: baixa al carrer i participa!  
Visca la lluita dels i les joves de Granollers! 
 

 

diumenge, 21 de setembre del 2014

[Granollers] DESOBEÏM pel referèndum!

CONCENTRACIÓ A GRANOLLERS: 20h davant l'Ajuntament (el dia que el TC emeti la suspensió de la llei de consultes).

El passat divendres 19 de setembre va ser aprovada al Parlament de Catalunya la llei de consultes i en pocs dies s'emetrà el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre, però el Tribunal Constitucional emetrà una suspensió i probablement una prohibició.

Serà l'hora del poble. No podem romandre en silenci davant un atac frontal contra la democràcia de veritat i la voluntat popular, ni podem fiar-nos que alguns dels nostres representants estiguin al costat del poble i contra aquesta imposició espanyolista.

És per això que el dia que el TC emeti la prohibició (molt probablement DILLUNS 22 o DIMARTS 23) cal omplir les places dels nostres pobles i ciutats. Serà l'hora de demostrar que no estem disposats a cedir ni un mil·límetre. Demostrar-ho al govern espanyol i també al govern de la Generalitat de Catalunya.

Les urnes al carrer i la voluntat popular al poder!


dilluns, 8 de setembre del 2014

11 de setembre de 2014 | Res no ens atura! Joves desobedients pel futur de TOT un poble


Captura de pantalla 2014-09-02 a les 19.03.12El jovent dels Països Catalans commemorem el proper Onze de Setembre la Diada Nacional del Principat de Catalunya. Enguany ho fem de forma especial perquè es compleixen tres segles exactes de la caiguda de Barcelona lany 1714 en mans de les tropes borbòniques, un succés fatídic que marcà de forma definitiva la pèrdua de les nostres llibertats com a poble. Després de 14 mesos de resistència heroica, els murs de Barcelona sucumbien fa 300 anys als seus ocupants com ja ho havien fet abans tantes altres ciutats i viles arreu dels Països Catalans; i com també ho faria mesos després l’illa de Mallorca, últim baluard de resistència anti-borbònica de la nostra nació.

La nostra història, la dels Països Catalans, és una història de lluita. És la història escrita per les oprimides i oprimits que han presentant batalla durant segles a aquells qui ens pretenen sotmetre. És una història de Remences, Segadors, Angelets de la Terra, Miquelets i Maulets. És també la història de les lluites obreres i camperoles. De vagues i de barricades. La història dels i les revolucionàries de 1936, de la resistència antifranquista i de tantes altres experiències de lluita que configuren avui el caràcter rebel del nostre poble. És, per descomptat, la història de més de quaranta anys d’independentisme revolucionari treballant de valent als carrers a favor de l’alliberament nacional, social i de gènere dels Països Catalans.
Cal que mantinguem ben viu lesperit desobedient del poble català. Només així serem capaces de forçar un procés definitiu de ruptura amb el règim decadent de 1978 que ens permeti construir un futur lliure per a les classes populars dels Països Catalans. Hem de ser conscients que la desobediència a la legalitat espanyola serà l’única garant per fer efectiu el mandat popular a favor d’un referèndum d’autodeterminació el proper 9 de novembre. Així mateix, hem de tenir molt clar que cap de les forces polítiques que dirigeixen avui allò que anomenem “procés de sobirania” té cap intenció de desobeir el règim amb el qual han pactat o n’han estat part integrant durant gairebé quatre dècades. Cal no oblidar, a més, que són justament aquestes forces polítiques les responsables de polítiques antisocials en forma de dures retallades i privatitzacions, entre molts altres exemples.
És per això que resulta indispensable invertir el centre de gravetat del procés. Hem de retornar el protagonisme al poble organitzat i mobilitzat als carrers per garantir el Referèndum d’Autodeterminació i evitar que sota cap concepte la màfia corrupta i retalladora re-configuri un nou pacte amb l’Estat Espanyol per mantenir els seus privilegis i, en definitiva, per poder seguir saquejant la nostra classe. En aquest mateix sentit, cal que reivindiquem la desobediència com la nostra arma principal per plantar cara a les polítiques d’austeritat que imposa el capital a casa nostra a través del poder central i les administracions autonòmiques. Desobediència també contra les lleis franquistes del Partit Popular – com ara la contrareforma de l’avortament o la “llei mordassa” – i també contra la repressió de policies i jutges contra qualsevol espurna d’oposició als carrers.
Cada passa que fem en favor de la ruptura amb el règim ha d’estar decididament emmarcada en aconseguir la independència del conjunt de la nostra nació. Per això, no n’hi ha prou en acotar els nostres objectius i acció política tan sols en una part del nostre país. És un deure de l’independentisme estendre arreu del país la flama desobedient i respondre amb determinació a totes les conjuntures que s’esdevenen en cadascun dels territoris que conformen els Països Catalans. Sempre amb l’objectiu de materialitzar un veritable procés d’alliberament i ruptura que vagi des de Fraga a Maó i de Salses fins a Guardamar.
 Res no atura el jovent rebel d’aquest poble. És ben clar a dia d’avui que només el Poble Treballador Català i el conjunt de les classes populars poden esdevenir el motor d’un veritable procés de ruptura. Més enllà, com en multitud de processos històrics arreu del món, el paper de les joves es fa imprescindible. Reivindiquem el paper específic del jovent, així com també el paper de les dones, en la construcció d’aquest pol d’oposició que ha de garantir, en el marc de la Unitat Popular, el triomf d’un procés revolucionari que ens permeti trencar les cadenes que ens sotmeten a aquest sistema miserable d’opressió, dominació i explotació.
Independència per un procés de canvi integral al conjunt dels Països Catalans. Entenem el dret a l’autodeterminació com el dret a decidir sobre tot allò que ens afecta. Les classes treballadores, el conjunt de les classes populars i en definitiva, totes aquelles que som víctimes de l’ofensiva capitalista i patriarcal, hem d’entendre la independència com una eina que ens permeti superar i transgredir de forma integral l’ordre establert. Contra el vell autonomisme que ara abraça el discurs de l’independentisme apel·lant a una falsa transversalitat per perpetuar-se en el poder, reivindiquem més que mai que el trencament amb Espanya i França ha estat i és un projecte al servei del Poble Treballador Català i, en especial, de les dones treballadores. El nostre programa és ben clar i no admet renúncies: Independència, Socialisme i Feminisme per al conjunt dels Països Catalans.
 Res no ens atura!
Joves desobedients pel futur de TOT un poble!
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista



divendres, 5 de setembre del 2014

Continua la solidaritat amb el poble palestí!

L'ofensiva militar que ha patit Gaza en els últims mesos ha deixat més de 10.000 persones ferides de gravetat, a més d’uns hospitals en condicions precàries per tal de fer front a la situació. Una vegada més podem mostrar la solidaritat amb el poble Palestí, a través de l’enviament de material que els pot ser de gran ajuda. A continuació us deixem la llista de material que podeu anar deixant al punt de recollida, fins el 25 de setembre:
- Analgèsics.
- Antiinflamatoris.
- Pomada per cremades.
- Gases, gases de vaselina.
- Benes, benes d'escaiola, esparadraps, tiretes.
- Material ortopèdic: crosses, cadires de rodes, bastons, genolleres, canelleres.
- Material òptic: ulleres graduades, marcs.
- Material higiènic: sabó, bolquers de nens i grans.
- Material d'alimentació: Llet en pols per a nens.
- Mantes, tendes de campanya.
- Material quirúrgic i instrumental mèdic en general.


A l'Anònims Menjars i Pensars
c/ Miquel Ricomà, 57 (Granollers)
tel: 93 860 0789

De dilluns a dijous de 10h a 18h. 

 

dimarts, 2 de setembre del 2014

Pobles rebels contra l’imperi! ARRAN davant les darreres agressions de l’imperialisme

Davant els conflictes provocats per les darreres agressions imperialistes arreu del món, des d’ARRAN volem fer pública una breu anàlisi d’aquests conflictes i emetre un posicionament nítidament antiimperialista front a aquestos. Com a organització socialista i feminista entenem que vivim sota un sistema capitalista i patriarcal que es troba en la seua fase imperialista, representada principalment pel bloc EEUU-UE i l’OTAN. Aquest gran bloc imperialista busca constantment seguir acumulant capital mitjançant la subjugació de la resta de pobles del món per a apropiar-se dels seus recursos i riquesa. Per a fer-ho, no tenen cap problema en donar suport o impulsar cops d’estat o guerres per a imposar governs submisos als seus interessos o en fer reviure el terror del feixisme el racisme i el sionisme. Darrerament els interessos de l’imperialisme s’han materialitzat en conflictes a Síria, Ucraïna i Palestina, on han mostrat la seua cara més crua.
Síria
La crisi començà el març del 2011 amb una sèrie d’heterogènies protestes contra el règim de Bashar al-Assad emmarcades dins de l’anomenada Primavera Àrab. En aquestes protestes s’hi trobaven kurdes, revolucionàries, islamistes, etc. que reclamaven canvis per part del govern o fins i tot pretenien enderrocar-lo.
Després d’un seguit de protestes a favor i en contra del règim començà una escalada de violència i repressió que polaritzà el conflicte entre dos bàndols enfrontats: d’una banda el bàndol opositor, conformat principalment per l’Exèrcit Sirià Lliure (format pels desertors de l’exèrcit regular i civils) i diverses organitzacions jihadistes (al-Nusra, l’ISIS, Front Islàmic…); i de l’altra banda les forces del govern sirià, l’exèrcit i les forces de seguretat, amb el suport del govern rus. A banda, a Rojava, la zona del Kurdistan sirià, s’erigí un tercer agent, el poble kurd, que amb el Partit de la Unió Democràtica (PYD) i les seues Unitats de Protecció Popular (YPG) lluiten contra l’avanç del bàndol opositor i també per l’autonomia de la seua regió front el govern sirià.
El bàndol opositor ha rebut i rep actualment el suport dels EUA, Turquia i Aràbia Saudita entre d’altres. El suport de l’imperialisme occidental i els seus aliats submisos de l’Orient Mitjà a l’oposició és clarament un intent d’imposar a Síria un govern favorable als seus interessos per a continuar apropiant-se dels recursos naturals de l’Orient Mitjà i augmentar la seua influència a la zona, enlloc de l’actual govern antiimperialista d’al-Assad. Per tal d’aconseguir-ho han armat i reforçat l’estructura de l’ESL (Exèrcit Sirià Lliure), arribant-se a plantejar una intervenció militar al país per part de l’OTAN i justificant-la pel suposat ús d’armes químiques per part del règim (una estratègia comunicativa molt semblant a la ja emprada a l’Iraq el 2003 i a Líbia el 2011).
El suport a l’oposició va fer que molts grups que van començar protestant contra el règim (socialistes, kurdes…) s’allunyaren del bàndol opositor i de l’ESL i es posicionaren amb el règim contra la rebel·lió finançada i armada per l’imperialisme i els governs més reaccionaris de la zona. Així, queden en un bàndol les forces que defensen la sobirania dels pobles de Síria i en l’altre aquelles que pretenen imposar un govern reaccionari i proimperialista, esmicolant així molts anys de règim popular i antiimperialista a Síria que ha aconseguit grans millores socials i que fins ara ha resistit l’embat tant de l’imperialisme occidental com de l’islamisme polític i que és la ja darrera democràcia popular a la regió.
Per tot açò, ens posicionem contra els opositors i l’ESL que pretenen materialitzar un cop d’estat per imposar un govern proimperialista. Mostrem el nostre rebuig a la ingerència i la intervenció de l’OTAN i l’imperialisme en aquest conflicte i fem valdre el nostre suport a la sobirania dels pobles sirià i kurd.

