Divendres passat la sala Sant Francesc de Granollers va acollir l’acte “Independència: sí o no?”, un debat organitzat per l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes, sectorial de l’ANC (ANJI) que va donar veu a les joventuts dels partits de la comarca per tractar un dels temes estrella que actualment omple pàgines de diaris d’arreu del país: la independència i la consulta, entre d’altres.
Prop d’un centenar de persones van assistir a l’acte polític per voler escoltar les joves formacions i els seus posicionaments vers certs temes que es van tractar al llarg del debat. Era la primera vegada que es donava un fet així, reunir les joventuts dels diferents partits polítics en un acte organitzat per l’ANJI.
L’acte va transcórrer sense cap incidència ni tensions entre participants, cosa que l’ANJI celebra: “és important que tothom hi pugui participar i que la seva resposta en tot moment tingui cabuda i sigui respectada”.
Les agrupacions JNC, JERC, SI i ARRAN van donar suport a la celebració d’una consulta i a un “sí” a la independencia com a dret fonamental del poble que està per sobre de tota llei escrita; les joventuts socialistes, en canvi, es decanten per demanar al Govern espanyol el seu vistiplau per fer una consulta i més endavant, tal com van afirmar, ja es decantarien per a un posicionament pel sí o pel no; la representant de Joves d’Equerra Verda, per la seva banda, reclama una consulta com a manera d’exercir la democràcia perquè “si volem ser responsables políticament, hem de fer la consulta”; en canvi les dues formacions NNGG i J’s (joves del PP i de Ciutadans) s’oposen clarament al referèndum perquè, en paraules del representant de NNGG, “La independencia divide los problemas; no los resuelve” i, segons el representant de Ciutadans, ens portaria a estar enfrontats.
JERC, SI i Arran van tractar el tema de la possible declaració unilateral d’independència, sabent que si el Govern espanyol no deixa fer una consulta llavors es podria optar per fer-la com a recurs. El representant de les JNC va declarar que es podria optar per fer-la com a últim recurs després d’esgotar totes les vies legals possibles.
Motius per la independència? Més enllà dels no rotunds de les joventuts del PP i de Ciutadans, hi ha uns socialistes que s’hi oposen perquè creuen en un projecte millor que, segons ells, respon a la pluralitat de Catalunya. Es tracta d’un projecte per als que no volen marxar, però, en canvi, sí que volen millorar la situació. La representant dels JEV (ICV) va exposar que a Catalunya hi ha d’haver un procés constituent que s’ha d’estendre.
Pel que fa a les formacions independentistes, Arran defensen la independència “per canviar-ho tot” i aconseguir, així, una societat més justa, igualitària i per combatre molts altres problemes. SI a més d’una societat més justa va recordar la protecció que mereix la llengua, amenaçada per la LOMCE. La JNC volen “construir un estat sense els vicis de l’espanyol” i reclamen la necessitat que Catalunya sigui representada als òrgans internacionals. JERC, per la seva banda, va dir que calia solucionar els problemes “en clau catalana” i va reivindicar la necessitat d’un estat propi per motius lingüístics, econòmics i socials.
En canvi les Joventuts Socialistes veuen que Espanya ens aporta la Unió Europea, seguretat i l’euro, creuen que Catalunya ha d’apostar per Espanya i viceversa, i que és vital no desfer el vincle, mantenir-lo però canviar el model i enfortir les relacions.
Per finalitzar, tots plegats, excepte el representant de les Noves Generacions, han coincidit que cal canviar el model actual: JERC va remarcar que una Catalunya independent tindria més inversió per a la investigació, que fomentaria la formació, i que s’abaixaria l’atur creant així llocs de treball i donant més oportunitats als emprenedors. Arran apuntava el mateix amb la necessitat de donar protagonisme a les classes treballadores i a estendre el procés arreu dels Països Catalans. La representant d’Esquerda Verda va aportar una pinzellada dient que la independència no ho soluciona tot, i que, per tant, caldrà anar amb peus de plom a l’hora de crear el nou estat.