Arran Granollers

Arran Granollers

divendres, 25 de gener del 2013

Casos repressius actuals

1) Solidaritat amb les independentistes encausades per plantar cara a l’espanyolisme

5 militants de l’Esquerra Independentista s’enfronten a un procés judicial amb greus acusacions que superen, en sumatori total, els 30 anys de presó.

Des d’Arran, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista, volem mostrar el nostre més sincer suport a les 5 militants independentistes encausades per un acte de rebuig a la presència de Rosa Díez –dirigent del partit Unión Progreso y Democracia (UPyD)- el 5 de març de 2010 al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en el marc d’un acte de propaganda electoral de l’espanyolisme.
Així, també volem expressar mitjançant aquest comunicat l’adhesió a la campanya “defensar la llengua no és cap delicte” iniciada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Alerta Solidària i mitjançant la qual, des d’Arran, treballarem per visualitzar als carrers d’arreu dels Països Catalans aquest nou exemple flagrant de la criminalització contra l’independentisme català que la caverna mediàtica –emparada i recolzada una vegada més per la justícia espanyola- ve duent a terme des de fa molts anys.
Signem també una autoinculpació –promogudes des de la campanya- col·lectiva. Ho fem perquè totes i cadascuna de les militants d’Arran podíem haver estat aquell 5 de març de 2010 a la UAB. Perquè des de fa més de 40 anys les joves que formem part de l’Esquerra Independentista ens hem mantingut fermes en la defensa de la llengua i cultura catalanes. I tant ahir, com avui, com demà seguirem plantant cara a tots aquells que pretenen –com Díez- destruir tota identitat catalana arreu dels Països Catalans amb la voluntat de minoritzar-nos i així homogeneïtzar el nostre poble –com marca el full de ruta d’UPyD- dins la màxima expressió d’un Estat espanyol unitari i centralista.
Finalment, volem deixar palès que des d’Arran –com assenyalen també el SEPC i Alerta Solidària- som conscients que aquest procés judicial no és més que una petita peça de l’engranatge estratègic de la maquinària mediàtica que l’Estat espanyol ha posat en marxa per a frenar la voluntat emancipadora dels Països Catalans i avançar –ara més que mai- en l’opressió nacional contra el nostre poble donat el moment històric en el qual ens trobem. És a causa de la força creixent de l’independentisme que observem una natural polarització del conflicte, buscant l’espanyolisme posicionar la població al seu bàndol. I ho fa amb eines renovades i adaptades al nou context –com UPyD- que només busquen la provocació per aconseguir ressò mediàtic. Tenim clar que és això –i només això- el que Rosa Díez buscava a la UAB, el mateix que busca ara mitjançant aquest muntatge policial de criminalització de l’independentisme. Alhora, però, tenim més clar que mai que són precisament processos com aquest els que reafirmen l’encert de la nostra lluita. Perquè quan el jovent compromès som la principal diana dels atacs de l’espanyolisme, és inapel·lablement perquè són conscients i temen el nostre potencial. Perquè ells, com nosaltres, saben que el veritable camí per l’alliberament total del nostre poble és la mobilització i organització amb l’independentisme combatiu, aquells que des de fa 40 anys seguim ferms –sense renúncies- amb els nostres postulats. Perquè la consigna de l’Esquerra Independentista és la mateixa ara que fa 40 anys: Independència, socialisme, Països Catalans. I no signarem cap claudicació en la nostra lluita, perquè sabem que només alliberant-nos d’Espanya, França, la Unió Europea, el capitalisme i el patriarcat serem lliures veritablement. Perquè només lluitant tenim futur!
Defensar la llengua no és cap delicte. Perquè només lluitant tenim futur!
Per a més informació, materials i seguiment de la campanya, visiteu el blog d’aquesta.
Per a conèixer els fets, el manifest de la campanya.
2) L'Audiència Nacional imputa per enaltiment del terrorisme dos membres d'una colla bastonera.
Quan la doctrina persecutòria de l'Audiència Nacional (AN) respecte l'exhibició de fotografies de preses polítiques semblava que anava a la baixa, dos membres de la colla bastonera de Gràcia Cop a Cop han estat imputats per enaltiment del terrorisme. Ambdós declararan dimecres a les 11h del matí a la Ciutat de la Justícia. El jutjat traslladarà la seva declaració al tribunal especial de Madrid (AN), que és el competent en causes relacionades amb la legislació antiterrorista. 
Com cada any el passeig del Born de Barcelona –a costat del Fossar de les Moreres– va ser l'escenari escollit per l'Esquerra Independentista per fer els seus actes reivindicatius en el marc de la diada de l'Onze de Setembre de 2012. Després dels parlaments polítics, dos activistes van pujar a l'escenari per fer la crema de les banderes espanyola i francesa, que segons s'explica en un comunicat de Rescat són un dels símbols de l'opressió del poble català. Mentre es feia la crema d'aquestes insígnies a l'escenari hi havia en Ferran Blasi i en Gregori Saavedra, dos membres de la Colla Bastonera de Gràcia Cop a Cop, que sostenien com a mostra de solidaritat les fotografies de les dues preses polítiques catalanes –Lola López i Marina Bernadó– que encara són a la presó arran del conflicte armat d'Euskadi. Els graciencs ho feien amb el vestit de la colla i a cara descoberta, tal i com fan milers de familiars de preses polítiques basques totes les setmanes en concentracions als seus municipis natals. L'endemà de l'acte, però, el diari El Mundo i Intereconomia van exigir que la Fiscalia de l'Audiència Nacional obrís diligències pels fets, i així ho va fer. Dos mesos després van rebre una notificació als seus domicilis que els instava a anar a declarar el proper dimecres 23 de gener subsidiàriament a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, però en el marc d'un procediment sota la legislació antiterrorista instruït des de Madrid. A les 11h del matí des de Rescat han convocat una concentració solidària a les portes d'aquest macrocomplex judicial ubicat entre Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat.
Font: Directa.cat


