CIUTAT, COMERÇ I CONSUM DE LA MÀ DE L’OPEN NIGHT GRANOLLERINA

Aquest març del 2014 ens porta una nova Open Night a Granollers. Des dels diferents col·lectius de l’Esquerra Independentista (EI) de la ciutat -Esquerda, CUP i Arran- volem aprofitar l’ocasió per reflexionar entorn el model de ciutat, de comerç i de consum. 

L’EI no podem sinó apostar pel comerç local. El comerç local ha de ser, pensant en clau de ciutat, una eina de cohesió social. Per a ser-ho, però, cal que sigui de proximitat. Així, potenciar el comerç de proximitat implica pensar en tots i cadascun dels barris i descentralitzar les accions que afavoreixen el desenvolupament del seu comerç (i també, indubtablement, les accions dedicades a millorar-ne les condicions de vida i els serveis). No podem desaprofitar el potencial de cohesió que ofereix el comerç de proximitat. Si bé d’aquest se’n pot beneficiar tota la ciutadania, pensar en el comerç com activitat descontextualitzada del seu entorn i purament motivada pels beneficis econòmics només afavoreix a uns pocs; i encara a menys si ens oblidem dels barris. 

L’EI no compartim aquest model de ciutat que l’Ajuntament potencia, ja sigui activament o excusant-se en el “deixar fer, deixar passar”. Entenem que Granollers és molt més que el centre, amb tota la força i la diversitat dels seus barris. Ens sembla que massa sovint “pensar en clau local” és més aviat “pensar en quatre carrers de Granollers”, i no podem abandonar tots aquells comerços i carrers que cauen fora d’aquest (estretíssim) límit, espais on majoritàriament vivim la nostra quotidianitat, ens relacionem i consumim. Tots ells mereixen la mateixa atenció i dedicació; o fins i tot més. Si la proposta de l’Ajuntament és la d’una ciutat centrípeta en que les forces, idees i recursos tendeixen excessivament cap al centre (ho hem vist recentment amb una reforma àmpliament discutida del carrer Anselm Clavé), la nostra passa per la d’una ciutat centrífuga en què, a fi d’equilibrar-ne la balança, se n’allunyin. 

Des de l’EI també pensem que el consum és una oportunitat per a l’acció responsable, fonamentada en les necessitats reals de la gent. El consum irracional i desenfrenat, la creació de necessitats artificials gràcies a la maquinària publicitària, és una irresponsabilitat del capitalisme actual que sembla haver atrapat l’Open Night en les seves urpes. Mentre la vida al carrer i la participació ciutadana ens fan créixer com a persones i ens relliga al nostre entorn, potenciar el consum passiu com a forma central d’oci alimenta una ciutadania irresponsable i despreocupada amb el seu entorn. 

L’EI granollerina volem manifestar la necessitat d’un debat públic entorn el model de ciutat i comerç, qüestionant-ne l’estratègia actual del consistori. La necessitat que el comerç local i de proximitat es potenciï tot l’any i al llarg i ample de la ciutat, sense privilegis i en igualtat de condicions entre centre i perifèria. Que la voluntat de treballar la cohesió social a través d’aquesta eina prevalgui a interessos privats i minoritaris, i que aquestes apostes es recolzin en la voluntat de transformar la vida al carrer i no únicament en oferir una nit de consum efímer i beneficis empresarials. Que el centre tingui més vida de barri alliberant-se del caràcter comercial que el manté atrapat, i que cada barri gaudeixi del suport necessari per desenvolupar-ne l’activitat comercial. 

Esquerra Independentista de Granollers (Arran, CUP i l'Esquerda) 
Granollers, 28 de març de 2014

Tres generacions en lluita pel dret a l’avortament

Des de l’EI de Granollers (Arran, CUP i Esquerda), creiem important obrir un espai d’informació i debat sobre un dels temes que està avui a l’ordre del dia, pel vergonyós l’avantprojecte de llei de l’avortament del PP. Però el tema de l’avortament, o la interrupció voluntària de l’embaràs, ja ve de lluny.
Sabem que les restriccions sobre el cos, la sexualitat i la vida de les dones en tant que reproductores és gairebé tant antiga com tenim coneixement. També sabem però, que al mateix temps que s’intenta exercir aquest control, les dones han creat i teixit alternatives i l’avortament és i ha estat contestat, reivindicat i practicat. Així doncs, no és una pràctica moderna i de societats “complexes”, sinó un fenomen universal i que s’ha practicat al llarg de la història.

A l’Estat Espanyol i als Països Catalans, ha estat una de les grans reivindicacions del moviment feminista al llarg del segle XX, amb més èmfasi des del postfranquisme i la transició: les primeres campanyes d’Amnistia per les dones empresonades pels delictes d’avortament, adulteri i prostitució, campanyes de despenalització de l’ús d’anticonceptius, estratègies d’autoinculpació, sempre per la defensa incondicional del dret de les dones a decidir sobre la nostra vida, la nostra maternitat i sexualitat.

“La nostra lluita és hereva de la que van emprendre les bruixes del segle XVII. Dones llevadores, conjuradores, guaridores i fetilleres que transgredien els rols de gènere dominant, el sistema feudal i el patriarcat. Una lluita hereva de les reunions clandestines dels barris per assessorar-se en matèria sexual i familiar dels anys 70, de les “11 dones de Bilbao” i de totes aquelles que han subvertit la llei practicant avortaments il·legals, posant en risc les pròpies vides.” Del Dossier “Som hereves de la lluita pel dret al propi cos”, de Justa Revolta.

Així, les lluites pel dret al propi cos i els clams a la llibertat d’interrupció de l’embaràs estan incloses en un marc més ampli d’aspectes polítics, econòmics i ideològics, respecte els rols productius i reproductius de les dones, els significats del gènere, la sexualitat i la maternitat. Perquè aquestes restriccions no es poden entendre separades del context general de crisi econòmica i democràtica actual, que respon a interessos ideològics i d’un sistema capitalista-patriarcal. Perquè és en moments com l’actual que es desmunta la falsa il·lusió de la igualtat de gènere, que no deixa de ser una igualtat formal però no real.

A través de la xerrada del passat divendres, es va voler fer èmfasi no només en les característiques i noves condicions que aquesta proposta de llei suposa, sinó també visualitzar la lluita i les reivindicacions que han acompanyat aquestes legislacions. A través de tres generacions en lluita pel dret a l’avortament, amb la presència de Gabriela Serra, militant feminista i activista de moviments socials; Núria Ferrandis, activista feminista i ex-membre de l’Esguard i de Catalunya Lliure i Carlos Moreno, membre de Justa Revolta, col·lectiu antipatriarcal de Sabadell.

Perquè davant d’aquesta nova caça de bruixes, seguirem decidint, seguirem desobeint!

Crònica: Tres generacions en lluita pel dret a l'avortament

Aquest divendres va tenir a l'Anònims una xerrada sobre les diferents lluites generacionals pel dret a l'avortament, organitzada per l'Esquerra Independentista de Granollers (ARRAN Granollers, CUP Granollers i l'Esquerda). La xerrada, que va omplir el local, va comptar amb la presència de tres ponents representants de tres generacions diferents. Elles eren la Gabriela Serra (militant feminista i activista de moviments socials), la Núria Ferrandis (ex-membre de l'Esguard i de Catalunya Lliure) i el Carlos Moreno (de Justa Revolta de Sabadell). 

 

Durant tota l'estona es va recalcar que la desobediència i la fermesa en la lluita durant la Transició van ser les raons pel qual es van introduir lleis que mica en mica, despenalitzaven la pràctica de l'avortament. Ara però, amb la contrareforma de l'avortament impulsada per Alberto Ruiz Gallardón, es pretén tombar d'un sol cop tantes dècades de lluita i privar a les dones de decidir sobre el seu propi cos. Les nefastes polítiques neoliberals del govern central privatitzen els serveis públics però també, els cossos i els drets de les dones. 

Per tant l'únic camí digne i possible és el de la lluita, la organització i la desobediència per combatre lleis absurdes que són una triple ofensiva (neoliberal, capitalista i catòlica) cap al dret a decidir sobre les nostres pròpies vides.

Xerrada: Tres generacions en lluita pel dret a l'avortament

Per si no en teníem prou amb la ja “normalitzada i silenciada” desigualtat de gènere que genera el patriarcat i el seu aliat, el capitalisme, cada cop ens anem trobant amb més traves cap al dret a decidir sobre els nostres propis cossos i les nostres pròpies vides en forma de lleis retrògades elaborades per la dreta més rància i espanyolista.
Així doncs, ens trobem amb la contrarreforma de l'avortament, entre d'altres lleis anti-dones, promoguda pel ministre de justícia espanyol, Alberto Ruiz Gallardón. Aquesta contrarreforma ens porta automàticament a l'època franquista, on l'església i l'estat tenien la plena capacitat de decisió en qüestions sobre la dona.
Davant d'aquest gran atac, cal organitzar-nos i fer front a aquesta ofensiva ultracatòlica i conservadora. I cal sentir diferents veus i generacions perquè ens expliquin tot el que s'havia aconseguit i tot el que ens estan prenent.

Per això, des de l'Esquerra Independentista de Granollers (Arran, CUP, l'Esquerda) us convidem a participar a la xerrada que porta per títol “Tres generacions en lluita pel dret a l'avortament”, que farem el proper divendres 14 de març a les 18.30 h al restaurant- llibreria Anònims (c/ Miquel Ricomà, 57), a Granollers.

