dissabte, 28 de desembre de 2013

Aturem el "projecte pilla pilla"!

Han detingut a 5 components més del grup neonazi "pilla pilla" i sembla que el desmantallament de la banda sigui cada cop més a prop. Tot i així, cal estar atents perquè la història ens demostra que si el feixisme s'ignora, creix. Només tenim un camí possible: combatre'l. En les nostres vides quotidianes i demostrant que els feixistes i la seva ideologia no tenen lloc als nostres barris, viles i ciutats.
NO PASSARAN!
Podeu llegir el manifest de la CUP en rebuig al projecte "pilla pilla" i a la homofòbia encoberta aquí: http://cup.cat/noticia/la-cup-rebutja-enèrgicament-les-agressions-de-la-banda-homòfoba-denominada-projecte-pilla-0



dimarts, 24 de desembre de 2013

Comunicat | ARRAN davant l’aprovació de l’avantprojecte de la contrareforma de l’avortament

Captura de pantalla 2013-12-20 a les 08.02.50El Govern Espanyol ha aprovat en el Consell de Ministres d’avui divendres dia 20 de desembre, l’avantprojecte de la contrareforma de la llei de l’avortament impulsada pel ministre de justícia Alberto Ruiz Gallardón.  Aquesta llei suposa l’enèsim atac del govern del PP contra el dret a decidir de les dones sobre els seus propis cossos. Davant d’aquesta situació i tenint en compte com ens afecta la nefasta política ultraconservadora del Govern en tant que dones i joves, des d’Arran rebutgem de forma rotunda la contrareforma i fem públiques les següents consideracions:
  • La contrareforma del ministre Gallardón suposa un retrocés de gairebé trenta anys en matèria de dret a l’avortament. La reforma del PP és una prohibició encoberta que pretén, de fet, recuperar el marc legal de la llei de supòsits de l’any 1985. Se suprimeix, a més, el supòsit que llavors contemplava la possibilitat de poder avortar per malformacions del fetus. S’elimina per complet la possibilitat d’avortar a les joves d’entre 16 i 18 anys i obliga a justificar de forma estricta i contrastada el supòsit de danys físics i psicològics.
  • La nova llei suposarà un augment dramàtic d’embarassos no desitjats. La immensa majoria de les dones que van avortar l’any 2012 amb la llei de terminis del 2010 (PSOE) no ho podrien haver fet amb la nova llei del ministre Gallardón. Si bé entenem que la llei de 2010 ja era insuficient, cal prendre ne consideració que la contrareforma del PP suposa la supressió dels drets conquerits per dècades de lluita feminista a favor del dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos.
  • Seguirem avortant, però només aquelles que puguin pagar-ho. Cap llei podrà evitar que avortem. A partir d’ara, però, només ho podran fer-ho aquelles qui es puguin permetre viatjar a països on la interrupció de l’embaràs no estigui penalitzada. La contrareforma del ministre Gallardón és, per tant, discriminatòria en termes de classe, ja que aquelles dones amb recursos limitats o no podran accedir-hi o bé hauran de sotmetre’s a procediments il·legals i insegurs, tot posant en perill les seves vides. Es produirà una situació idèntica a la que viuen les dones en països com ara la República d’Irlanda, on els sectors catòlics més conservadors han impedint històricament que qualsevol legislació sobre el dret a la interrupció de l’embaràs.
  • Contra l’ofensiva ultraconservadora: coeducació sexual i avortament lliure i gratuït. Cal una vertadera coeducació sexual, no només formal, que ens permeti relacionar-nos lliurement, com i amb qui vulguem, i sempre amb tota la informació a l’abast. Això, sumat al dret efectiu a la interrupció de l’embaràs de forma lliure i gratuïta és l’única garantia per saber-nos veritablement lliures a l’hora de decidir sobre els nostres propis cossos.
Des d’Arran reivindiquem una vegada més la lluita feminista com l’eina que ens ha de permetre deslliurar-nos de la violència institucional que exerceix sobre totes nosaltres la política ultraconservadora del PP, així com de totes les violències del patriarcat. Així mateix, fem una crida a totes les joves a la desobediència i a actuar de forma directa i contundent contra els responsables d’aquesta llei.
Parir és un dret, no una imposició.
Avortament lliure i gratuït! Les joves desobeïm!
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, 20 de desembre de 2013

dilluns, 16 de desembre de 2013

AMNISTIA preses polítiques!

Divendres 20 de desembre, arreu dels Països Catalans, hi ha convocades tot un seguit de marxes de torxes i actes de suport amb els presos i les preses polítiques i en concret amb la Lola i la Marina, dues preses polítiques catalanes empresonades al nord de l'Estat francès.
A Granollers la concentració serà a la Porxada a les 18h de la tarda i està convocada pel Comitè de suport amb la Lola, que inclou diferents col·lectius i persones a títol individual.

Que s'extengui arreu la flama de la solidaritat! 
Lola i Marina, us volem a casa!




dilluns, 9 de desembre de 2013

Canvia el Pare Noël pel TIÓ!

Els propers dissabte 14 de desembre i dissabte 21 de desembre, a la plaça dels Cabrits de Granollers (al costat de la Llibreria La Gralla) i de 17h a 20h, totes aquelles persones que tinguin un pare noël i el vulguin canviar per un tió, tindran l'oportunitat de fer-ho. 
Durant tota la tarda ens trobareu amb una paradeta plena de tions esperats a ser intercanviats gratuïtament per tothom qui ho desitgi.
Per recuperar la cultura popular catalana a les nostres cases i per eliminar els símbols del capitalisme yankee de les nostres vides!

Us hi esperem!


dilluns, 2 de desembre de 2013

Concentració contra els pressupostos de la misèria

Aquest dimecres dia 4 de desembre l'Assemblea de Mestres del Vallès Oriental, ha convocat a les 18h una concentració a la plaça de la Porxada de Granollers, emmarcada dins la jornada de lluita a nivell territorial contra els pressupostos de la misèria presentats pel govern neoliberal de CiU i amb el ja habitual suport dels seus companys, ERC.
Així doncs és important que les classes populars sortim al carrer per deixar ben clar que les retallades dels nostres drets i les privatitzacions dels serveis o patrimoni públic són exactament el mateix: vendre el país a qui ens dicta el camí de la misèria, és a dir els alts poders econòmics i elits empreserials.



dimecres, 27 de novembre de 2013

Crònica debat juvenil: Independència sí o no?

Divendres passat la sala Sant Francesc de Granollers va acollir l’acte “Independència: sí o no?”, un debat organitzat per l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes, sectorial de l’ANC (ANJI) que va donar veu a les joventuts dels partits de la comarca per tractar un dels temes estrella que actualment omple pàgines de diaris d’arreu del país: la independència i la consulta, entre d’altres.

Prop d’un centenar de persones van assistir a l’acte polític per voler escoltar les joves formacions i els seus posicionaments vers certs temes que es van tractar al llarg del debat. Era la primera vegada que es donava un fet així, reunir les joventuts dels diferents partits polítics en un acte organitzat per l’ANJI.
L’acte va transcórrer sense cap incidència ni tensions entre participants, cosa que l’ANJI celebra: “és important que tothom hi pugui participar i que la seva resposta en tot moment tingui cabuda i sigui respectada”.
Les agrupacions JNC, JERC, SI i ARRAN van donar suport a la celebració d’una consulta i a un “sí” a la independencia com a dret fonamental del poble que està per sobre de tota llei escrita; les joventuts socialistes, en canvi, es decanten per demanar al Govern espanyol el seu vistiplau per fer una consulta i més endavant, tal com van afirmar, ja es decantarien per a un posicionament pel sí o pel no; la representant de Joves d’Equerra Verda, per la seva banda, reclama una consulta com a manera d’exercir la democràcia perquè “si volem ser responsables políticament, hem de fer la consulta”; en canvi les dues formacions NNGG i J’s (joves del PP i de Ciutadans) s’oposen clarament al referèndum perquè, en paraules del representant de NNGG, “La independencia divide los problemas; no los resuelve” i, segons el representant de Ciutadans, ens portaria a estar enfrontats.
JERC, SI i Arran van tractar el tema de la possible declaració unilateral d’independència, sabent que si el Govern espanyol no deixa fer una consulta llavors es podria optar per fer-la com a recurs. El representant de les JNC va declarar que es podria optar per fer-la com a últim recurs després d’esgotar totes les vies legals possibles.
Motius per la independència? Més enllà dels no rotunds de les joventuts del PP i de Ciutadans, hi ha uns socialistes que s’hi oposen perquè creuen en un projecte millor que, segons ells, respon a la pluralitat de Catalunya. Es tracta d’un projecte per als que no volen marxar, però, en canvi, sí que volen millorar la situació. La representant dels JEV (ICV) va exposar que a Catalunya hi ha d’haver un procés constituent que s’ha d’estendre.
Pel que fa a les formacions independentistes, Arran defensen la independència “per canviar-ho tot” i aconseguir, així, una societat més justa, igualitària i per combatre molts altres problemes. SI a més d’una societat més justa va recordar la protecció que mereix la llengua, amenaçada per la LOMCE. La JNC volen “construir un estat sense els vicis de l’espanyol” i reclamen la necessitat que Catalunya sigui representada als òrgans internacionals. JERC, per la seva banda, va dir que calia solucionar els problemes “en clau catalana” i va reivindicar la necessitat d’un estat propi per motius lingüístics, econòmics i socials.
En canvi les Joventuts Socialistes veuen que Espanya ens aporta la Unió Europea, seguretat i l’euro, creuen que Catalunya ha d’apostar per Espanya i viceversa, i que és vital no desfer el vincle, mantenir-lo però canviar el model i enfortir les relacions.
Per finalitzar, tots plegats, excepte el representant de les Noves Generacions, han coincidit que cal canviar el model actual: JERC va remarcar que una Catalunya independent tindria més inversió per a la investigació, que fomentaria la formació, i que s’abaixaria l’atur creant així llocs de treball i donant més oportunitats als emprenedors. Arran apuntava el mateix amb la necessitat de donar protagonisme a les classes treballadores i a estendre el procés arreu dels Països Catalans. La representant d’Esquerda Verda va aportar una pinzellada dient que la independència no ho soluciona tot, i que, per tant, caldrà anar amb peus de plom a l’hora de crear el nou estat.

diumenge, 24 de novembre de 2013

25N: El patriarcat és violència. La resposta: autodefensa!