dilluns, 14 de gener del 2013

Contra les retallades i la privatització: No paguem! Joves, Defensem el transport públic!


En un moment de crisi social, econòmica i ambiental en la qual ens veiem immerses el transport públic hauria de ser un servei de fàcil accés pel jovent del nostre país per tal de moure’s pel territori d’una manera ràpida, eficient i respectuosa amb el medi ambient. Malgrat això, els nostres polítics i governants, com fan repetidament en tot els àmbits, en comptes d’intentar satisfer els veritables interessos de les classes populars busquen el benefici personal i de les empreses adjudicades al servei o redueixen el finançament dedicat a les partides del transport públic amb la falsa i demagògica excusa de la crisi econòmica.
Ja fa anys, que les xarxes de transport públic del nostre país es troben en un estat de precarietat gràcies a la deixadesa de les administracions. Malgrat que la situació ja de per si era prou rudimentària, l’any 2012 es va aplicar un desorbitat increment del preu del transport públic amb l’excusa de que les usuàries només paguen un 25% del preu real del servei i en moments de crisi les administracions no poden sufragar aquesta despesa. Arguments demagògics i classistes que obvien que les classes populars ja paguen el transport públic mitjançant els impostos que abonen a les administracions cada any i que pagant el bitllet, simplement, estan repagant el servei. Si amb les pujades de l’any passat no n’hi hagués hagut prou, amb el començament de l’any 2013, les nostres administracions tornen a pujar el preu del bitllet entre un 3,1 i un 4,1%. Per tant, tornen a encarir el cost del bitllet, fins i tot, per sobre del nivells de IPC deixant de banda les demandes per part de les usuàries i sense tenir present la gran davallada que ha patit el servei.
A les àrees metropolitanes del Països Catalans, sobretot Barcelona, València i Palma, les insuficiències financeres són ben vigents al transport públic i la mala gestió del servei fa que utilitzar el transport públic s’hagi convertit en un vertader luxe pel jovent de les classes populars. Un dels afers més flagrants, és el cas de TMB ( Transports Metropolitans de Barcelona), empresa pública que gestiona el servei de metro i bus de l’àrea metropolitana barcelonina, que porta anys reduint la freqüència i número de línies de bus i metro, mentre que al mateix temps aplica sistemàtics increments del preu del bitllet. Malgrat això, TMB disposa de 300 alts càrrecs amb sous de més de 80.000 euros anuals i efectua nombroses reunions on es paguen suculentes primes als polítics de l’àrea metropolitana per assistir-hi. N’és un exemple l’alcalde barceloní Xavier Trias que ha arribat a guanyar 36.000 euros per concórrer a 3 o 4 reunions.
A Palma, les noves tarifes de l’Empresa Municipal de Transport (EMT) canviades per l’actual Ajuntament de la ciutat, presidit per Mateo Isern, han pujat els preus dels autobusos un 23% de mitjana així com n’han reduït la seva freqüència i ha eliminat línies “innecessàries”. Aquestes mesures afecten a milers de treballadors, joves i estudiants que depenen dels serveis de transport públic, especialment de l’autobús, per moure’s diàriament. És així que, una vegada més, l’Ajuntament del PP aposta per un model de mobilitat basat en el transport privat no respectuós el medi ambient, a la ciutat de Palma els nivells de contaminació superen diàriament els 40-55 micrograms de diòxid de nitrogen per metre cúbic, xifra que supera el límit permès, i que ha anat en augment els darrers anys.
Les comarques interiors i rurals dels Països Catalans, que no estan vinculades amb els serveis de les àrees metropolitanes, es troben cada cop més minvades de transport públic. Moltes comarques no disposen de línies ferroviàries i les que en tenen solen tenir freqüències molt baixes que en dificulten el seu ús. A aquestes comarques el servei de bus comarcal i intercomarcal, que en molts casos és l’únic tipus de transport públic que es pot utilitzar, es sol trobar en un estat paupèrrim amb alts preus del bitllet, poquíssimes freqüències horàries, mala connexió entre línies i habituals retards en l’arribada i sortida dels busos. D’aquesta manera, en aquestes comarques el pobre desplegament del transport públic provoca que no existeixin connexions entre molts pobles i ciutats propers. Això, dificulta la mobilitat del jovent que no disposa de permís de conducció o diners per pagar-se un vehicle privat propi obstaculitzant el seu accés a llocs de treball o d’estudi.
Cal tenir en compte que aquesta descarada pujada de preus que s’està donant a totes les xarxes de transport públic del país, ve condicionada per la progressiva privatització dels transports públics que s’està efectuant arreu dels Països Catalans. La més gran i important d’aquestes privatitzacions és la de RENFE, que ja ha provocat diverses vagues i mobilitzacions dels treballadors d’aquesta empresa denunciant que amb la privatització hi haurà una reducció de plantilla i de freqüència de pas dels combois, així com, més augments del preu del bitllet. Com a usuàries, les joves sabem que la progressiva privatització del transport públic només pot provocar un major deteriorament del servei.
Encara que els nostres polítics ens vulguin fer creure que aquestes privatitzacions són per reduir els alts nivells de dèficit públic provocats per la crisi econòmica, aquestes privatitzacions tenen un marcat caràcter ideològic. La reconversió del capital públic en capital privat pretén fer-nos avançar cap a un model econòmic de capitalisme salvatge on el interessos de les classes populars no importin per res i l’únic motor de l’economia sigui el benefici dels grans capitals privats. Amb l’excusa de la crisi econòmica, les grans fortunes estan aprofitant per imposar un model de capitalisme salvatge basat en la privatització de tot tipus de serveis públics bàsics ( educació, sanitat, transport públic,etc.) per reduir al mínim, el ja de per si insuficient, estructura de l’estat del benestar.
Malgrat això, el jovent som conscient que el pitjor encara ha d’arribar, i les exigències de contenció del dèficit públic que ens imposa, sense la nostra voluntat, la Unió Europea i l’imminent rescat a que haurà de sotmetre’s l’estat espanyol només comportaran un tsunami privatitzador de tot tipus de serveis públics, entre ells el transport, que provocaran un empitjorament i encariment del servei .
Des d’Arran i el Sindicat D’estudiants dels Països Catalans (SEPC), entenem el transport públic com una eina al servei de les classes populars, allunyat dels interessos privats i que ha d’afavorir la cohesió territorial i social entre els diferents indrets del nostre país. També, apostem per un model de transport públic respectuós amb el medi ambient i accessible per tot el jovent del nostre país allunyat de projectes elitistes com el TAV (Tren d’Alta Velocitat).
D’aquesta manera, animem al jovent del nostre país a plantar cara contra la pujada de taxes del transport públic ja sigui mitjançant accions de protesta o bé mostrant la seva insubmissió utilitzant el servei sense sufragar el preu del bitllet.
Contra les retallades i la privatització: No paguem! Defensem el transport públic!

