dimecres, 7 de desembre de 2011

Carta oberta de l'AJG a l'Austeritat Fiscal

Gensvolguda Austeritat fiscal,

No podem dir que ens alegrem que et vagi bé, però hem de reconèixer que deus ser feliç: un tecnòcrata a Grècia, un altre a Itàlia, un altre al Banc Central, i quants més fillets escampats per tot el món! Tots de Goldman Sachs! I és que la feina ben feta no té fronteres, i tu ja ho saps: ni tan sols les democràtiques! On poses l’ull poses la pilota i el que hi ha de camí… què importa!

Tu has posat la música als nostres temps i quina canya, quina festa, fins i tot aquí casa els del pis de dalt ballen al teu ritme... ei! I a tot volum: especialment entregats ballen en Mas i en Duran (que fan parella, ja saps), en Rajoy i fins i tot aquells que encara avui es fan dir socialistes i pels qui la nostra pensió pública de jubilació ens donarà per ser els reis de l’austeritat! Quines ganes de ser, a la fi, els reis d’alguna cosa! Tots aquests sense oblidar la resta, dignes tots d’entrar al teu pub, vinguts directament des del Parlament a donar-ho tot.

Bé, canviant de tema també hem de reconèixer que, havent-ho debatut extensament, des de la caputxeta vermella encara no havíem sentit a parlar tant de cap conte com d’aquell teu del “vam viure per sobre les nostres possibilitats, i ara ens hem d'estrènyer el cinturó”. És divertit perquè el cinturó ja ens escanyava abans, recordeu? Quan l’atur era estructural i el dels joves era, com ara, superior a la mitjana; quan un batxiller era capaç de fer-te veure que una hipoteca no la pagaves ni en 80 anys i això sense menjar; quan sobrevivíem a base de treballs precaris i temporals d’ETTs; quan el salari real baixava i baixava tot ballant el limbo al ritme de la patronal; quan ens van vendre l’euro i aquells caramelets que tan ens agradaven van passar de les 5 peles als 5 cèntims… que bé vivíem llavors! Maleïts burgesos estàvem fets!

N’hi ha que si moren esperen arrossegar la resta amb ella. Nosaltres que et coneixem ja hem descobert que tu vius a costa de matar-nos lentament, però sabem que quan tu marxis serem nosaltres els qui podrem viure dignament. És per això que seguirem aquí… prenent -si cal a cada passa- la humil decisió de no retrocedir. Pel nostre dia a dia, les nostres vides, les nostres conquestes i el nostre futur.

Fins mai més,
Assemblea de Joves de Granollers (AJG)

Cap comentari:

Publica un comentari