Ucraïna
Durant la tardor del 2013 el govern ucraïnès va començar un període de reunions i negociacions per a acostar-se a la UE que cristal·litzarien en l’Acord d’Associació que havia de signar-se en novembre del mateix any. Aquest acord rebia el suport de tots els partits amb representació al parlament excepte el Partit Comunista d’Ucraïna i pressionaven al partit del govern, el Partit de les Regions (tradicionalment més afí a Rússia i els països de l’antiga URSS que a Europa i la Unió Europea), per a que prenguera les mesures que feren falta per a fer realitat aquest Acord. Finalment, una setmana abans de la signatura de l’Acord, el govern va decidir rectificar i no signar-lo, cosa que va motivar una onada de protestes pro.europees arreu del país, en especial a Kíev.
Les protestes es van allargar fins al febrer i amb el pas del temps van passar de reclames pro-europees o de transparència en el govern a clares crides per la destitució del govern. També amb el pas del temps els grups feixistes presents en les protestes començaren a exercir d’avantguarda d’aquestes i van anar prenent un caràcter cada cop més violent, arribant a comptar amb armes de foc, cosa que generà notables aldarulls. En aquests moments els mitjans de comunicació occidentals van iniciar una campanya de manipulació dels fets que estaven succeint a Ucraïna amb la intenció de justificar la utilitat de l’Acord d’Associació i donant cobertura als manifestants. Açò deixa vore els interessos de l’imperialisme occidental per augmentar la seua àrea d’influència fins a Ucraïna, país amb una posició geoestratègica molt important per a augmentar la pressió contra Rússia i controlar gran part del gas emprat a l’Europa central.
Finalment, en febrer va tenir lloc un cop d’estat que obligà el president Ianukòvitx i gran part del seu partit a abandonar el país i que donà lloc un nou govern amb membres del partit neofeixista Svoboda i amb la organització feixista paramilitar Pravy Sektor a les forces de seguretat. Aquest nou govern exerceix una brutal repressió contra la dissidència ideològica, en especial les comunistes i els sindicats obrers, les minories ètniques i el col·lectiu LGTBI.
Arran d’aquest nou govern colpista i les seues milícies feixistes naixen diversos moviments de resistència, en especial al sud-est del país, zones de majoria obrera i russòfona. A la Península de Crimea el govern regional va fer un referèndum on va guanyar per una majoria aclaparadora l’annexió a la federació russa, amb la qual cosa la zona quedà protegida de la influència del govern colpista.
Al Donbass s’hi han creat diverses repúbliques populars en els diferents òblasts (regions) com ara les de Lugansk, Khàrkiv o Donetsk, que intenten defensar-se de l’amenaça feixista al temps que impulsen que més zones es rebel·len contra el nou govern. El principal focus del conflicte resta a aquesta zona del país, on ja només resten dues repúbliques populars (Lugansk i Donetsk) però que han organitzat unes brigades antifeixistes per a fer front al domini sobre les zones controlades per les repúbliques populars i que continuen animant a la resta de les antifeixistes del Donbass i Ucraïna, així com també d’arreu del món, arribant-se a crear unes brigades internacionalistes per a donar suport a les brigades antifeixistes de les repúbliques populars.
Davant d’aquesta dramàtica situació, des d’ARRAN manifestem el nostre suport a les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk i a la lluita antifeixista que estan duent a terme, i condemnem el nou govern colpista i feixista.

Palestina
Aquest conflicte es remunta al 1948, quan es proclama l’estat d’Israel a terres palestines. La creació d’aquest estat fou immediatament recolzada pels Estats Units i els seus aliats europeus i l’ONU. Des de llavors l’estat d’Israel ha massacrat el poble palestí sempre amb la cobertura, tant política com militar, de l’imperialisme occidental. Des de llavors l’organització i la tàctica de la lluita per l’alliberament de Palestina ha pres diverses formes, i en alguns casos fins i tot s’ha hagut d’arribar a fer negociacions i acords de pau, tant de la comunitat internacional com a nivell bilateral entre l’Autoritat Nacional Palestina (el més semblant a un govern propi) i l’estat d’Israel. Però clar queda que cap d’aquests acords ha servit, l’estat d’Israel continua endurint les seues polítiques i llançant atacs massius contra la població palestina. En aquesta ocasió ha dut a terma aquest estiu una operació anomenada “marge protector” que ha servit per assassinar indiscriminadament la població palestina amb l’excusa dels precaris míssils llençats des de Gaza.
Tot i la informació que rebem des dels mitjans de comunicació de l’imperialisme occidental cal entendre que la lluita per l’alliberament de Palestina no la duen a terme només els jihadistes de Hamàs, sinó que hi ha diverses organitzacions – algunes socialistes com el FPLP o el FDLP – que defensen la construcció d’un estat palestí socialista.
Davant d’açò ens solidaritzem amb el poble palestí i la seua lluita per l’alliberament, i condemnem l’existència i les polítiques racistes i genocides de l’estat d’Israel. Cridem a secundar la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions a l’estat d’Israel (BDS) com l’eina més eficaç de solidaritat internacionalista amb Palestina.
Conclusió
Com ha quedat clar amb aquestes anàlisis breus, el nexe d’unió entre aquests tres conflictes és la intervenció de l’imperialisme occidental en tots ells. En els tres casos l’objectiu passa per ser la instauració de règims més favorables als interessos de l’imperialisme, i per a aconseguir-ho s’ha seguit una estratègia prou similar en els tres casos: per una banda, armar aquells que pretenen instaurar el règim proimperialista; i per altra, fer una campanya mediàtica de criminalització del règim anterior i d’exaltació dels imperialistes.
Contra aquesta manipulació mediàtica la nostra tasca com a organització antiimperialista és socialitzar una informació real respecte aquestos conflictes i fer un posicionament ferm contra l’imperialisme i a favor del bàndol que el combat, l’antiimperialista.