dijous, 3 de gener del 2013

Contra Espanya, França i la Unió Europea JOVES, DEFENSEM LA LLENGUA. CONSTRUÏM ELS PAÏSOS CATALANS! només lluitant tenim futur!


Actualment, els Països Catalans ens trobem immersos en un moment de forta ofensiva contra la nostra llengua i cultura per part dels Estats Espanyol i Francès. Aquest atac és part clara de l’estratègia per avançar en l’aprofundiment de l’opressió nacional contra el nostre poble en un moment històric on els fonaments de l’Estat modern semblen esquerdar-se, i el propi model d’aquest esdevenint obsolet.

Aquella ofensiva centralista iniciada fa més de tres segles per, d’una banda, el jacobinisme francès i, per l’altra, a través del centralisme borbònic és recuperada en l’actualitat pels Estats capitalistes espanyol i francès. Aquests, essent instruments en mans i al servei de la burgesia estatal, pretenen reforçar aquelles velles estructures ja caduques per assegurar el manteniment de la seva hegemonia de classe sobre el nostre poble. Pretenent, així, acabar amb la nostra llengua i cultura per així eliminar la nostra identitat i amb ella el futur dels Països Catalans.


Els atacs a la nostra llengua i cultura són forts i continuats al llarg i ample de tots els territoris que conformenels Països Catalans:
· A les comarques de la Catalunya Nord -per efecte del jacobinisme- la voluntat d’extinció, per part de l’Estat Francès, de la nostra llengua ha estat un fet continuat des de l’inici de la dominació francesa sobre el Rosselló, ara fa més de 350 anys. Ara, però, amb l’excusa de la crisi econòmica s’ha accentuat amb exemples com deixar de finançar la -ja de per sí- gairebé nul·la educació bàsica en català. Esta situació de falta de reconeixement institucional està portant la nostra llengua a la residualitat i la cultura catalana a un simple fet folklòric per atraure turistes al sud de l’estat francès.
· A la resta del país, baix opressió espanyola, on l’Estat fa onejar les seves insígnies de continuisme franquista a cop de sentència judicial, la situació no es troba molt millor que al nord dels Pirineus:


A les Illes Balears i Pitiüses, el govern del Partit Popular (PP) encapçalat per José Ramón Bauzá ha iniciat l’ofensiva més anticatalinista des de la transició intentant eliminar per complet el català de les institucions i la vida pública. Si amb això no n’hi haguera prou, el govern del PP està duent a terme una espanyolització dels topònims de pobles i ciutats arreu de les Illes, n’és un exemple el recent canvi de nom de la ciutat de Maó que, ara, oficialment s’anomena Mahón. D’aquesta manera, pretenen eliminar qualsevol rastre de catalanitat en aquesta part del nostre país.

Al País Valencià la situació no és millor. Després dels durs anys de la transició, coneguts amb el nom de la Batalla de València, el blaverisme anticatalanista i espanyolista va exercir un gran poder així i tot la resistència als carrers i a les escoles es va mantindre fins avui en dia, tot i així milers de xiquets i xiquetes no poden escolaritzar-se en valencià, el català de totes, per la falta d’oferta i d’inversió que el propi govern de la Generalitat provoca. A tot açò, se li ha de sumar la marginalització que la llengua sofreix als mitjans de comunicació i a les institucions fent de la nostra, una llengua que s’han de veure relegada a l’àmbit privat i familiar i no social.

Al Principat de Catalunya, tot i que el català es troba en una situació un poc millor és marginada en molts àmbits de la vida pública com els mitjans de comunicació, informació sobre molts productes o en parts de l’administració. Tot i això, l’aparentment imminent procés d’independència del Principat ha revifat l’immòbil objectiu del govern central d’acabar amb tot el que sosté la nostra identitat nacional.

El “ Reial Decret (14/2012 del 20 d’Abril) de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu”, més conegut com Decret Wert, no és més que una altra càrrega de cavalleria contra la màxima expressió de la nostra unitat com a poble, la llengua. El que no han aconseguit durant anys d’opressió nacional, negació cultural i intents de divisió lingüística, ho tornen a intentar ara rebaixant la nostra llengua a l’estatus de llengua de tercera a l`àmbit educatiu. Al Principat de Catalunya, el Decret Wert comportarà la fi de la immersió lingüística provocant que molts alumnes acaben la seva escolarització sense necessitat d’aprendre el català. Al País Valencià i a les Illes significarà un clar empitjorament de la ja pobre situació del català en els sistemes educatiusd’aquestes parts del nostre país. Esta llei és un clar exemple que malgrat que institucionalment l’estat espanyol ens vulguin dividir en simples comunitats autònomes sap, perfectament, que els Països Catalans som un sol poble amb una sola llengua de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i deixa clar, per altra banda, que la llengua és un dels seus blancs principals a atacar per tal de destruir el nostre futur com a poble.

Però a les velles estructures al servei de la burgesia per subjugar el nostre poble, els Estats-nació, que -com apuntàvem- van camí de l’obsolescència -perdent cada cop més sobirania en pro dels actors supranacionals- s’hi ha afegit en els darrers anys un nou actor que amb l’excusa de la crisi econòmica va prenent cada cop més rellevància, la Unió Europea (UE).

Aquest reforçament de la UE dels darrers anys -precipitat ara am la crisi- comporta dues clares conseqüències negatives per a les classes populars catalanes: la pèrdua de sobirania econòmica i la pèrdua de sobirania nacional.

Per una banda, a tutela de l’Europa del capital a la que ens han abocat els polítics que ens governen -venent-nos-la com a l’única opció viable per a buscar l’eixida a la crisi- ens porta cap a un crua realitat social i pobresa econòmica amb l’obligació d’efectuar retallades en la despesa pública per contenir el deute dels estats. Un deute que en la seva major part prové dels rescats bancaris, quan convé recordar que els bancs i grans empreses multinacionals són els únics culpables d’esta crisi capitalista. D’esta manera, la UE és sinònim de capitalisme salvatge i violent i de pèrdua de sobirania de les classes populars que veiem impassibles com la dictadura dels bancs i dels mercats ens ensorra cada dia més en la precarietat més absoluta. La UE és sinònim de dictadura econòmica davant la qual les classes populars catalanes no hi tenim res a dir ni a decidir, la doctrina neoliberal de Brussel·les actua amb total impunitat -baix l’argument de mesures de caràcter tècnic, irremeiables i que són la única sortida- per precaritzar més i diàriament, les vides del jovent dels Països Catalans.

Per altra banda, a través de la falsa creença de progrés mitjançant els fenòmens de la globalització i l’europeïtzació l’EU aprofundeix també en la presa de la nostra sobirania nacional. Aquesta concepció -dels polítics europeus- recau en que davant d’un món cada vegada més connectat, interdependent a nivell social, cultural i econòmic on les fronteres estatals són cada vegada més difoses -globalització- i que està en constant competició i reajustament dels pols econòmics i de poder cal apostar per la UE com a pol de força per mantenir l’hegemonia i poder europeu a nivell internacional. De fet, darrerament hem pogut veure com el mateix president de la Generalitat de Catalunya firmava que s’ha d’avançar cap a un “nou model d’independència” Artur Mas parlava definia la seva aposta no per la independència sinó per un model d’ “interdependència” de Catalunya amb Europa, deia defensar la idea de construir uns “Estats Units d’Europa” i reconeixia en el mateix discurs de final d’any que “projecte nacional i projecte social van lligats” Així doncs, és clar, l’aposta regionalista de Mas és d’una Catalunya dins la UE perquè les catalanes seguim oprimides nacionalment i social per un nou actor més gran, evolucionat i salvatge. On Mas i CiU volen que la burgesia catalana guanyi l’encaix dins d’aquesta elit econòmica europea que cada vegada tindrà un protagonisme més gran i dins del qual pretenen obrir-se lloc i no resignar-se a perdre influència quedant relegats a burgesia regional d’un país de la perifèria europea, intervingut i en profunda crisi com és Espanya.

De fet, ja podem veure i intuir algunes d’aquestes conseqüències que assenyalem, només cal fixar-nos amb l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEEU – Bolonya) recentment aplicat a l’ensenyament universitari. Encarant les carreres universitàries a servir el mercat laboral europeu -que s’està potenciant, com diem- es busca una fàcil mobilitat de les persones entres els països de l’UE per tal de satisfer les necessitats canviants dels mercats a cada moment. És per això que a l’ensenyament superior ja s’està potenciant la docència en anglès, deixant la nostra llengua -el català- en una situació encara més minoritzada. Aquest exemple és una clara mostra de la voluntat d’adoptar una cultura i valors europeus i potenciar les llengües comunes amb més influència (anglès, francèsi alemany) que no portaran altra conseqüència que, com dèiem, l’atac i minorització de la nostra llengua i cultura per aquelles de caràcter comú o dels països amb més influència a través d’un procés molt més subtil d’opressió nacional.

Davant d’això el nostre projecte polític és clar: l’emancipació nacional de la territorialitat completa del nostre poble, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, dels Països Catalans. Perquè el model d’independència de l’Esquerra Independentista no es basa en una suposada catalanitat històrica ni acceptemles fronteres pactades i imposades per Espanya i França. El nostre model d’independència és aquell que garanteix la supervivència i el futur per a les classes populars catalanes. Un projecte de futur integrador amb tots aquells territoris que -compartint les arrels culturals i lingüístiques- sabem que un encaix dins dels actuals estats opressors ni ens convenç, ni ens interessa, ni és possible. Perquè som conscients que l’única manera de preservar la nostra identitat com a poble i els nostres interessos és l’alliberament total del jou al que els Estats capitalistes espanyol i francès i la Unió Europea ens tenen sotmesos. Hem d’avançar, doncs, cap a la independència plena. On la nostra llengua i cultura siguen normalitzades per esdevenir motor de les relacions socials, laborals i humanes. Una independència plena a nivell nacional, però també social, econòmic i de gènere, que trenqui amb els rols del capitalisme i del patriarcat. Perquè al jovent dels Països Catalans, només amb la lluita indestriable per enderrocar els tres pilars bàsics d’opressió ens permetrà ser veritablement lliures. Perquè només lluitant tenim futur!

Contra Espanya, França i la Unió Europea

DEFENSEM LA LLENGUA, CONSTRUÏM ELS PAÏSOS CATALANS!
Només lluitant tenim futur!
Independència. Socialisme i Feminisme.