diumenge, 28 d’abril de 2013

1 de maig: Nosaltres produïm, nosaltres decidim



Un cop més arriba el 1 de Maig, dia Internacional de la classe treballadora. Una diada que ha de servir per reivindicar la consciència de classe treballadora, per recordar que ho volem tot, perquè no ens conformem amb les engrunes que ens deixen. Una diada per dir ben alt qui som i què volem. Som el Poble Treballador dels Països Catalans, i volem l’emancipació, la llibertat, que no hi hagi classes socials, que cap persona exploti i se n’aprofiti d’altra.
Malauradament, durant els darrers anys, els sindicats grocs ens han convocat cada 1 de maig a sortir al carrer per demanar pietat, pràcticament a claudicar; pietat perquè no retallin, perquè no ens facin un ERO, perquè no ens enviïn a la cua de l’atur, perquè ens permetin tenir uns drets bàsics amb el manteniment de “l’estat del benestar”. Eixos sindicats grocs demanen pietat a canvi de mantenir les seues molles. I molts treballadors i treballadores els han seguit perquè no són conscients de la seua força, perquè no són conscients que aquells i aquelles que ens exploten i ens estan deixant a la misèria, en realitat depenen de nosaltres, de la nostra força de treball. Les seues fàbriques, les seues botigues, les seues terres no són res sense els nostres braços, sense les nostres mans. Sense la classe treballadora, la burgesia no és res.
La classe treballadora som la força majoritària de la societat, i produïm per enriquir a unes poques persones que s’apropien els beneficis de la nostra producció. La classe treballadora som els milers de persones aturades, condemnades a la misèria, condemnades a ser un exèrcit en l’espera, a les ordres de la burgesia que decideix qui treballa i qui no… La classe treballadora som els milers de dones que patim la doble explotació, com a classe treballadora pel capitalisme, i com a dones pel patriarcat. La classe treballadora som els i les immigrants, persones nouvingudes que som explotades i marginades per raó del nostre origen, o del nostre color de pell. La classe treballadora som també els milers de joves que encara estem estudiant, que som condemnades a un futur ple de misèria, a l’atur i al treball precari. La classe treballadora també som també els milers de persones jubilades, que hem estat explotades durant la nostra vida i ara som condemnades a pensions miserables.
La classe treballadora és menystinguda i menyspreada quan ens diuen que són els empresaris els que creen riquesa i llocs de treball, ens estan tractant com persones inútils, dependents i incapaces de fer res sense ells. Alhora ens fan sentir com la seva propietat, utilitzant-nos quan i com els interessa. Si fóssim conscients de la nostra força, sabríem que nosaltres mateixes ens podem organitzar per produir i repartir el treball i la riquesa produïda, deixant d’enriquir les minories poderoses per satisfer les necessitats de tota la població.
Els governs, com a titelles de la burgesia, decideixen allò que més afavoreix els interessos de la minoria dominant de la població i que alhora (ens) perjudica més a la majoria de la població, a nosaltres, la classe treballadora. Però què passa quan hi ha vaga? Que nosaltres aturem la producció, i els deixem sense res. Si demà comencéssim una vaga indefinida ells deixarien d’enriquir-se perquè som nosaltres i no ells qui creem riquesa. En canvi, si ells no hi fossin, ningú no els trobaria a faltar, ja que la producció de riquesa no depèn d’ells.
Les diferents burgesies han tingut i tenen els seus projectes, ja siga l’Estat espanyol o el francès, o actualment la Unió Europea. Aquests són els interessos i les polítiques des de la Unió Europea: la proposta de la setmana de 65 hores laborals, l’engegada del Pla Bolkenstein, el Pla Bolonya per a privatitzar l’educació pública, la proposta de controlar Internet encara més, les lleis contra la immigració, la multiplicació de la vigilància en la UE, les onades de privatitzacions i retallades en la despesa pública… Aquestes mesures responen, d’una banda, a la necessitat de la burgesia d’endurir l’explotació social interna per augmentar els seus guanys, i per una altra, per incrementar el seu euroimperialisme per garantir els, cada vegada més, escassos recursos energètics.
Nosaltres sabem que no 
existeixen capitalistes bons i dolents, ja que per damunt de tot, la riquesa la crea la classe treballadora. Per tant, aquesta riquesa s’ha d’utilitzar per satisfer les necessitats de la població i no els capricis insaciables d’uns pocs patrons.
Ara més que mai, necessitem la unitat del moviment obrer dels Països Catalans, d’un moviment obrer que sigui conscient de la seva força i de la seva capacitat perquè només el moviment obrer pot acabar amb el Capitalisme, aquest sistema salvatge que provoca misèria i frustració.

