Sabem que les restriccions sobre el cos, la sexualitat i la vida de les dones en tant que reproductores és gairebé tant antiga com tenim coneixement. També sabem però, que al mateix temps que s’intenta exercir aquest control, les dones han creat i teixit alternatives i l’avortament és i ha estat contestat, reivindicat i practicat. Així doncs, no és una pràctica moderna i de societats “complexes”, sinó un fenomen universal i que s’ha practicat al llarg de la història.
A l’Estat Espanyol i als Països Catalans, ha estat una de les grans reivindicacions del moviment feminista al llarg del segle XX, amb més èmfasi des del postfranquisme i la transició: les primeres campanyes d’Amnistia per les dones empresonades pels delictes d’avortament, adulteri i prostitució, campanyes de despenalització de l’ús d’anticonceptius, estratègies d’autoinculpació, sempre per la defensa incondicional del dret de les dones a decidir sobre la nostra vida, la nostra maternitat i sexualitat.
“La nostra lluita és hereva de la que van emprendre les bruixes del segle XVII. Dones llevadores, conjuradores, guaridores i fetilleres que transgredien els rols de gènere dominant, el sistema feudal i el patriarcat. Una lluita hereva de les reunions clandestines dels barris per assessorar-se en matèria sexual i familiar dels anys 70, de les “11 dones de Bilbao” i de totes aquelles que han subvertit la llei practicant avortaments il·legals, posant en risc les pròpies vides.” Del Dossier “Som hereves de la lluita pel dret al propi cos”, de Justa Revolta.
Així, les lluites pel dret al propi cos i
els clams a la llibertat d’interrupció de l’embaràs estan incloses en un
marc més ampli d’aspectes polítics, econòmics i ideològics, respecte els
rols productius i reproductius de les dones, els significats del
gènere, la sexualitat i la maternitat. Perquè aquestes restriccions no
es poden entendre separades del context general de crisi econòmica i
democràtica actual, que respon a interessos ideològics i d’un sistema
capitalista-patriarcal. Perquè és en moments com l’actual que es
desmunta la falsa il·lusió de la igualtat de gènere, que no deixa de
ser una igualtat formal però no real.
A través de la xerrada del passat divendres,
es va voler fer èmfasi no només en les característiques i noves
condicions que aquesta proposta de llei suposa, sinó també visualitzar
la lluita i les reivindicacions que han acompanyat aquestes
legislacions. A través de tres generacions en lluita pel dret a
l’avortament, amb la presència de Gabriela Serra, militant feminista i
activista de moviments socials; Núria Ferrandis, activista feminista
i ex-membre de l’Esguard i de Catalunya Lliure i Carlos Moreno, membre
de Justa Revolta, col·lectiu antipatriarcal de Sabadell.
Perquè davant d’aquesta nova caça de bruixes, seguirem decidint, seguirem desobeint!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada