Pobles rebels contra l’imperi! ARRAN davant les darreres agressions de l’imperialisme

Davant els conflictes provocats per les darreres agressions imperialistes arreu del món, des d’ARRAN volem fer pública una breu anàlisi d’aquests conflictes i emetre un posicionament nítidament antiimperialista front a aquestos. Com a organització socialista i feminista entenem que vivim sota un sistema capitalista i patriarcal que es troba en la seua fase imperialista, representada principalment pel bloc EEUU-UE i l’OTAN. Aquest gran bloc imperialista busca constantment seguir acumulant capital mitjançant la subjugació de la resta de pobles del món per a apropiar-se dels seus recursos i riquesa. Per a fer-ho, no tenen cap problema en donar suport o impulsar cops d’estat o guerres per a imposar governs submisos als seus interessos o en fer reviure el terror del feixisme el racisme i el sionisme. Darrerament els interessos de l’imperialisme s’han materialitzat en conflictes a Síria, Ucraïna i Palestina, on han mostrat la seua cara més crua.
Síria
La crisi començà el març del 2011 amb una sèrie d’heterogènies protestes contra el règim de Bashar al-Assad emmarcades dins de l’anomenada Primavera Àrab. En aquestes protestes s’hi trobaven kurdes, revolucionàries, islamistes, etc. que reclamaven canvis per part del govern o fins i tot pretenien enderrocar-lo.
Després d’un seguit de protestes a favor i en contra del règim començà una escalada de violència i repressió que polaritzà el conflicte entre dos bàndols enfrontats: d’una banda el bàndol opositor, conformat principalment per l’Exèrcit Sirià Lliure (format pels desertors de l’exèrcit regular i civils) i diverses organitzacions jihadistes (al-Nusra, l’ISIS, Front Islàmic…); i de l’altra banda les forces del govern sirià, l’exèrcit i les forces de seguretat, amb el suport del govern rus. A banda, a Rojava, la zona del Kurdistan sirià, s’erigí un tercer agent, el poble kurd, que amb el Partit de la Unió Democràtica (PYD) i les seues Unitats de Protecció Popular (YPG) lluiten contra l’avanç del bàndol opositor i també per l’autonomia de la seua regió front el govern sirià.
El bàndol opositor ha rebut i rep actualment el suport dels EUA, Turquia i Aràbia Saudita entre d’altres. El suport de l’imperialisme occidental i els seus aliats submisos de l’Orient Mitjà a l’oposició és clarament un intent d’imposar a Síria un govern favorable als seus interessos per a continuar apropiant-se dels recursos naturals de l’Orient Mitjà i augmentar la seua influència a la zona, enlloc de l’actual govern antiimperialista d’al-Assad. Per tal d’aconseguir-ho han armat i reforçat l’estructura de l’ESL (Exèrcit Sirià Lliure), arribant-se a plantejar una intervenció militar al país per part de l’OTAN i justificant-la pel suposat ús d’armes químiques per part del règim (una estratègia comunicativa molt semblant a la ja emprada a l’Iraq el 2003 i a Líbia el 2011).
El suport a l’oposició va fer que molts grups que van començar protestant contra el règim (socialistes, kurdes…) s’allunyaren del bàndol opositor i de l’ESL i es posicionaren amb el règim contra la rebel·lió finançada i armada per l’imperialisme i els governs més reaccionaris de la zona. Així, queden en un bàndol les forces que defensen la sobirania dels pobles de Síria i en l’altre aquelles que pretenen imposar un govern reaccionari i proimperialista, esmicolant així molts anys de règim popular i antiimperialista a Síria que ha aconseguit grans millores socials i que fins ara ha resistit l’embat tant de l’imperialisme occidental com de l’islamisme polític i que és la ja darrera democràcia popular a la regió.
Per tot açò, ens posicionem contra els opositors i l’ESL que pretenen materialitzar un cop d’estat per imposar un govern proimperialista. Mostrem el nostre rebuig a la ingerència i la intervenció de l’OTAN i l’imperialisme en aquest conflicte i fem valdre el nostre suport a la sobirania dels pobles sirià i kurd.