Nosaltres produïm, nosaltres decidim.

dilluns, 22 d’abril de 2013

Crònica de la jornada bolivariana

Idees, crítiques, preguntes, debat i conversa han estat protagonistes de l'acte que ha tingut lloc al Casal Popular L'Esquerda, amb el company Miguel Ortiz delConsolat de la República Bolivariana de Veneçuela. Una cinquantena de persones han pogut participar d’una conversa enriquidora, que ha contribuït a formar una opinió més rica sobre aquest país, d'actualitat per les seves polítiques econòmiques, socials i culturals.
Els joves, estrat majoritari en el país caribeny "tienen garantizada la educación gratuïta hasta el termino de los estudios universitarios en su totalidad" ha explicat el company veneçolà. Pel govern de Veneçuela representa un valor propi al qual cal dotar de tota la formació possible, ja que retorna a la seva societat a llarg termini. Aquesta ha sigut una mostra per contrastar amb les mesures d'immediatesa que es prenen al Sud d'Europa, per tal de salvar el sistema "sigui com sigui".
També han sorgit preguntes al voltant de les expropiacions, que han suscitat entusiasme entre els presents. A Veneçuela "se recuperan instalaciones en función del interés nacional y humano" ha explicat, i l'habitatge és un d'ells. No és comprensible que un Dret Humà com aquest es vegi vulnerat per una minoria que, a través de l'acumulació, ha desposseït a una majoria que es veu abocada a viure al carrer.
La vesprada ha acabat amb unes arepas veneçolanes d'un expert cuiner de Granollers, que amb bona música llatinoamericana, han tancat una interessant jornada sobre aquest país del que tant parlen els "nostres mitjans de comunicació".
D'aquests també n'hem parlat.

dilluns, 15 d’abril de 2013

Jornada bolivariana a Granollers: "Som alegria, som majoria!"

El proper dissabte 20 d'abril, durem a terme una jornada centrada en la revolució bolivariana a Veneçuela juntament amb la CUP de Granollers. Coneixerem de primera mà tot allò que els mitjans de comunicació, sempre al servei del capital, ens oculten i ens intenten desprestigiar sobre el procés revolucionari popular a aquest país de l'Amèrica Llatina.
La programació de la jornada serà la següent:

Dissabte 20 d'abril al Casal Popular l'Esquerda (C/ Prat de la Riba, 31, Granollers)

19h: Xerrada amb Miguel Ángel Ortiz (Cònsul de primera) i Ana M. Rodrigo i Ramon 

        Pleguezuelos (membres d'Ítaca).

21h: Sopar bolivarià (arepa, tapes i beguda per 5 euros).

Música llatinoamericana amb José Merino.

Mojitos a preus populars fins a les 2h.


Us hi esperem a tots i a totes!




divendres, 5 d’abril de 2013

Homenatge nacional a Guillem Agulló


Ara fa 20 anys, un 11 d’abril de 1993, Guillem Agulló, veí de Burjassot i militant de Maulets era assassinat a Montanejos (Alt Millars) a mans d’un grup de feixistes encapçalats per Pedro Cuevas. El seu assassinat va comptar amb el beneplàcit dels poders fàctics de l’Estat qui van intentar criminalitzar la lluita antifeixista, independentista i revolucionària del País Valencià. El seu assassinat va trasbalsar a tota una generació de joves que començaven a organitzar-se a principis dels noranta, a tota una generació que veia que tornaven temps difícils.
Ja fa 20 anys que no el tenim entre nosaltres, 20 anys en què la impunitat del seu cas continua, 20 anys en què els culpables de la seua mort han gaudit de llibertat. Però també fa 20 anys que el tenim present en cada acte, en cada manifestació, en cada passa a Guillem, 20 anys en què no hem parat de demanar justícia, 20 anys en què hem continuat amb la seua lluita perquè pensem que el millor homenatge és la victòria. 20 anys en què ressonen al nostre cor allò de no tingues por, cap agressió sense resposta.
Aquests 20 anys han estat difícils, hem patit moltes agressions feixistes, hem sofert una dura repressió al moviment juvenil, independentista i revolucionari, hem patit més assassinats (en la memòria també tenim present a Carlos Palomino), hem patit més intents d’acabar amb la nostra llengua, amb la nostra cultura, amb el nostre poble… però també hem eixit al carrer, per plantar cara als feixistes, per fer front a la repressió en forma de solidaritat, per mantenir present la memòria dels que ja no hi són, per defensar la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre poble.
Som moltes les que no vam viure aquells durs anys, bé perquè no havíem nascut o bé perquè érem massa joves, però això no significa que no pensem en Guillem, que no el sentim company nostre, perquè totes som Guillem Agulló, perquè igual que ell totes nosaltres volem viure en un món millor, volem viure en uns Països Catalans lliures de feixisme i racisme, lliures de l’opressió espanyola i francesa, lliures d’aquest sistema malalt anomenat capitalisme, lliures de l’opressió patriarcal que no ens deixa ser nosaltres mateixes. Perquè un País sols pot ser lliure si ho és la seua gent.
I es que a Arran ho tenim clar som hereus d’aquests 20 anys de lluites al carrer, de la lluita de Guillem, de la lluita dels que ja no hi són. I ens mantenim dempeus per mantindre la flama viva, per mantindre l’espurna rebel que ells van encendre.
I és Guillem Agulló qui millor representa la nostra lluita, la lluita del poble valencià, dels Països Catalans, i és continuant amb ella fins aconseguir la victòria el millor homenatge que podem fer-li.
Perquè 20 anys no ens han fet oblidar-te,
Guillem Agulló, la lluita continua!

















*També durant les setmanes prèvies, es faran un seguit d'activitats i actes als voltants de Barcelona: