I Marxa pels Drets Socials del Vallès Oriental

El Vallès Oriental en Marxa pels Drets Socials
(31 de maig de 2014)

Arran de la crisi capitalista que vivim els darrers anys patim una època de regressió en drets civils, socials i laborals i ens enfrontem a una estratègia política encapçalada per la “Troika” (CE, FMI i BCE) i amb la connivència dels governs català i espanyol basada en la despossessió massiva de les classes populars i dels sectors més vulnerables que afecta especialment els pobles de l’Europa mediterrània i, per tant, de Catalunya i la resta de pobles de l’estat.

Tots els avenços en drets, llibertats i justícia han estat concessions de les classes dominants per apaivagar la força organitzada de les classes populars i mantenir l’ordre capitalista existent. Han estat conquestes de les lluites de tots aquells i aquelles que ens han precedit plantant cara al carrer, i és per aquest motiu que cal seguir lluitant en un temps de desmuntatge sistemàtic i premeditat dels nostres drets, i més encara en el marc d’una conversió del deute privat generat durant anys d’especulació en un deute públic gegantí.

Exigim fer marxa enrere en totes les retallades en educació, sanitat, pensions, dependència, prestacions d’atur o per situació de vulnerabilitat, etc.
Rebutgem rotundament la privatització dels serveis públics adreçada a fer negoci amb la nostra salut i les nostres vides.
Condemnem la vulneració del dret bàsic a un habitatge digne i que s’aturi la sagnia del drama provocat i plasmat en els desnonaments.
Ens neguem a pagar un deute que no hem generat i que no és nostre.
Creiem necessari capgirar les retallades i el patiment imposant els interessos de la majoria social als del capital financer transnacional i als seus servidors polítics.
No acceptem més pèrdues de drets, ni retallades, ni privatitzacions, ni més agressions a les nostres prestacions socials i condicions de treball, ni a les nostres llibertats individuals i col·lectives.

Aquest patiment té cara de dona, i és que aquesta regressió reforça la dominació patriarcal capitalista i la condemna al rol tradicional imposat. A més, la crisi política retalla el dret a decidir sobre el propi cos limitant l’accés a un avortament segur, lliure i gratuït. Tanmateix cal eradicar l’homofòbia i la transfòbia i treballar per la llibertat sexual i d’identitat de gènere.

En una comarca com la nostra tampoc ens podem oblidar del territori i com s’ha posat al servei de l’economia especulativa amb casos com Kàrting de Llinars o el Golf de Villalba. Aquesta també és una lluita pel dret a una vida digna.

Els mateixos governs que apliquen aquestes polítiques reprimeixen als que protestem utilitzant la justícia i atacant drets fonamentals com el dret a decidir del nostre poble. Es mantenen presoneres polítiques i es criminalitza la lluita.

Aquesta ofensiva respon a una estratègia ideològica molt determinada que busca establir una societat per rics i una altra per pobres. La lluita en defensa del sector públic és, doncs, part de la lluita global contra l’explotació capitalista.

Com que l’atac és col·lectiu, la resposta ha de ser comuna: coordinar les lluites sectorials i acumular forces des de la societat civil per desemmascarar aquesta perversió que fomenta les desigualtats i l’explotació de classe, superar l’actual règim de drets socials en un sentit oposat al que ens condueixen i fer-ho universalitzant-los, democratitzant-los i autogestionant-los des d’una perspectiva igualitària, justa i solidària.

Volem viure i conviure en una societat basada en la solidaritat entre pobles, on es recuperi l’orgull de classe treballadora, amb un model que tendeixi al decreixement, on els nostres recursos econòmics reverteixin en el benestar de tothom, on puguem decidir lliures com a poble i on la corrupció sigui eradicada.

Desitgem que les nostres veus siguin garants d’un futur sense dominació, de llibertat i justícia social per tal que els que vinguin puguin créixer forts, lliures i solidaris. I això serà possible si lluitem units… perquè la lluita és l’únic camí!

caminem, organitzem, coordinem…

CREEM PODER POPULAR!