Pobles rebels contra l’imperi!
Solidaritat internacionalista amb les oprimides d’arreu!

dimarts, 26 d’agost del 2014

Per Festa Major, seguim segant ARRAN!

Ara que és Festa Major i per tant les entitats festives de cultura popular prenen la ciutat, es barregen els conceptes de "política" i "cultura" i sovint s'intenta fer gran la imaginada frontera que les "separa". Per això aprofitem per publicar a les xarxes l'exposició que vam elaborar en motiu de les Barraques de Granollers. La festa popular de l'Ascensió del passat maig, on es posen sobre la taula exemples que materialitzen que la política és sempre cultura i la cultura és sempre política. 
En aquest enllaç la trobareu 

http://issuu.com/arrangranollers/docs/expoarrangranollers 

També hem aprofitat per fer un nou mural en l'abandonat edifici dels antics cinemes Mundial, una víctima més de l'especulació a la ciutat.


dijous, 17 de juliol del 2014

Acció de suport amb el poble palestí.


Granollers, 16 de juliol del 2014

El setge d'Israel al territori palestí de Gaza torna a centrar l'atenció de mig món. No és un fet aïllat, ja que Gaza viu en un estat d'excepció des de fa anys. Les operacions militars ("plom fos" a l'any 2008 i "pilar defensiu" l'any 2012), els bombardejos aïllats i el bloqueig són les eines que utilitza el Govern sionista per demostrar la seva "voluntat de pau i reconciliació". Tot i així, aquesta vegada estem davant una nova operació militar de gran envergadura. L'espurna que ha encès l'ofensiva de l'estat israelià són els assassinats de quatre joves. Tres colons israelians i un de palestí resident a Jerusalem Est. El jove palestí, de només 16 anys, va ser segrestat per una cèl·lula d'extremistes jueus que el van torturar i cremar viu. La solidaritat per part de la població de Gaza no s'ha fet esperar i, des del dilluns, llencen infructuosament míssils cap a territori israelià.

Per la seva banda el Govern israelià ha autoritzat a l'exercit respondre per tots els mitjans al llançament de coets a través d'una operació anomenada "marge protector". Des del dimarts l'aviació ha iniciat els bombardejos sobre la població civil. S'han convocat 15.000 reservistes d'unitats de combat i els tancs voregen els límits de Gaza. Tot fa pensar que en els pròxims dies es pot iniciar una incursió terrestre. En les anteriors operacions militars sobre el territori de Gaza hi van perdre la vida gairebé 1.600 palestins (la meitat civils) i 21 israelians. Des de l'inici d'aquesta ofensiva ja han mort 27 persones a Gaza, incloses 18 civils, 5 dels quals eren nens, i més de 230 han resultats ferides.

Arran, el jovent independentista i socialista i feminista dels Països Catalans, mostrem solidaritat cap a la resistència del poble palestí. Per això desitgem que aquesta nova ràtzia sigui la guspira per a què la comunitat internacional condemni d'una vegada i de forma contundent l'Estat racista i genocida d'Israel.
Els Països Catalans estem al costat de la lluita dels pobles oprimits de la terra!

dijous, 26 de juny del 2014

Cinefòrum amb "Los placeres ocultos"

El 28 de juny és el dia internacional per l'alliberament lèsbic, gai, bisexual, transexual i intersex i per això des d'Arran Granollers us volem convidar al cinefòrum que organitzem aquest divendres 27 de juny en motiu d'aquesta diada.

Es passarà la pel·lícula "Los placeres ocultos" de Eloy de la Iglesia, i es farà un debat en acabat d'aquesta.
Tot això a partir de les 18h a l'Anònims (c/ Ricomà, 57- Granollers).


I l'endemà dissabte 28, hi ha convocades diverses manifestacions arreu del territori on també us hi animem a participar. La convocatòria de Barcelona és a les 18:30h a la plaça Universitat.

 Us hi esperem!