Ucraïna

Durant la tardor del 2013 el govern ucraïnès va començar un període de reunions i negociacions per a acostar-se a la UE que cristal·litzarien en l’Acord d’Associació que havia de signar-se en novembre del mateix any. Aquest acord rebia el suport de tots els partits amb representació al parlament excepte el Partit Comunista d’Ucraïna i pressionaven al partit del govern, el Partit de les Regions (tradicionalment més afí a Rússia i els països de l’antiga URSS que a Europa i la Unió Europea), per a que prenguera les mesures que feren falta per a fer realitat aquest Acord. Finalment, una setmana abans de la signatura de l’Acord, el govern va decidir rectificar i no signar-lo, cosa que va motivar una onada de protestes pro.europees arreu del país, en especial a Kíev.
Les protestes es van allargar fins al febrer i amb el pas del temps van passar de reclames pro-europees o de transparència en el govern a clares crides per la destitució del govern. També amb el pas del temps els grups feixistes presents en les protestes començaren a exercir d’avantguarda d’aquestes i van anar prenent un caràcter cada cop més violent, arribant a comptar amb armes de foc, cosa que generà notables aldarulls. En aquests moments els mitjans de comunicació occidentals van iniciar una campanya de manipulació dels fets que estaven succeint a Ucraïna amb la intenció de justificar la utilitat de l’Acord d’Associació i donant cobertura als manifestants. Açò deixa vore els interessos de l’imperialisme occidental per augmentar la seua àrea d’influència fins a Ucraïna, país amb una posició geoestratègica molt important per a augmentar la pressió contra Rússia i controlar gran part del gas emprat a l’Europa central.
Finalment, en febrer va tenir lloc un cop d’estat que obligà el president Ianukòvitx i gran part del seu partit a abandonar el país i que donà lloc un nou govern amb membres del partit neofeixista Svoboda i amb la organització feixista paramilitar Pravy Sektor a les forces de seguretat. Aquest nou govern exerceix una brutal repressió contra la dissidència ideològica, en especial les comunistes i els sindicats obrers, les minories ètniques i el col·lectiu LGTBI.
Arran d’aquest nou govern colpista i les seues milícies feixistes naixen diversos moviments de resistència, en especial al sud-est del país, zones de majoria obrera i russòfona. A la Península de Crimea el govern regional va fer un referèndum on va guanyar per una majoria aclaparadora l’annexió a la federació russa, amb la qual cosa la zona quedà protegida de la influència del govern colpista.
Al Donbass s’hi han creat diverses repúbliques populars en els diferents òblasts (regions) com ara les de Lugansk, Khàrkiv o Donetsk, que intenten defensar-se de l’amenaça feixista al temps que impulsen que més zones es rebel·len contra el nou govern. El principal focus del conflicte resta a aquesta zona del país, on ja només resten dues repúbliques populars (Lugansk i Donetsk) però que han organitzat unes brigades antifeixistes per a fer front al domini sobre les zones controlades per les repúbliques populars i que continuen animant a la resta de les antifeixistes del Donbass i Ucraïna, així com també d’arreu del món, arribant-se a crear unes brigades internacionalistes per a donar suport a les brigades antifeixistes de les repúbliques populars.
Davant d’aquesta dramàtica situació, des d’ARRAN manifestem el nostre suport a les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk i a la lluita antifeixista que estan duent a terme, i condemnem el nou govern colpista i feixista.

Palestina

Aquest conflicte es remunta al 1948, quan es proclama l’estat d’Israel a terres palestines. La creació d’aquest estat fou immediatament recolzada pels Estats Units i els seus aliats europeus i l’ONU. Des de llavors l’estat d’Israel ha massacrat el poble palestí sempre amb la cobertura, tant política com militar, de l’imperialisme occidental. Des de llavors l’organització i la tàctica de la lluita per l’alliberament de Palestina ha pres diverses formes, i en alguns casos fins i tot s’ha hagut d’arribar a fer negociacions i acords de pau, tant de la comunitat internacional com a nivell bilateral entre l’Autoritat Nacional Palestina (el més semblant a un govern propi) i l’estat d’Israel. Però clar queda que cap d’aquests acords ha servit, l’estat d’Israel continua endurint les seues polítiques i llançant atacs massius contra la població palestina. En aquesta ocasió ha dut a terma aquest estiu una operació anomenada “marge protector” que ha servit per assassinar indiscriminadament la població palestina amb l’excusa dels precaris míssils llençats des de Gaza.
Tot i la informació que rebem des dels mitjans de comunicació de l’imperialisme occidental cal entendre que la lluita per l’alliberament de Palestina no la duen a terme només els jihadistes de Hamàs, sinó que hi ha diverses organitzacions – algunes socialistes com el FPLP o el FDLP – que defensen la construcció d’un estat palestí socialista.
Davant d’açò ens solidaritzem amb el poble palestí i la seua lluita per l’alliberament, i condemnem l’existència i les polítiques racistes i genocides de l’estat d’Israel. Cridem a secundar la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions a l’estat d’Israel (BDS) com l’eina més eficaç de solidaritat internacionalista amb Palestina.
Conclusió
Com ha quedat clar amb aquestes anàlisis breus, el nexe d’unió entre aquests tres conflictes és la intervenció de l’imperialisme occidental en tots ells. En els tres casos l’objectiu passa per ser la instauració de règims més favorables als interessos de l’imperialisme, i per a aconseguir-ho s’ha seguit una estratègia prou similar en els tres casos: per una banda, armar aquells que pretenen instaurar el règim proimperialista; i per altra, fer una campanya mediàtica de criminalització del règim anterior i d’exaltació dels imperialistes.
Contra aquesta manipulació mediàtica la nostra tasca com a organització antiimperialista és socialitzar una informació real respecte aquestos conflictes i fer un posicionament ferm contra l’imperialisme i a favor del bàndol que el combat, l’antiimperialista.

Pobles rebels contra l’imperi!
Solidaritat internacionalista amb les oprimides d’arreu!