Neixen les Barraques de Granollers. La Festa Popular de l'Ascensió

Aquesta setmana s'ha fet públic el neixament de les Barraques 2014 de Granollers. El projecte ha estat engegat per entitats i organitzacions de la ciutat, tant polítiques com culturals, i pretén construir un espai reivindicatiu i festiu dins les grises Fires i festes de l'Ascensió de Granollers. A continuació podeu llegir el manifest:

Les Barraques de l’Ascensió neixen amb la voluntat de crear un nou espai els dies que a Granollers es desenvolupa la Fira de l’Ascensió. Aquests dies en què la ciutat és un aparador descafeïnat d’empreses, restaurants, activitats i mostres culturals, volem crear, construir i somniar nous espais de participació, de complicitats i de somriures: L’espai festiu de les Festes de l’Ascensió.

És per això que diverses entitats i organitzacions proposem unes Barraques amb l’esperit d’esdevenir un espai festiu i compromès. A través d’activitats, oci i cultura popular volem transmetre un model de ciutat alegre i activa. Volem que desperti aquesta ciutat adormida, grisa, que esquiva la realitat amb bones paraules. Volem fer visible una altra realitat de Granollers, donar centralitat a les persones com a ciutadanes i no com a consumidores. Un espai de reflexió col·lectiva, apropant-nos als problemes que afecten la nostra ciutat tot compartint diferents complicitats, fent confluir altres maneres d’entendre l’oci, la cultura popular, l’ús de l’espai públic i l’autogestió.

I volem que sigui un espai integrador, que tingui com a principi la voluntat de vincular la festa amb la presa de consciència, on no hi caben  comportaments sexistes, ni racistes ni xenòfobs, un espai de llibertat i justícia compromès amb els drets nacionals dels Països Catalans i, evidentment, perquè els drets de tots i totes siguin respectats. 

Les Barraques de l’Ascensió són festa, i la festa és reivindicació, intercanvi i comunitat. Un espai on les persones, les entitats i els col·lectius siguem els veritables protagonistes. Un espai sorgit del poble i per al poble.

Organitza: ARRAN Granollers, Blancs de Granollers, Blaus de Granollers, CUP Granollers, Diables de Granollers, L'Esquerda, Jovent Ignorat i Xics.

Crònica del 1er de Maig a Granollers

Extret de la Directa:
http://www.setmanaridirecta.info/noticia/necessitat-dunitat-combativitat-eixos-comuns-del-1r-maig
 
El 1r de maig a Granollers, la capital del Vallès Oriental, ha servit perquè les diferents organitzacions anticapitalistes es sumessin en un sol bloc. Més de 300 persones, convocades per l'assemblea d'aturats i aturades de Granollers, la Coordinadora Obrera Sindical del Vallès Oriental i la CNT de Granollers han participat a la manifestació que s'ha iniciat a les onze del matí al carrer Marie Curie del Barri de Can Bassa, just davant d'una oficina de l'OTG. La manifestació rebia el suport de moltes organitzacions, des d'associacions de veïns i veïnes, assemblees anticapitalistes com Arran o l'Assemblea Llibertària i partits polítics com les CUP o EUiA. La manifestació ha transcorregut pels carrers Francesc Macià, Alfons IV, passant per la Plaça de la Corona i entre consignes per a la unitat popular, en favor de l'habitatge i contra les polítiques neoliberals.

Cap a les dotze del migdia, la manifestació ha arribat a la Porxada, just davant de l'Ajuntament de Granollers. Allà, diferents organitzacions han realitzat intervencions. Ha obert el torn l'Assemblea d'Aturats i Aturades que ha evidenciat la dificultat de trobar feina i ha denunciat les polítiques econòmiques de la Generalitat i el Govern espanyol. Tot seguit la PAH ha animat a sumar-se a les diferents lluites al crit de "Si se puede", mentre que el Procés Constituent ha animat a la "unió de les classes populars" i el Col·lectiu de Sense Papers ha esperonat a la lluitar fins el final per aconseguir la plena ciutadania per a tothom. Després ha estat el torn d'Arran, que s'ha centrat a denunciar la precarietat i el patriarcat que pateixen les joves i les dones. La COS Vallès Oriental ha llegit el manifest de les organitzacions de l'Esquerra Independentista, denunciant les polítiques neoliberals de la UE, els Estat espanyol i francès i el govern de la Generalitat i ha vinculat l'alliberament nacional a un alliberament de classe, social i de gènere apostant pel socialisme, el feminisme i la independència completa. Per la seva banda, una membre de la CNT d'Euskal Herria ha criticat l'anomenada transició democràtica, la incapacitat de l'Estat espanyol per donar resposta a la voluntat de la classe treballadora i ha animat a seguir lluitant per superar el capitalisme.
També s'ha anunciat la Marxa pels Drets Socials del Vallès Oriental que es realitzarà el proper 31 de maig des de pobles i ciutats com Mollet, Cardedeu i Caldes i que acabarà a Granollers.

 
Vídeo de la notícia a VOTV: 
http://votv.xiptv.cat/granollers/capitol/mes-de-300-persones-es-manifesten-per-l-x27-1-de-maig-a-granollers

 

1 de maig a Granollers

Aquest 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora, a Granollers no ens quedarem a casa i sortirem al carrer per defensar els drets, la dignitat, el futur i el present de tots i totes.
I és precisament amb la participació de tots i totes com podem aconseguir que les coses canvïin i trencar amb el fals tòpic imposat de: "és que no hi ha res a fer", ja que aquest ha estat creat per les classes i elits que es beneficien de la passivitat de la majoria social i viuen del seu treball.
Per tant, demostrem que som el poble i que som qui realment té el poder!




 




MANIFESTACIÓ: 
a les 11h davant de l'Oficina de Treball (c/ Marie Curie 25-27). Final: plaça de la Porxada.

PARLAMENTS de les entitats participants: 
a les 12h a la plaça de la Porxada.


Pels teus drets, pels nostres drets, no hi faltis! SÍ QUE ES POT!

Convoca: Assemblea d'aturats i aturades de Granollers, CNT Granollers, COS Vallès Oriental, Arran Granollers, Assemblea Llibertària del VO, AAVV Granollers Centre, AAVV Tres Torres, Ateneu de Granollers, CUP Granollers, Endavant Vallès Oriental, l'Esquerda, EUiA Granollers i PAH Granollers

Comunicat | L’Esquerra Independentista davant l’immobilisme del Congrés Espanyol

Davant la negativa del Congrés dels diputats Espanyol al traspàs de Competències a la Generalitat per tal de realitzar la consulta sobiranista del 9 de novembre, l’Esquerra Independentista volem expressar, un cop més i amb més èmfasi que mai, la nostra ferma voluntat i compromís amb el poble català per tal de decidir sobre el futur d’una part del nostre territori.
Entenem que aquesta primera negativa de l’Estat Espanyol a que una part del poble català exerceixi el seu dret a vot obre les portes cap al camí que sempre hem defensat des del nostre moviment: un camí marcat per la desobediència com a única via per assolir els drets nacionals, socials i de gènere per al conjunt de les classes populars, no només de la Comunitat Autònoma de Catalunya, sinó de tots els Països Catalans.

La negativa del Congrés ens reafirma en la nostra posició de que els nostres drets no els assolirem demanant res a ningú, sinó que el procés d’emancipació de les classes populars catalanes vindrà, exclusivament, de la mobilització i conscienciació d’aquestes. Així, cal emfatitzar que el fet de que l’Estat es negui al dret a decidir d’una part del país no només posa de manifest que no existeix pacte possible sinó que visualitza, un cop més, el conflicte democràtic entre un poble que cada vegada està exigint més intervenció política directa, i unes elits econòmiques i polítiques que li neguen la seva sobirania i el seu dret a autogovernar-se.

Aquest últim fet només és un nou afegit a la constatació de que des de l’encaix a l’Estat Espanyol no existeix una via possible per a exercir la democràcia; la democràcia real, entesa com a govern del poble, que ens permeti decidir sobre totes les qüestions de la nostra vida. Així, fem explícit, un cop més, que la desobediència i la organització seran les úniques vies possibles per a aconseguir la independència plena, que no hem d’anar a demanar res a ningú, sinó que únicament a través del nostre propi treball i lluita aconseguirem la independència real que ens permeti, per dignitat, canviar-ho tot.

Alerta Solidària

ARRAN 

Candidatura d’Unitat Popular 

Coordinadora Obrera Sindical 

Endavant – Organització Socialista d’Alliberament Nacional 

Moviment en Defensa de la Terra 

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans 

CIUTAT, COMERÇ I CONSUM DE LA MÀ DE L’OPEN NIGHT GRANOLLERINA

Aquest març del 2014 ens porta una nova Open Night a Granollers. Des dels diferents col·lectius de l’Esquerra Independentista (EI) de la ciutat -Esquerda, CUP i Arran- volem aprofitar l’ocasió per reflexionar entorn el model de ciutat, de comerç i de consum. 

L’EI no podem sinó apostar pel comerç local. El comerç local ha de ser, pensant en clau de ciutat, una eina de cohesió social. Per a ser-ho, però, cal que sigui de proximitat. Així, potenciar el comerç de proximitat implica pensar en tots i cadascun dels barris i descentralitzar les accions que afavoreixen el desenvolupament del seu comerç (i també, indubtablement, les accions dedicades a millorar-ne les condicions de vida i els serveis). No podem desaprofitar el potencial de cohesió que ofereix el comerç de proximitat. Si bé d’aquest se’n pot beneficiar tota la ciutadania, pensar en el comerç com activitat descontextualitzada del seu entorn i purament motivada pels beneficis econòmics només afavoreix a uns pocs; i encara a menys si ens oblidem dels barris. 

L’EI no compartim aquest model de ciutat que l’Ajuntament potencia, ja sigui activament o excusant-se en el “deixar fer, deixar passar”. Entenem que Granollers és molt més que el centre, amb tota la força i la diversitat dels seus barris. Ens sembla que massa sovint “pensar en clau local” és més aviat “pensar en quatre carrers de Granollers”, i no podem abandonar tots aquells comerços i carrers que cauen fora d’aquest (estretíssim) límit, espais on majoritàriament vivim la nostra quotidianitat, ens relacionem i consumim. Tots ells mereixen la mateixa atenció i dedicació; o fins i tot més. Si la proposta de l’Ajuntament és la d’una ciutat centrípeta en que les forces, idees i recursos tendeixen excessivament cap al centre (ho hem vist recentment amb una reforma àmpliament discutida del carrer Anselm Clavé), la nostra passa per la d’una ciutat centrífuga en què, a fi d’equilibrar-ne la balança, se n’allunyin. 

Des de l’EI també pensem que el consum és una oportunitat per a l’acció responsable, fonamentada en les necessitats reals de la gent. El consum irracional i desenfrenat, la creació de necessitats artificials gràcies a la maquinària publicitària, és una irresponsabilitat del capitalisme actual que sembla haver atrapat l’Open Night en les seves urpes. Mentre la vida al carrer i la participació ciutadana ens fan créixer com a persones i ens relliga al nostre entorn, potenciar el consum passiu com a forma central d’oci alimenta una ciutadania irresponsable i despreocupada amb el seu entorn. 