dilluns, 9 de juny del 2014

#granollersvolvotar

Si Rajoy diu no, Mayoral diu no
Signa perquè Granollers permeti el Referèndum

L’Ajuntament de Granollers posa excuses al Dret a Decidir del poble català Granollers i podria dificultar la celebració del referèndum previst per al 9 de novembre de 2014.
granollers_vol_votar_2 
L’Ajuntament de la ciutat ha acordat cedir les dades del padró municipal per a la consulta només en el cas que la legislació espanyola ho permeti. La raó és la moció que va presentar i aprovar en exclusiva el PSC de Granollers, amb majoria absoluta al consistori, on es feia constar explícitament que la cessió del padró només es farà «en els termes que indiqui la llei». Aquest matís aparentment legalista no exclou que, en cas de contradicció entre el mandat del
Parlament de Catalunya —òrgan de representació del poble català— i la llei espanyola, l’Ajuntament de Granollers es pugui decantar per aquesta última i negar a la Generalitat la cessió del padró. A més, es dóna la circumstància que el PSC va presentar aquesta moció al Ple per contrarestar i rebutjar una altra presentada conjuntament per altres forces polítiques del consistori que estan a favor del Dret a Decidir, on es vinculava la cessió del padró a la futura Llei de Consultes.
El PSC desvia l’atenció i torna a utilitzar partidísticament l’Ajuntament. Aquesta posició del PSC de Granollers queda també refermada pel propi alcalde, Josep Mayoral, en una carta feta pública durant el mes de maig per donar resposta a un petició de la vicepresidenta del Govern sobre la cessió del padró municipal. A la carta l’alcalde s’escuda en què les bases jurídiques del Parlament de Catalunya «han de respectar necessàriament la legalitat» deixant entendre que, en cas de que el govern del PSC de Granollers interpreti que aquestes bases jurídiques no la respecten, no farà la cessió del padró municipal.
Alhora a la missiva l’alcalde de Granollers intenta desviar l’atenció confonent deliberadament la qüestió nacional amb la qüestió social parlant de la falta de compromisos d’inversió del Govern Català, unes reivindicacions raonables però que no tenen res a veure amb els pals a les rodes que des de l’Ajuntament de Granollers es pretén posar a la celebració d’un
referèndum per decidir el futur del poble català. D’aquesta manera deixa palès un capítol més de la continuada instrumentalització política que fa l’agrupació local PSC de la institució local, en aquest cas desviant l’atenció d’una qüestió com és el Dret a Decidir cap a qüestions relacionades amb les guerres partidistes entre organitzacions tradicionals i que es mouen en paràmetres totalment obsolets.
El PSC juga al doble joc per acontentar, però no per aconseguir. Des de l’Esquerra Independentista de Granollers considerem imprescindible que l’exercici del Dret a Decidir que el poble català ha reivindicat de manera massiva i contrastada al carrer quedi per sobre d’interessos partidistes i jocs de mans que impedeixin a la ciutat l’exercici d’aquest dret. La «lleialtat institucional» a la que apel·la Josep Mayoral en les seves guerres de les oligarquies CiU-PSC no té en compte la lleialtat al poble català i el de Granollers. A més, resulta d’una elevada hipocresia que l’agrupació local del PSC es trobi adherida a la Taula de Granollers pel Dret a Decidir amb el compromís de facilitar la realització del referèndum, i paral·lelament a l’hora de la veritat l’equip de govern socialista a l’Ajuntament realitzi tripijocs per legitimar una postura que dificulti la celebració a Granollers del referèndum en el cas que el Parlament de Catalunya cridi legítimament a la seva realització. Aquesta contradicció és una constatació més del nul interès del PSC per una qüestió reivindicada massivament al carrer i de la seva tàctica de campanya permanent basada en lluir-se de cara a la galeria amb dubtosos consensos per acontentar a tothom amb posicionaments buits de fons i continguts, mentre que per altra banda vol acontentar també a la posició que té la seva executiva del PSC i
del PSOE. Demanem que es rectifiqui
Per aquest motiu i donats els reduïts instruments de participació directa que existeixen a la ciutat, des de l’Esquerra Independentista de Granollers hem impulsat per primer cop una Moció d’Iniciativa Popular –emparada en el propi reglament de l’Ajuntament— per poder portar al ple de l’Ajuntament una proposta que faci rectificar la moció aprovada el 25 de març i on es quedi explícit que el consistori cedirà les dades del padró municipal en cas de
convocatòria de referèndum sense excuses ni dilacions ja que la lleialtat al poble català està per sobre de les lleialtats partidistesA la Moció d’Iniciativa Popular demanem que es modifiqui del text l’expressió «en els termes que indiqui la llei» i se substitueixi per «en els termes que indiqui el Parlament de Catalunya».
L’objectiu de la iniciativa popular és reunir les signatures suficients –s’exigeix un 10% del total de població de Granollers—per a poder presentar en els propers mesos la moció al Ple Municipal i demostrar que, per sobre d’interessos partidistes, Granollers està a favor de la celebració d’una consulta legítima per decidir el futur del poble català sense excuses legalistes ni condicions.
Si tampoc hi estas d’acord, participa i difon:

#granollersvolvotar

 

 Moció:
http://esquerda.org/wp-content/uploads/2014/05/mocio_cessi%C3%B3_padr%C3%B3.pdf

Full de signatures:
 http://esquerda.org/wp-content/uploads/2014/05/full_de_signatures.pdf

Cartells de la campanya:


dimarts, 3 de juny del 2014

Crònica de la Marxa pels Drets socials

Tret de l'oposició a la construcció del 4rt Cinturó —que ha estat capaç d'aglutinar molts sectors– és difícil identificar mobilitzacions populars i socials que entenguin el Vallès Oriental com a unitat comarcal i, en conseqüència, comuna en allò polític. És per això que les impulsores de la Marxa que es va celebrar el passat dissabte 31 de maig sota un cel amenaçant amb la pluja, es mostraven contentes amb el resultat i en la lectura del manifest on animaven a “l'organització de les diferents lluites i a la construcció del poder popular”.
 