25njuvenil2 còpiaHora rere hora, dia rere dia, mes rere mes i any rere any, les dones patim els atacs de les violències patriarcals que encara imperen en la nostra societat. Any rere any, ens aixequem per la commemoració del Dia Internacional contra la Violència cap a les dones i les nenes. És un dia de commemoració per totes les dones víctimes de les violències masclistes i patriarcals, que es mostren en la seva més cruel manifestació en l’assassinat de tantes dones i nenes. L’any 2012 van morir 15 dones als Països Catalans, en aquest 2013 ja són 11 dones les assassinades pel simple fet de ser dones. La Carmen, la Karina, la Ioana, la Encarnación, la Yajaira, la Bolivia, l’Elisabeth, la Josefa, l’A.V.M, la Rosalia, la MaMagdalena, l’Inge, la Carolina, l’Eva, la Concepción, la Raquel, la Larisa, la Margalida, la Ma Luisa, la Marta, l’Alba, la Rosario no són només les víctimes dels seus assassins sinó que són també la punta de l’iceberg d’un sistema polític, el patriarcal, que provoca desenes de mortes cada any. Als Països Catalans durant el tercer trimestre del 2012 hi va haver 10.751 denúncies per violència de gènere.
No es tracta de fets aïllats, accidentals, propis de les idiosincràsies conjunturals, sinó que són mortes polítiques en aquest sistema econòmic i social, el capitalisme i el patriarcat, que les institucions catalanes continuen perpetuant a través del seu silenci i immobilisme. La naturalitat i normalitat amb què la societat assumeix les relacions de poder dels homes sobre les dones i els privilegis socials, legals i econòmics d’aquests, fa que la mort d’una dona per violència es vegi com un fet aïllat i no com la punta de l’iceberg d’un sistema de violència estructural i institucional. El sistema capitalista és sexista, per tal com se sustenta sobre el treball domèstic, de cures i reproductiu no remunerat que recau sobre les dones i que les relega a l’àmbit domèstic o a dobles i triples jornades laborals. El binarisme imposat del sistema patriarcal i els rols de gènere provoquen una violència estructural en contra d’aquelles dones que no segueixen els patrons que el model imposa: som així víctimes d’insults, discriminació, exclusió, marginalització, tocaments, maltractament psicològic, emocional i psíquic, violacions i irreversiblement víctimes d’assassinat. La mort de dones víctimes de la violència de gènere és un fet estructural del sistema heteropatriarcal, és terrorisme patriarcal, la por que pateixen milers de dones per la violència masclista. Cal que el combatem directament i sense més dilacions.
Per tal de combatre directament aquestes violències, hem de reconèixer que el seu espectre es llarg i ple de ramificacions: la seva ombra recorre la nostra societat i té rostre de publicitat sexista, d’agressió simbòlica, de reiterat atac contra el cos de les dones, de constant control sobre la sexualitat, d’atac al dret a la reproducció de mares solteres i lesbianes, de retrocés sobre el dret a l’avortament lliure i gratuït. Alguns d’aquests rostres sovint s’amaguen sota la màscara del progrés i apareixen desdibuixats darrera d’alguna llei pseudoprogressista: la proposta de reforma de la Llei de Violència del govern espanyol per incloure en les estadístiques no només les dones que han estat assassinades sinó també les que han estat hospitalitzades un mínim de 24 hores, no deixa de ser un insult a les dones agredides: i les dones que estan menys de 24 hores hospitalitzades? I les que no ho arriben a estar però són igualment víctimes de violència de gènere? Aquest criteri injust és doncs una clara mostra de la nul·la voluntat de canvi i la perpetuació de l’estat actual de vulnerabilitat.
No ens deixem enganyar. no volem pedaços, no volem cadenes de colors bonics que ens facin creure que no es pot avançar més, no volem més indults pels principals agents i culpables de les violències de gènere: les dones d’aquest país combatem tots els rostres de les violències heteropatriarcals, i ho fem teixint xarxes entre nosaltres, denunciant a cada minut qualsevol atac sexista, homòfob, racista, classista, que cadascuna de nosaltres patim o hem patit alguna vegada. L’ombra del sistema heteropatriarcal és gran i s’estén per tots els racons, però nosaltres som totes, i sabem que la nostra aliança en contra totes les violències de gènere és més poderosa que qualsevol intent de silenciar-nos.
Cap dona silenciada, cap dona maltractada, cap dona humiliada, cap dona violentada pels canons de bellesa tradicionals, cap nena maltractada, cap dona sense dret a decidir sobre el seu cos, cap dona sense poder ser mare quan ella així ho decideixi. Des del record i el reconeixement de totes i cadascuna de les dones i les nenes víctimes de les violències heteropatriarcals, lluitem contra aquesta estructura injusta i perniciosa que ens corromp, empoderem nos un dia més per fer front al sistema patriarcal i homòfob i cridem ben fort:
Cap violència contra les dones
Cap atac del sistema heteropatriarcal
Visca la Lluita Feminista companyes!
“El patriarcat és violència. La resposta: autodefensa”

dimecres, 20 de novembre de 2013

Debat: Independència sí o no?

Divendres dia 22 de novembre ARRAN participarem al debat organitzat per l'ANJI (sectorial juvenil de l'ANC) on hi haurà representants de totes les organitzacions polítiques juvenils de la comarca. En el nostre cas, som l'única organització que no pertany a cap partit polític.
L'acte tindrà lloc a la Casa de cultura Sant Francesc (c/ Espí i Grau 1) de Granollers a les 20:15.

Nosaltres, el jovent independentista revolucionari dels Països Catalans, ho tenim clar: INDEPENDÈNCIA, SOCIALISME I FEMINISME!

dimecres, 6 de novembre de 2013

1a Trobada per la Unitat Popular a Granollers

Aquest dissabte dia 9 de novembre, les diverses assemblees de la CUP de la comarca, organitzen la Trobada per la Unitat Popular a Granollers. A partir de la tarda hi haurà diverses activitats com ara fira d'entitats, taules de debat, mostra de cultura popular, sopar popular i parlaments amb David Fernàndez entre d'altres i per acabar, concerts. Tot això serà a la Troca (centre de cultura popular i tradicional), a l'avinguda Prat de la Riba 77.

Arran hi serem presents per enfortir la Unitat Popular a Granollers!

Per més informació: http://granollers.cup.cat/noticia/1a-trobada-la-unitat-popular-granollers


dilluns, 28 d’octubre de 2013

El jovent defensem el territori. Aturem el Castor, fem-ho pagar als responsables!

Des d’Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista, volem mostrar la nostra més ferma condemna al projecte Castor i transmetre plena solidaritat amb totes les persones i el territori afectats.
Què és el projecte Castor i qui hi ha al darrere? El projecte de gas Castor és una infraestructura subterrània que aprofita antics jaciments de petroli a les costes de les comarques de la Sénia i les Terres de l’Ebre per emmagatzemar-hi gas. El seu funcionament consisteix en prendre gas natural des de la xarxa bàsica de gasoductes, comprimir-lo i emmagatzemar-lo a més de 1000 m de profunditat a través de pous. El gas injectat desplaça l’aigua que reomple els forats de la roca magatzem, segellada per un altra roca impermeable. El permís per a l’explotació d’aquest depòsit, fou concedit mitjançant un reial decret del govern espanyol del PSOE l’any 2008 a l’empresa Escal UGS, participada en un 66% per ACS, propietat alhora de l’empresari ultraliberal Florentino Pérez.
Ja s’havia advertit dels perills. La Petroliera Shell, que va explotar el jaciment entre 1973 i 1989, ja va advertir de la perillositat sísmica que implicava l’aprofitament de la cavitat submarina en un informe, desmentint l’argument d’Escal UGS que negava qualsevol perill en l’explotació. A més les dades recollides per l’Observatori de l’Ebre durant tots els anys de l’anterior explotació, transmeses al Ministeri de Medi Ambient, reconeixien clarament que aquesta activitat industrial era potencialment inductora de terratrèmols.
Ara, quan ja és massa tard. Tot i els diferents advertiments, es va continuar endavant amb el projecte. Ara, ens trobem amb l’innegable fet que mentre en els darrers anys la zona havia patit 30 sismes, des de l’activació del projecte les comarques afectades han patit més de 400 terratrèmols en poques setmanes. Tot i així, els responsables segueixen intentant amagar una realitat objectiva argumentant que la plataforma es situa sobre una zona d’important activitat sísmica.
Patim les conseqüències de deixar el territori al servei de grans multinacionals. Una vegada més, el poble hem de patir les conseqüències de la destrucció del nostre territori per part de capitalistes i especuladors. Una vegada més, es prioritzen els interessos privats d’una burgesia neoliberal paràsita per davant del benestar i la salut del nostre entorn natural.  Però això no acaba aquí, perquè a part de les conseqüències mediambientals ja patides, l’empresa exigeix una indemnització pública de 1.700 milions euros en cas que s’aturi finalment el projecte Castor.
Màxim suport a la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia (PCDTS). Volem mostrar el nostre suport a la PCDTS i a la gran mobilització popular de les darreres setmanes. Gràcies a aquesta pressió ciutadana el projecte Castor s’ha aturat momentàniament a l’espera de nous informes al respecte.
El jovent ho tenim clar: Aturem el projecte Castor. Aquest projecte no és més que una altra mostra de la nul·la moral del sistema capitalista en què vivim. No és més que un altra mostra dels interessos d’una burgesia que l’únic que vol es seguir omplint les seues butxaques a costa del nostre sacrifici i el del nostre entorn. No és prou que permeten que ens destrueixin la terra que a més els hem d’indemnitzar? No és prou que ens enganyen i ens manipulen mediàticament que a més hem de pagar les despeses? Permetrem que uns pocs segueixin espoliant econòmicament i ambiental el nostre poble?  Aquesta situació té uns culpables molt clars i no estem disposades, a més, a pagar-los la festa. Perquè sabem que només lluitant, nosaltres i la nostra terra, tenim futur.
El jovent defensem el territori
Aturem el projecte Castor. Fem-ho pagar als responsables!

diumenge, 20 d’octubre de 2013

24 d'octubre a Granollers: #LesPensionsNoEsToquen

Una vegada més ens trobem que el govern del PP ataca les pensions arguïnt una insostenibilitat que només comparteixen amb els experts nomenats a dit per aquesta finalitat. 

El resultat d’aquest nou atracament suposa passar de “les pensions com a dret” a “les pensions com a negoci”, introduïnt l’anomenat Factor de sostenibilitat en funció de l’esperança de vida de la població i eliminant, tanmateix, la revalorització automàtica de la pensió a percebre, que sempre estarà per sota de l’IPC anual.

Amb això aconsegueixen fer minvar els diners que percebem després d’una vida de treball amb la finalitat de que banquers i especuladors omplin les seves arques a través de la creació de plans privats de pensions.

Per tot això:
-Dissabte 19 d'octubre a les 18:30h xerrada a l'Anònims (C Ricomà, 57): "Ofensiva contra les pensions. Un nou atac a la classe treballadora catalana" amb Àlex Tisminetzky (advocat laborista del Col·lectiu Ronda) i Maria Duñach (membre de la comissió de jubilats i pensionistes de Mollet).

-Dijous 24 d'octubre a les 18h a la Porxada (Granollers): Concentració "Ens roben les pensions. Ens roben el que és de tots. Unifiquem les lluites!"

Convoquen: Cooperativa Integral Catalana (NAL Granollers), Assemblea Llibertària, CNT, CGT, l’Esquerda, CUP Granollers, Arran Granollers.





dijous, 17 d’octubre de 2013

Carrer d'Espanya? Carrer de l'Estat Opressor!

Durant la nit del 12 d'octubre, el carrer i la plaça Espanya de Granollers van tenir un inesperat canvi de nom. Van passar-se a anomenar "Carrer de l'Estat Opressor" i "Plaça de l'Estat Opressor".
















Dissabte, la imatge es va difondre a través del nostre twitter i no ha estat fins avui dijous que algun mitjà local n'ha fet ressò. També ha coincidit que avui mateix, operaris de l'ajuntament han tret els adhesius i han fet tornar a lluir el nom d'Espanya a les plaques.

Notícia a NacióGranollers: 

diumenge, 6 d’octubre de 2013

1 any segant ARRAN! (aniversari Arran Granollers)

El temps passa ràpid...
Aquest juliol ha fet un any del naixement d'ARRAN, l'organització juvenil de l'Esquerra Independentista catalana que va sorgir de la confluència de Maulets, la CAJEI i diverses assemblees de joves locals; i ara a l'octubre, fa també un any que vam presentar al poble granollerí l'assemblea d'ARRAN Granollers, en part successora de l'antiga Assemblea de Joves de Granollers (AJG), amb 10 anys d'experiència.

És per això que hem organitzat una jornada sota el lema “11 anys de lluita juvenil. 1 any segant ARRAN”, pel proper divendres 18 d'octubre, a la plaça de l'Església.


Les activitats que es duran a terme seran les següents:

18:30h JOC DE PROVES_
Gimcana per parelles amb diferents proves a superar pel centre de Granollers. Hi haurà un petit assortit de productes de la terra com a premi per la parella guanyadora.
Inscripcions: al facebook (Arran Granollers) o enviant un correu a granollers@arran.cat. També es poden fer una hora abans a la mateixa plaça.