A la xerrada hi intervindran tres persones representants de tres generacions diferents. Elles són:
Gabriela Serrra (militant feminista i activista de moviments socials)
Núria Ferrandis (activista feminista i ex-membre de l'Esguard i de Catalunya Lliure)
Carlos Moreno (membre de Justa Revolta, col·lectiu antipatriarcal de Sabadell)

Us hi esperem a tots i a totes!

8 de març | Els nostres cossos, els nostres drets. Joves lliures, feministes i desobedients!

Dia a dia, les dones ens veiem sotmeses a un sistema que utilitza tot el seu desplegament històric de violències per subjugar-nos al domini masculí. Tots els dispositius culturals busquen aliances per formar una imatge de la dona que hem de ser. És la televisió, la publicitat, la pornografia o el nostre mateix entorn social el que dicta com ens hem de vestir, com ha de ser el nostre cos, com ens hem de comportar, com hem de pensar o com hem de ser al llit. Tot, és clar, sota la voluntat de fer-nos creure que, en última instància, les dones som objectes per a satisfer els desitjos d’una societat heteropatriarcal. Les dones joves ho patim especialment quan intentem contradir aquests preceptes. Quan ens trobem en espais d’oci i tots els tics de les masculinitats hegemòniques es centren en recordar-nos que hem de ser dones sotmeses a un cànon de dona que no és real. Quan als nostres llocs de treball se’ns jutja segons el nostre aspecte. quan anem pel carrer, quan som a classe i quan som a casa.

Fins i tot quan ens relacionem amb el nostre ambient més privat i hem de ser víctimes d’agressions per part de la nostra parella. Quan participem en espais polítics i ens veiem constantment qüestionades. Quan estem entre amistats i es reprodueix tot el catàleg de micro-masclismes que un cop més ens anul·len, enfonsen i silencien. No n’hi ha prou amb pensar que les relacions ens els últims anys s’han actualitzat de les velles estructures masclistes. Les joves tenim la tasca de recordar que en les nostres relacions encara patim violències, que encara no hem arribat al punt de tenir el model de socialització desitjat, i que nomes treballant aquestes qüestions en el nostre dia a dia podrem construir una societat lliure d’opressions.

D’altra banda, les darreres polítiques neoliberals en l’àmbit del treball, com ara la reforma laboral, les retallades en educació, sanitat o en les ajudes a la dependència, ens torna a excloure del món laboral. Perquè les dones sempre som les prescindibles. Aquestes retallades en sectors fortament feminitzats ens fan tornar a l’àmbit domèstic, per a que siguem nosaltres les que seguim fent el treball de cures, un treball que segueix sense ser ni valoritzat i molt menys remunerat. Perquè volen fer-nos creure que el lloc de les dones és a casa. És allà on ens volen tancades per excloure’ns de l’esfera pública. Encara més desesperant és la situació de les joves, que amb més d’un 60% d’atur se’ns dificulta impossibilita emancipar-nos i construir el nostre propi projecte vital que ens permeti empoderar-nos.

Però l’atac més fort, visible i àmpliament mediatitzat ha estat la contrareforma de l’avortament presentada pel PP i avalada per Unió Democràtica de Catalunya. Aquest avantprojecte de llei suposa un retrocés històric en els drets de les dones, aconseguit desprès d’anys i anys de lluita feminista. Suposa la intervenció de l’Estat i l’Església sobre els cossos de les dones per a poder controlar-los com vulguin. Suposa posar en risc la salut de totes aquelles dones que vulguin avortar i les condemna a fer-ho en condicions insegures. Aquesta llei ens afecta doblement a les dones joves de classe treballadora, que no ens podrem costejar l’avortament en clíniques clandestines o viatjar a l’estranger per a sotmetre’ns a una intervenció mèdica. Nosaltres, però, seguirem lluitant per a aturar la contrareforma i seguirem organitzant-nos per a garantir tota una estructura de suport mutu per a aquelles dones que vulguin avortar i no puguin fer-ho.

Ens trobem en un context d’atacs constants als drets de les dones, però ara més que mai ens reafirmem: som feministes i no deixarem de lluitar fins que acabem amb la violència estructural del sistema patriarcal. Un sistema es fa més fort cada dia que passa. Nosaltres, però, tenim el convenciment i la força per plantar cara i destruir-lo.

Nosaltres, les joves, hem decidit ajuntar-nos, hem decidit lluitar, hem decidit alçar la veu contra la pressió estètica, contra totes les actituds masclistes, contra les lleis misògines, contra la ofensiva ultracatòlica i neoliberal. Perquè som joves, lliures i desobedients. Perquè juntes treballem en la construcció d’uns Països Catalans feministes, lliures de tota estructura d’opressió capitalista i patriarcal.

Els nostres cossos, els nostres drets. Joves, lliures, feministes i desobedients!

ARRAN, Organització Juvenil de l’Esquerra Independentista Als Països Catalans, 8 de març del 2014.