Des de les nou del matí, les Columnes del Baix Vallès, amb inici a Mollet, i la Columna Occidental, amb inici a Caldes, ja van començar les primeres accions. Tant a Mollet com a Caldes, davant de diferents equipaments sanitaris, es reclamava l'avortament lliure i gratuït i el dret a la salut, denunciant la política de les retallades i l'estratègia privatitzadora. A Caldes, també es realitzava una acció per denunciar els privilegis de la banca i la complicitat dels governants amb el capital financer, mentre
que a Mollet es denunciava la presència del Mercadona, assenyalant la precarització del món laboral i els efectes negatius pel comerç de proximitat que tenen els supermercat i grans superfícies.
Una mica més tard, a les deu del matí, a Llinars del Vallès i a Cardedeu es sumaven a la denúncia de les retallades i l'estratègia privatitzadora en la sanitat catalana. Després de l'inici, i ja en direcció a Cardedeu, els marxants de Llinars han denunciat el projecte del Karting i a Cardedeu ho feia per la pujada del transport públic a l’estació de Renfe del poble.
Mentre a Caldes es feia un recorregut i es caminava en direcció Lliça d'Amunt, a Cardedeu confluïen les marxants de Llinars i s'iniciava, un cop més i després d'uns mesos ben moguts entre denúncies, judicis i mobilitzacions, la repintada del Mural Independentista de Cardedeu. Mentre es refeia al mural, es va realitzar la lectura d'un manifest on es vinculava al procés d'independència amb la necessitat de canviar-ho tot.

La columna del Baix Vallès, deixava Mollet enrere i entrava a Montmeló. A la plaça de la Vila hi van confluir 350 persones i la marxa va seguir pels carrers del centre denunciant la inversió militar i els desnonaments responsabilitat de diferents bancs. Sortint de Montmeló, la marxa va seguir per la llera del Congost, fins arribar a la plaça Maluquer i Salvador de Granollers cap a quarts d'una del migdia on una trentena de veïns de Granollers donaven la benvinguda entre aplaudiments i consignes. Minuts després, arribava la columna Occidental, que al seu pas per Lliça d'Amunt va aplegar una quarantena de persones més.
Mentre els marxants de les columnes del Baix Vallès i l'Occidental prenien un descans, la columna Nord, denunciava la precarietat laboral que pateixen els treballadors de McDonals, bolcant fems a la porta i repartint informació sindical. La següent parada, on s'hi van sumar veïnes de Les Franqueses, va servir, altre cop, per denunciar el problema de la sanitat pública a l’Hospital de Granollers. Abans d'arribar al punt de confluència, la columna nord va donar tot el suport a Can Vies i va denunciar la repressió i la cultura de la por davant la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Granollers.
Una sola marxa, recorregut final i dinar popular

A la una del migdia, les tres columnes ja havien confluït a la cèntrica plaça Maluquer i Salvador, on es va iniciar una altra acció contra la banca, empaperant seus de CatalunyaCaixa, La Caixa i BBVA. Es va seguir pels carrers de Granollers, a la plaça de les Olles, just davant de la seu del PP i d'Unió Democràtica, per denunciar la situació d'irregularitat de les persones “sense papers” amb el testimoni d'un membre de l'assemblea Papers per tothom del Vallès Oriental i la consigna “cap persona, és il·legal”. Tot seguit es va arribar a la plaça de la Porxada, on es va fer el recordatori del bombardeig feixista que va patir la ciutat de Granollers l'any 1938 i on van morir més de 400 persones. Tot i que el cansament començava a ser evident, es va encarar el final del recorregut fins al Parc del Congost on hi havia l'espai de les Barraques de l'Ascensió que per primer cop s'organitzaven a Granollers de la mà de diferents entitats culturals i polítiques.
Un cop arribats al parc, una representant de Panrico en lluita i una altra de IMES-ASPI van explicar la lluita sindical que duen a terme des de fa mesos. Just abans d'una tempesta considerable, es va poder fer lectura d'un manifest que plantejava la necessitat d'entendre que “la lluita en defensa del sector públic és, doncs, part de la lluita global contra l’explotació capitalista”.
Malgrat el mal temps, es va poder celebrar el dinar popular que servia com a cloenda d'una marxa que, després de set hores i amb més de 600 persones participants, va mostrar un Vallès Oriental diferent a l'habitual.

Extret de la Directa: http://directa.cat/noticia/valles-oriental-garraf-marxen-defensa-dels-drets-socials



dimecres, 14 de maig del 2014

I Marxa pels Drets Socials del Vallès Oriental

El Vallès Oriental en Marxa pels Drets Socials
(31 de maig de 2014)

Arran de la crisi capitalista que vivim els darrers anys patim una època de regressió en drets civils, socials i laborals i ens enfrontem a una estratègia política encapçalada per la “Troika” (CE, FMI i BCE) i amb la connivència dels governs català i espanyol basada en la despossessió massiva de les classes populars i dels sectors més vulnerables que afecta especialment els pobles de l’Europa mediterrània i, per tant, de Catalunya i la resta de pobles de l’estat.

Tots els avenços en drets, llibertats i justícia han estat concessions de les classes dominants per apaivagar la força organitzada de les classes populars i mantenir l’ordre capitalista existent. Han estat conquestes de les lluites de tots aquells i aquelles que ens han precedit plantant cara al carrer, i és per aquest motiu que cal seguir lluitant en un temps de desmuntatge sistemàtic i premeditat dels nostres drets, i més encara en el marc d’una conversió del deute privat generat durant anys d’especulació en un deute públic gegantí.

Exigim fer marxa enrere en totes les retallades en educació, sanitat, pensions, dependència, prestacions d’atur o per situació de vulnerabilitat, etc.
Rebutgem rotundament la privatització dels serveis públics adreçada a fer negoci amb la nostra salut i les nostres vides.
Condemnem la vulneració del dret bàsic a un habitatge digne i que s’aturi la sagnia del drama provocat i plasmat en els desnonaments.
Ens neguem a pagar un deute que no hem generat i que no és nostre.
Creiem necessari capgirar les retallades i el patiment imposant els interessos de la majoria social als del capital financer transnacional i als seus servidors polítics.
No acceptem més pèrdues de drets, ni retallades, ni privatitzacions, ni més agressions a les nostres prestacions socials i condicions de treball, ni a les nostres llibertats individuals i col·lectives.

Aquest patiment té cara de dona, i és que aquesta regressió reforça la dominació patriarcal capitalista i la condemna al rol tradicional imposat. A més, la crisi política retalla el dret a decidir sobre el propi cos limitant l’accés a un avortament segur, lliure i gratuït. Tanmateix cal eradicar l’homofòbia i la transfòbia i treballar per la llibertat sexual i d’identitat de gènere.

En una comarca com la nostra tampoc ens podem oblidar del territori i com s’ha posat al servei de l’economia especulativa amb casos com Kàrting de Llinars o el Golf de Villalba. Aquesta també és una lluita pel dret a una vida digna.

Els mateixos governs que apliquen aquestes polítiques reprimeixen als que protestem utilitzant la justícia i atacant drets fonamentals com el dret a decidir del nostre poble. Es mantenen presoneres polítiques i es criminalitza la lluita.

Aquesta ofensiva respon a una estratègia ideològica molt determinada que busca establir una societat per rics i una altra per pobres. La lluita en defensa del sector públic és, doncs, part de la lluita global contra l’explotació capitalista.

Com que l’atac és col·lectiu, la resposta ha de ser comuna: coordinar les lluites sectorials i acumular forces des de la societat civil per desemmascarar aquesta perversió que fomenta les desigualtats i l’explotació de classe, superar l’actual règim de drets socials en un sentit oposat al que ens condueixen i fer-ho universalitzant-los, democratitzant-los i autogestionant-los des d’una perspectiva igualitària, justa i solidària.

Volem viure i conviure en una societat basada en la solidaritat entre pobles, on es recuperi l’orgull de classe treballadora, amb un model que tendeixi al decreixement, on els nostres recursos econòmics reverteixin en el benestar de tothom, on puguem decidir lliures com a poble i on la corrupció sigui eradicada.

Desitgem que les nostres veus siguin garants d’un futur sense dominació, de llibertat i justícia social per tal que els que vinguin puguin créixer forts, lliures i solidaris. I això serà possible si lluitem units… perquè la lluita és l’únic camí!

caminem, organitzem, coordinem…

CREEM PODER POPULAR!

diumenge, 11 de maig del 2014

Neixen les Barraques de Granollers. La Festa Popular de l'Ascensió

Aquesta setmana s'ha fet públic el neixament de les Barraques 2014 de Granollers. El projecte ha estat engegat per entitats i organitzacions de la ciutat, tant polítiques com culturals, i pretén construir un espai reivindicatiu i festiu dins les grises Fires i festes de l'Ascensió de Granollers. A continuació podeu llegir el manifest:

Les Barraques de l’Ascensió neixen amb la voluntat de crear un nou espai els dies que a Granollers es desenvolupa la Fira de l’Ascensió. Aquests dies en què la ciutat és un aparador descafeïnat d’empreses, restaurants, activitats i mostres culturals, volem crear, construir i somniar nous espais de participació, de complicitats i de somriures: L’espai festiu de les Festes de l’Ascensió.

És per això que diverses entitats i organitzacions proposem unes Barraques amb l’esperit d’esdevenir un espai festiu i compromès. A través d’activitats, oci i cultura popular volem transmetre un model de ciutat alegre i activa. Volem que desperti aquesta ciutat adormida, grisa, que esquiva la realitat amb bones paraules. Volem fer visible una altra realitat de Granollers, donar centralitat a les persones com a ciutadanes i no com a consumidores. Un espai de reflexió col·lectiva, apropant-nos als problemes que afecten la nostra ciutat tot compartint diferents complicitats, fent confluir altres maneres d’entendre l’oci, la cultura popular, l’ús de l’espai públic i l’autogestió.

I volem que sigui un espai integrador, que tingui com a principi la voluntat de vincular la festa amb la presa de consciència, on no hi caben  comportaments sexistes, ni racistes ni xenòfobs, un espai de llibertat i justícia compromès amb els drets nacionals dels Països Catalans i, evidentment, perquè els drets de tots i totes siguin respectats. 

Les Barraques de l’Ascensió són festa, i la festa és reivindicació, intercanvi i comunitat. Un espai on les persones, les entitats i els col·lectius siguem els veritables protagonistes. Un espai sorgit del poble i per al poble.

Organitza: ARRAN Granollers, Blancs de Granollers, Blaus de Granollers, CUP Granollers, Diables de Granollers, L'Esquerda, Jovent Ignorat i Xics.

dissabte, 3 de maig del 2014

Crònica del 1er de Maig a Granollers

Extret de la Directa:
http://www.setmanaridirecta.info/noticia/necessitat-dunitat-combativitat-eixos-comuns-del-1r-maig
 
El 1r de maig a Granollers, la capital del Vallès Oriental, ha servit perquè les diferents organitzacions anticapitalistes es sumessin en un sol bloc. Més de 300 persones, convocades per l'assemblea d'aturats i aturades de Granollers, la Coordinadora Obrera Sindical del Vallès Oriental i la CNT de Granollers han participat a la manifestació que s'ha iniciat a les onze del matí al carrer Marie Curie del Barri de Can Bassa, just davant d'una oficina de l'OTG. La manifestació rebia el suport de moltes organitzacions, des d'associacions de veïns i veïnes, assemblees anticapitalistes com Arran o l'Assemblea Llibertària i partits polítics com les CUP o EUiA. La manifestació ha transcorregut pels carrers Francesc Macià, Alfons IV, passant per la Plaça de la Corona i entre consignes per a la unitat popular, en favor de l'habitatge i contra les polítiques neoliberals.