21:30h SOPAR POPULAR_
A partir de les 21:30h a la barra servirem entrepans calents i freds, d'embotit/carn, vegetarians, etc.
Tots a preus populars!

22h: CONCERT AMB ZÈNIT_
Per finalitzar la jornada comptarem amb el concert del grup ZÈNIT, vingut des del Baix Montseny. Ens oferiran repertori del mític grup basc Berri Txarrak, però versionat al català.

Durant tota la tarda, vespre i nit, tindrem begudes a preus populars a la barra i material reivindicatiu!
Si vols gaudir d'ambient jove, festiu i també combatiu, ja saps què has de fer el divendres 18!

Us hi esperem!
Per la lluita juvenil autogestionada, seguirem segant ARRAN!




dilluns, 23 de setembre de 2013

Arran expressa ple suport a la vaga indefinida de l’Assemblea de Docents de les Illes Balear

Des d’Arran volem manifestar el nostre total suport a la convocatòria de vaga indefinida de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears.
Pensam que els i les docents de les nostres Illes han mostrat una resposta de força i coratge a les retallades i agressions al sector educatiu i a la llengua i cultura pròpia d’aquest país del govern de Bauzá.
Som conscients que la comunitat educativa de les nostres Illes està vivint un moment històric, i per això, ara més que mai, hem d’unir les nostres forces per tal d’enderrocar la dreta més rància que ens ha governat i les seves mesures en contra del poble.
El conflicte provocat per Bauzá i Camps ha esgotat la paciència de docents, mares, pares i alumnes amb la imposició del TIL, convertint-lo en decret llei una vegada quedàs suspès cautelarment per part del TSJIB.
No podem concebre una educació on la nostra llengua quedi reduïda, on s’augmentin les taxes un 5%, on les beques de menjador i transport gairebé desapareguin, on hagi minvat el suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials i on el professorat hagi de preocupar-se pel seu lloc de treball si no compleix unes condicions determinades i patint una autèntica repressió per no acatar amb les noves mesures preses pel Govern. Ara hem de dir prou! Ara és el moment de participar en aquesta vaga indefinida, de formar una sola veu amb el professorat, que està disposat a sacrificar-se personalment per aconseguir una educació de qualitat on el TIL no en formi part.
Volem felicitar a l’Assemblea de Docents per haver trencat el gel i donar la primera passa, defensant un sector cabdal en la nostra societat i el futur d’aquest país. Perquè divendres 13 de setembre van començar el curs, però no fou un dia normal; i tampoc ho seran aquests temps que han de venir.
Ni TIL, ni LOMQE ni retallades,
Educació pública, de qualitat i en català!
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans 16 de setembre de 2013

dijous, 12 de setembre de 2013

Crònica presentació campanya "Independència per canviar-ho TOT!"

Avui, 10 de setembre de 2013, l'Esquerra Independentista de Granollers –l'EsquerdaArran i laCUP– ha presentat una campanya que recorre el país sencer i que fa uns dies que camina sota el lema "Independència per canviar-ho TOT". A l’acte hi ha assistit més d’un centenar de persones que han pogut escoltar el manifest de la campanya i visionar, al final de l’acte, un vídeo que ha realitzat la CUP, ARRAN i l’Esquerda de Granollers. Després de l’èxit del vídeo s’ha conclòs l’acte i s’ha cantat els Segadors.

La triple crisi social, nacional i democràtica que viuen els Països Catalans s’ha traduït en l’obertura de nous escenaris polítics. 
Aquests, indefugiblement,  són una oportunitat per a un projecte transformador, però també un risc en tant que poden marginar les nostres propostes polítiques, segrestar aquests nous escenaris i tornar a tancar la porta amb un nou pacte amb l’Estat.
Des de la gent d’esquerres dels Països Catalans, estem impulsant aquesta campanya per tal d’intervenir en aquest nou escenari de cara a poder avançar cap a una ruptura amb els estats espanyol i francès que alhora comporti una profunda transformació social.
Perquè venim de lluny i no ens cansem de repetir que no hi ha alliberament nacional sense alliberament social, i que no hi haurà una veritable INDEPENDÈNCIA mentre continui:
- la CORRUPCIÓ política i extrapolítica  totalment impune al nostre voltant,
- les polítiques neoliberals sobre el dret a l'HABITATGE,
- la privatització de sectors tan vitals com la SANITAT i la precarització dels serveis públics com l'EDUCACIÓ, que pateixen greument les prioritats pressupostàries d'un govern que prefereix seguir pagant els descomunals interessos d'un deute il·legítim,
- i la desmesurada REPRESSIÓ contra la llibertat d'expressió i el legítim dret a discrepar i revelar-se, repressió que ha anat en augment en els últims anys.
Per tot això hem cregut necessari elaborar un vídeo per refrescar-nos la memòria i ser conscients del perquè volem la independència.
No la volem simplement per baixar una bandera i pujar-ne una altra, la volem per canviar-ho TOT.
Perquè volem ser lliures en un poble lliure… volem CANVIAR-HO TOT.

divendres, 6 de setembre de 2013

10 de setembre a Granollers: Independència per canviar-ho TOT!

Aquest dimarts 10 de setembre, com a acte previ a la Diada Nacional de Catalunya, l'Esquerra Independentista de Granollers (CUP, ARRAN i l'Esquerda), presentarem la campanya nacional "Independència per canviar-ho TOT".
Hi haurà projecció de vídeos, lectura del manifest, intervencions musicals i altres sorpreses que vosaltres mateixos/es descobrireu.

Ara és el moment que el poble prengui el poder i dirigeixi el procés que ens ha de portar a la plena llibertat social i nacional dels Països Catalans. No podem permetre que el regionalisme pactista amb Espanya de CyU ens enredi i ens condueixi a un fals procés sobiranista, ja que aquestes elits governants, sempre al servei del capital, estan disposades a fer un pas enrere si des d'Espanya s'els hi ofereix un pacte que beneficïi la seva butxaca.
És el moment doncs, de que les classes populars comencem a forjar la nova societat que volem, on les persones siguin el centre d'interès i no el capital especulatiu, on no haguem de marxar de casa ni deixar de ser atesos a l'hospital públic per poder salvar la banca que precisament ha provocat aquesta situació.
És l'hora de que canvïi TOT!

Web de la campanya i manifest:
http://www.percanviarhotot.cat/

Us hi esperem!
INDEPENDÈNCIA PER CANVIAR-HO TOT!


Cartell de les convocatòries de l'Esquerra Independentista el mateix 11 de setembre, a part de la Via Catalana:

Cart

dimecres, 4 de setembre de 2013

11 de setembre de 2013: el jovent trenquem les regles per canviar-ho tot!

11modific1El jovent dels Països Catalans vivim una situació convulsa que ja fa massa temps que dura. Fa més de cinc anys que la crisi capitalista colpeja durament les joves del nostre país amb índexs d’atur sense precedents, precarietat i temporalitat als nostres llocs de treball i limitacions en l’accés a serveis bàsics com ara l’ensenyament, la sanitat, el transport o la cultura. Parlem de la mateixa crisi capitalista que treu de casa seva més de 40 famílies cada dia, que ha abocat un quart de la nostra població a la pobresa i sotmet a milers de persones migrades a condicions de vida infrahumanes.
La nostra situació té uns culpables ben clars. Però sobretot, té uns beneficiaris. Són aquells que l’han provocada i que l’aprofiten miserablement per accentuar de forma definitiva el saqueig a les classes populars en forma de retallades, rescats de bancs i caixes i privatitzacions de serveis públics i sectors estratègics. Parlem del poder econòmic i financer: d’empresaris i banquers. Tot plegat, amb la el beneplàcit d’una casta política i sindical còmplice que a sobre s’omple les butxaques en incomptables trames de corrupció.
També són constants els atacs que rebem de forma repetida des de l’espanyolisme reaccionari ultraconservador. Atacs especialment dirigits contra la llengua i cultura catalanes, com també contra el dret a decidir sobre els nostres propis cossos. Exemples d’això són la polèmica llei impulsada pel ministre Wert o la reforma de la llei de l’avortament del ministre Gallardón, entre moltes d’altres. En aquest darrer sentit, som conscients que és només des de la lluita feminista que ens deslliurarem de l’opressió que exerceix sobre nosaltres el sistema patriarcal.
La independència dels Països Catalans resulta essencial per deslliurar-nos d’aquesta situació.El vell autonomisme està mort i enterrat. Així ho demostra el procés sobiranista iniciat en una part del país i que es materialitza des de fa anys en forma d’importants mobilitzacions com les consultes populars, la manifestació del passat Onze de setembre o la cadena humana convocada per la propera diada del Principat. Cal celebrar aquest pas endavant, però sempre amb la ferma convicció que la independència ha d’anar necessàri ament acompanyada d’un procés de transformació integral de la nostra societat. Cal desvincular-nos de l’Estat Espanyol i Francès. Però també de la Unió Europea, del capitalisme i el patriarcat. És aquesta l’única via que permetrà al poble català canviar-ho tot per saber-se veritablement sobirà.
Cal seguir treballant per la independència de la nació completa. Hem de seguir plantejant la llibertat política al conjunt dels Països Catalans. No ens val la independència de quatre províncies. Resignar-s’hi suposaria la renúncia a segles de lligams històrics, econòmics i culturals, així com a dècades de lluita independentista arreu del país. És en l’actual context d’auge de l’independentisme que cal que ho seguim dient tan fort i clar com hem fet sempre: la nostra nació s’estén al Nord de l’Albera, travessa el Túria, toca la Vall de l’Isabena i salta per la Mediterrània. Va de Sales a Guardamar i de Fraga fins a Maó.
No podem confiar el futur del país als gestors de la nostra misèria. Bona part dels gestors de l’autonomisme i el capitalisme a casa nostra s’han vist forçats a adoptar de forma inevitable el discurs de l’independentisme. Però això no ens ha de fer perdre el Nord. Perquè no podem deixar el país en mans dels qui porten dècades fent el joc als estats espanyol i francès. A aquells qui ens envien a servir cafès a Lon
dres mentre es venen l’aigua als capitalistes espanyols i regalen el territori a canvi de macro-projectes com el Barcelona World. Els responsables dels EROs, de deslocalitzar empreses i de mantenir un sistema econòmic injust, basat en la desigualtat. Els responsables de mantenir als Països Catalans l’economia del totxo, l’especulació i el sol i platja. No deixarem que ens segueixin governant els qui reprimeixen sense escrúpols el jovent que lluita des de fa un quart de segle per la independència i el socialisme als Països Catalans. El poble ha de ser el centre actiu del nostre procés d’emancipació. No només ha de ser consultat, sinó que n’ha de ser protagonista.
La desobediència i l’autoorganització del jovent són claus en aquest context de confrontació nacional i social. És necessari que des dels barris, els pobles, viles i ciutats, el jovent dels Països Catalans prenguem consciència, ens organitzem i ens mobilitzem per revertir la nostra situació. Cal que trenquem les regles dels estats espanyol i francès, del capitalisme i del patriarcat. Només d’aquesta manera podrem ser capaços de canviar-ho tot i construir un país lliure de tota forma d’opressió i explotació.
11 de setembre de 2013:
El jovent trenquem les regles per canviar-ho tot!
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

dissabte, 17 d’agost de 2013

Manifest de l’Esquerra Independentista – Onze de setembre de 2013

CARTELL11EILa  nostra  gent  ho  està  passant  malament.  El  poble  treballador  dels  Països  Catalans  està  patint profundament la crisi capitalista. Prop de dos milions de persones aturades, desenes de milers de famílies desnonades i uns índexs de pobresa que ja sobrepassen un quart de la nostra població. Han robat el futur al jovent i han robat el present a la gent gran. Joves que treballen per sous ínfims i gent gran que sacrifica la seva pensió per a poder mantenir tota la seva família.
Alhora, la crisi capitalista ha estat una oportunitat per a accentuar el procés de robatori de la riquesa dels de baix per part dels de dalt. Els Països Catalans hem aportat més de 40.000 milions d’euros en interessos bancaris del deute públic, ens han liquidat a preu de saldo el nostre sistema financer, els nostres sectors estratègics  estan  en  mans  privades  d’unes  multinacionals  amb  gestors  locals  i  estrets  lligams  amb l’oligarquia espanyola. Els treballadors i treballadores som qui paguem amb els nostres impostos els costos de la seva festa. I el més greu, estan destruint i robant la nostra riquesa social: l’educació, la sanitat, les prestacions socials i els mitjans de comunicació públics.
Per  a  revertir  aquesta  situació,  la  independència  dels  Països  Catalans  és  imprescindible.  Sense  la independència  no és  possible establir  les bases per  a  conquerir  la  sobirania  real. Però  per  conquerir aquesta sobirania real cal que la independència vingui acompanyada d’un programa ferm de transformació social: sortida de la Unió Europea, nacionalització del sistema bancari i dels sectors estratègics, sistemes únics públics de salut i educació.
L’actual procés sobiranista, d’una part del país, s’ha plantejat com un xoc institucional entre l’autonomisme i l’estat. La crisi econòmica i l’ofensiva espanyolitzadora han obligat el vell autonomisme a abraçar el discurs independentista. Una conversió, però, més dèbil de la que aparenten. Incapaços d’afrontar l’hora de la veritat, aquella en que caldrà desobeir i fer front a l’estat i a la UE, resten obsessionats en deixar sempre oberta la porta a la renegociació amb l’estat d’un nou pacte fiscal.
En aquests moments d’efervescència i mobilització nacional i social, la tasca de l’independentisme i de l’esquerra dels Països Catalans no pot dedicar-se a intentar competir per obtenir una part de la medalla d’una glòria encara incerta, sinó que ha de dedicar-se a organitzar i mobilitzar el poble treballador per a que  pugui  esdevenir  l’actor  clau  en  els  temps  de  tensió  i  confrontació  que  han  de  venir.  Cal l’autoorganització popular per a fer front amb contundència a les mesures econòmiques antipopulars i als seus responsables, i també ens cal aquesta mateixa autoorganització per a imposar la voluntat democràtica de la gent quan la burgesia del Principat decideixi intentar aparcar el procés sobiranista a canvi d’un nou pacte amb l’estat més avantatjós.
La batalla per la independència cal plantejar-la per al conjunt dels Països Catalans. Fer el contrari és profundament  insolidari,  és  anar  contra  la  nostra  pròpia  història  i  és  escapçar  el  nostre  futur. L’independentisme ha de lluitar per la independència de la nació, i no pas per la independència d’una institució autonòmica. El nostre projecte polític és per a una societat amb forts lligams socials, econòmics i culturals forjats durant 800 anys, i no per a l’àrea d’influència d’una burgesia local.
I tota aquesta tasca cal fer-la sempre recordant que el motiu per la qual la fem és perquè la nostra gent no es vegi privada de la feina, de la riquesa social, dels drets col·lectius, de la nostra llengua i cultura. La fem perquè creiem en un futur digne i lliure per al nostre poble.
Per la nostra gent: Als Països Catalans decidim Independència, Socialisme i Feminisme.
Per canviar-ho tot!

dimarts, 13 d’agost de 2013

Pel territori, el treball digne i per la nostra llengua i cultura… No al turisme de postal!

CartellTurismeEl sector turístic constitueix una de les indústries principals del país i ha esdevingut des de fa dècades un dels actors principals del model socioeconòmic imperant als Països Catalans. Multitud de comarques del país han vist transformat de forma radical el seu paisatge per aquesta qüestió. Les comarques costeres a l’estiu es converteixen en autèntics “resorts” on pobles sencers s’adapten al desembarcament de milers de turistes. A l’hivern, durant la temporada d’esquí, les comarques de l’alta muntanya queden també absolutament transformades. Amb l’argument que el turisme aporta grans quantitats de diners i és un focus d’elevades inversions, els nostres governants han apostat per vendre’s el país i apostar per un model que resulta nefast en diversos aspectes. Es tracta d’un model que representa una de les cares més despietades del capitalisme a casa nostra, que és altament nociu en termes mediambientals, fomenta la precarietat laboral i tendeix a invisibilizar i menysprear la realitat social i cultural dels Països Catalans.
 L’orgia especulativa que han viscut els Països Catalans de de fa anys, la bombolla immobiliària i, cal no oblidar-ho, també les nombroses trames de corrupció lligades a   l’ “economia del totxo” tenen molt a veure amb el model de turisme de masses que impera actualment. L’afluència massiva de turistes provoca sempre una transformació radical de les àrees afectades per tal que aquestes s’hi acomodin i el nínxol de mercat sigui el més gran possible. L’espai que en èpoques remotes era poblat per platges, boscos i muntanyes ara l’ocupen grans urbanitzacions, complexos turístics, camps de golf, centres comercials, parcs d’atraccions i pistes d’esquí. Pobles, barris i ciutats senceres perden progressivament la seva identitat i veuen transformada de forma integral la seva economia i el seu paisatge per convertir-se l’aparador, el balneari i la discoteca dels seus visitants. A això cal sumar-hi la privatització de l’espai públic i un model d’oci marcadament consumista on les veïnes són del tot desplaçades i menystingudes. L’únic beneficiari de tot plegat és l’empresariat del sector, que fa i desfà a voluntat amb la beneplàcit i la complicitat de polítics i institucions.
 La indústria del turisme genera una gran quantitat de llocs de treball que molt sovint ocupem les joves. No obstant, això no és cap bona notícia si es té en compte que es tracta de feines gairebé sempre temporals, lligades a l’estacionalitat, molt dures i mal retribuïdes. A més, en un context d’atur generalitzat i manca d’expectatives, aquestes feines són l’única alternativa per a milers de joves als Països Catalans que acompleixen jornades interminables en condicions d’explotació, amb contractes il·legals farcits d’irregularitats. Les darreres reformes laborals perpetuen alarmantment aquesta situació i condemnen la nostra generació a la temporalitat i a la més absoluta precarietat als nostres llocs de treball.
 El capitalisme no en té prou amb devastar el nostre entorn i acabar amb els nostres drets com a treballadores. El turisme de masses sovint és sinònim d’espanyolització. Les multinacionals de l’oci i la restauració conceben el país com un simple focus de negoci, totalment aïllat de la seva realitat social, històrica i cultural. La llengua i cultura catalanes queden arraconades a un segon pla i molt sovint passen per alt per als milions de visitants que conceben les nostres comarques com poc més que un macro-complex turístic dissenyat exclusivament per passar-hi les seves vacances.
 Des d’Arran ens oposem a aquest model massificat de turisme. Rebutgem l’ ”economia de casino” que promou la destrucció del nostre territori, condemna les joves a la precarietat i menysté el nostre patrimoni històric i cultural. Apostem per un turisme respectuós amb el seu entorn, amb els habitants que hi viuen i la seva llengua, història i cultura. Un model de turisme integrador, respectuós amb el medi natural dels Països Catalans. En definitiva, un model que s’oposi a la lògica capitalista de l’especulació i el màxim benefici.
 Pel territori, el treball digne i per la nostra cultura i llengua…
No al turisme de postal!

dimarts, 9 de juliol de 2013

Èxit rotund del primer Rebrot d'Arran

Des del passat dijous fins diumenge, Sant Celoni ha acollit la dotzena edició del Rebrot, l'aplec de joves dels Països Catalans. Més de sis mil persones han passat durant aquests quatre dies per la capital del Baix Montseny en la que ha estat el primer Rebrot organitzat per Arran, l'organització juvenil de l'Esquerra Independentista. Xerrades, tallers, concerts, exposicions, entre d'altres, han fet un any més del Rebrot el punt de trobada del jovent independentista dels Països Catalans.
Actes de dia, concerts de nit
El parc de la Rectoria Vella, l’Ateneu i la Plaça de la Vila han estat els punts neuràlgics de la ciutat, on s’han dut a terme les activitats durant el dia. Àpats populars, actuacions en petit format com la de Cesk Freixas i Roc Casagran, gimcanes, combat de corrandes i tallers com el de la masculinitat o el d’autodefensa s’han realitzat tant a la Rectoria com a la plaça amb una gran assistència de públic tots ells. L’Ateneu, al seu torn, ha servit d'escenari pels actes de major entitat. La Trobada de Lluites amb David Fernández i Teresa Forcades, entre d’altres ponents; la xerrada sobre el moviment juvenil als PPCC i l’acte polític d'Arran van omplir les dues sales del teatre.
A les nits han quedat reservades per la gresca. Dijous, la Rectoria Vella acollia el primer concert del Rebrot amb Nini, Zenit i Raska, tres bandes locals del Baix montseny. Divendres i dissabte els concerts van tenir lloc el camp de futbol de Can Sans. Divendres, la nit s'iniciava amb la final de l'Esclat, el concurs de grups joves dels Països Catalans. Arrap, El Veïnat, Ebri Knight i Orxata completaven el cartell d'un concert que es va allargar fins passades les cinc de la matinada. La nit de dissabte, Eixut, At Versaris, KOP, Obrint Pas i La Carrau van compartir compartir l'escenari que també va servir als membres d'Arran per llegir un contundent Parlament que va arrencar càntics i aplaudiments entre el públic.
Un acte polític que mostra la consolidació d’Arran
Dissabte a la tarda, la sala gran de l'Ateneu va quedar petita per als quasi sis-cents asistents a l’acte polític que va commemorar el primer any d'Arran. Un acte dinàmic i original que va comptar amb parlaments, vídeos i actuacions diverses per tractar la feina feta durant el primer any de vida de l'organització i també els diferents àmbits de lluita del jovent de l’Esquerra Independentista: el socialisme, el feminisme, la defensa de la llengua, la cultura i la terra, la lluita antifeixista i la combativitat van ser els pilars fonamentals. La cultura popular va també va ser-hi present amb una mostra del Ball de Bot mallorquí i una actuació bastonera a càrrec de la colla Quico Sabater. Xavi Sarrià, Miquel Gironès i Miquel Ramos van homenatjar Guillem Agullò en el vintè aniversari del seu assassinat.
Arran fa una valoració molt positiva del seu primer Rebrot i agraeix a totes les assistents la seva participació en l'aplec.


dilluns, 17 de juny de 2013

Carrer de la Vergonya

El proper dissabte 22 de juny, els col·lectius de Granollers i rodalies que a sota són anomenats, organitzem una jornada reivindicativa sota el nom "Carrer de la Vergonya". 

Des de les 12h del matí aproximadament, ens trobareu a la Plaça Maluquer i Salvador de Granollers. Hi haurà paradetes de cada col·lectiu, exposicions interactives sobre les vergonyes de la societat (d'aquí sorgeix el nom de la jornada), jocs reivindicatius, etc. A més, durant el dia es realitzaran el següent llistat d'activitats:

12:30h. Taller de pancartes.
14h. Dinar popular: paella de gra d'espelta amb verduretes, beguda i postre.
15:30h. Sobretaula: cafè, begudes de la terra i contes reivindicatius a càrrec de Paco Asensio.
18h. Parlaments de les diferents organitzacions.
20h. Acció unitària: "Roba neta".
20:30h. Concert final i cloenda de la jornada.

Els col·lectius i organitzacions en qüestió són Anònims, menjars i pensars; ARRAN Granollers, Assemblea Llibertària del Vallès Oriental; AAVV Granollers Centre; AAVV de Tres Torres; CNT Granollers; Cooperativa Integral Catalana; CUP Granollers; Casal Popular l'Esquerda i La Magrana vallesana.
A més, col·labora la PAH Granollers.

Esperem que us hi acosteu. Valdrà la pena!


Esdeveniment al facebook: https://www.facebook.com/events/195981607225035/?fref=ts