L’EI granollerina volem manifestar la necessitat d’un debat públic entorn el model de ciutat i comerç, qüestionant-ne l’estratègia actual del consistori. La necessitat que el comerç local i de proximitat es potenciï tot l’any i al llarg i ample de la ciutat, sense privilegis i en igualtat de condicions entre centre i perifèria. Que la voluntat de treballar la cohesió social a través d’aquesta eina prevalgui a interessos privats i minoritaris, i que aquestes apostes es recolzin en la voluntat de transformar la vida al carrer i no únicament en oferir una nit de consum efímer i beneficis empresarials. Que el centre tingui més vida de barri alliberant-se del caràcter comercial que el manté atrapat, i que cada barri gaudeixi del suport necessari per desenvolupar-ne l’activitat comercial. 

Esquerra Independentista de Granollers (Arran, CUP i l'Esquerda) 
Granollers, 28 de març de 2014

Tres generacions en lluita pel dret a l’avortament

Des de l’EI de Granollers (Arran, CUP i Esquerda), creiem important obrir un espai d’informació i debat sobre un dels temes que està avui a l’ordre del dia, pel vergonyós l’avantprojecte de llei de l’avortament del PP. Però el tema de l’avortament, o la interrupció voluntària de l’embaràs, ja ve de lluny.
Sabem que les restriccions sobre el cos, la sexualitat i la vida de les dones en tant que reproductores és gairebé tant antiga com tenim coneixement. També sabem però, que al mateix temps que s’intenta exercir aquest control, les dones han creat i teixit alternatives i l’avortament és i ha estat contestat, reivindicat i practicat. Així doncs, no és una pràctica moderna i de societats “complexes”, sinó un fenomen universal i que s’ha practicat al llarg de la història.

A l’Estat Espanyol i als Països Catalans, ha estat una de les grans reivindicacions del moviment feminista al llarg del segle XX, amb més èmfasi des del postfranquisme i la transició: les primeres campanyes d’Amnistia per les dones empresonades pels delictes d’avortament, adulteri i prostitució, campanyes de despenalització de l’ús d’anticonceptius, estratègies d’autoinculpació, sempre per la defensa incondicional del dret de les dones a decidir sobre la nostra vida, la nostra maternitat i sexualitat.

“La nostra lluita és hereva de la que van emprendre les bruixes del segle XVII. Dones llevadores, conjuradores, guaridores i fetilleres que transgredien els rols de gènere dominant, el sistema feudal i el patriarcat. Una lluita hereva de les reunions clandestines dels barris per assessorar-se en matèria sexual i familiar dels anys 70, de les “11 dones de Bilbao” i de totes aquelles que han subvertit la llei practicant avortaments il·legals, posant en risc les pròpies vides.” Del Dossier “Som hereves de la lluita pel dret al propi cos”, de Justa Revolta.

Així, les lluites pel dret al propi cos i els clams a la llibertat d’interrupció de l’embaràs estan incloses en un marc més ampli d’aspectes polítics, econòmics i ideològics, respecte els rols productius i reproductius de les dones, els significats del gènere, la sexualitat i la maternitat. Perquè aquestes restriccions no es poden entendre separades del context general de crisi econòmica i democràtica actual, que respon a interessos ideològics i d’un sistema capitalista-patriarcal. Perquè és en moments com l’actual que es desmunta la falsa il·lusió de la igualtat de gènere, que no deixa de ser una igualtat formal però no real.

A través de la xerrada del passat divendres, es va voler fer èmfasi no només en les característiques i noves condicions que aquesta proposta de llei suposa, sinó també visualitzar la lluita i les reivindicacions que han acompanyat aquestes legislacions. A través de tres generacions en lluita pel dret a l’avortament, amb la presència de Gabriela Serra, militant feminista i activista de moviments socials; Núria Ferrandis, activista feminista i ex-membre de l’Esguard i de Catalunya Lliure i Carlos Moreno, membre de Justa Revolta, col·lectiu antipatriarcal de Sabadell.

Perquè davant d’aquesta nova caça de bruixes, seguirem decidint, seguirem desobeint!