Cap a les dotze del migdia, la manifestació ha arribat a la Porxada, just davant de l'Ajuntament de Granollers. Allà, diferents organitzacions han realitzat intervencions. Ha obert el torn l'Assemblea d'Aturats i Aturades que ha evidenciat la dificultat de trobar feina i ha denunciat les polítiques econòmiques de la Generalitat i el Govern espanyol. Tot seguit la PAH ha animat a sumar-se a les diferents lluites al crit de "Si se puede", mentre que el Procés Constituent ha animat a la "unió de les classes populars" i el Col·lectiu de Sense Papers ha esperonat a la lluitar fins el final per aconseguir la plena ciutadania per a tothom. Després ha estat el torn d'Arran, que s'ha centrat a denunciar la precarietat i el patriarcat que pateixen les joves i les dones. La COS Vallès Oriental ha llegit el manifest de les organitzacions de l'Esquerra Independentista, denunciant les polítiques neoliberals de la UE, els Estat espanyol i francès i el govern de la Generalitat i ha vinculat l'alliberament nacional a un alliberament de classe, social i de gènere apostant pel socialisme, el feminisme i la independència completa. Per la seva banda, una membre de la CNT d'Euskal Herria ha criticat l'anomenada transició democràtica, la incapacitat de l'Estat espanyol per donar resposta a la voluntat de la classe treballadora i ha animat a seguir lluitant per superar el capitalisme.
També s'ha anunciat la Marxa pels Drets Socials del Vallès Oriental que es realitzarà el proper 31 de maig des de pobles i ciutats com Mollet, Cardedeu i Caldes i que acabarà a Granollers.

 
Vídeo de la notícia a VOTV: 
http://votv.xiptv.cat/granollers/capitol/mes-de-300-persones-es-manifesten-per-l-x27-1-de-maig-a-granollers

 

dimecres, 16 d’abril del 2014

1 de maig a Granollers

Aquest 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora, a Granollers no ens quedarem a casa i sortirem al carrer per defensar els drets, la dignitat, el futur i el present de tots i totes.
I és precisament amb la participació de tots i totes com podem aconseguir que les coses canvïin i trencar amb el fals tòpic imposat de: "és que no hi ha res a fer", ja que aquest ha estat creat per les classes i elits que es beneficien de la passivitat de la majoria social i viuen del seu treball.
Per tant, demostrem que som el poble i que som qui realment té el poder!





 





MANIFESTACIÓ: 
a les 11h davant de l'Oficina de Treball (c/ Marie Curie 25-27). Final: plaça de la Porxada.

PARLAMENTS de les entitats participants: 

a les 12h a la plaça de la Porxada.


Pels teus drets, pels nostres drets, no hi faltis! SÍ QUE ES POT!

Convoca: Assemblea d'aturats i aturades de Granollers, CNT Granollers, COS Vallès Oriental, Arran Granollers, Assemblea Llibertària del VO, AAVV Granollers Centre, AAVV Tres Torres, Ateneu de Granollers, CUP Granollers, Endavant Vallès Oriental, l'Esquerda, EUiA Granollers i PAH Granollers


dimecres, 9 d’abril del 2014

Comunicat | L’Esquerra Independentista davant l’immobilisme del Congrés Espanyol

http://arran.cat/wp-content/uploads/2014/04/mes-independentista-barcelona-pere-virgili_araima20131019_0197_4.jpgDavant la negativa del Congrés dels diputats Espanyol al traspàs de Competències a la Generalitat per tal de realitzar la consulta sobiranista del 9 de novembre, l’Esquerra Independentista volem expressar, un cop més i amb més èmfasi que mai, la nostra ferma voluntat i compromís amb el poble català per tal de decidir sobre el futur d’una part del nostre territori.
Entenem que aquesta primera negativa de l’Estat Espanyol a que una part del poble català exerceixi el seu dret a vot obre les portes cap al camí que sempre hem defensat des del nostre moviment: un camí marcat per la desobediència com a única via per assolir els drets nacionals, socials i de gènere per al conjunt de les classes populars, no només de la Comunitat Autònoma de Catalunya, sinó de tots els Països Catalans.

La negativa del Congrés ens reafirma en la nostra posició de que els nostres drets no els assolirem demanant res a ningú, sinó que el procés d’emancipació de les classes populars catalanes vindrà, exclusivament, de la mobilització i conscienciació d’aquestes. Així, cal emfatitzar que el fet de que l’Estat es negui al dret a decidir d’una part del país no només posa de manifest que no existeix pacte possible sinó que visualitza, un cop més, el conflicte democràtic entre un poble que cada vegada està exigint més intervenció política directa, i unes elits econòmiques i polítiques que li neguen la seva sobirania i el seu dret a autogovernar-se.

Aquest últim fet només és un nou afegit a la constatació de que des de l’encaix a l’Estat Espanyol no existeix una via possible per a exercir la democràcia; la democràcia real, entesa com a govern del poble, que ens permeti decidir sobre totes les qüestions de la nostra vida. Així, fem explícit, un cop més, que la desobediència i la organització seran les úniques vies possibles per a aconseguir la independència plena, que no hem d’anar a demanar res a ningú, sinó que únicament a través del nostre propi treball i lluita aconseguirem la independència real que ens permeti, per dignitat, canviar-ho tot.

Alerta Solidària
ARRAN 
Candidatura d’Unitat Popular 
Coordinadora Obrera Sindical 
Endavant – Organització Socialista d’Alliberament Nacional 
Moviment en Defensa de la Terra 
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans