Arran expressa ple suport a la vaga indefinida de l’Assemblea de Docents de les Illes Balear

Des d’Arran volem manifestar el nostre total suport a la convocatòria de vaga indefinida de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears.

Pensam que els i les docents de les nostres Illes han mostrat una resposta de força i coratge a les retallades i agressions al sector educatiu i a la llengua i cultura pròpia d’aquest país del govern de Bauzá.

Som conscients que la comunitat educativa de les nostres Illes està vivint un moment històric, i per això, ara més que mai, hem d’unir les nostres forces per tal d’enderrocar la dreta més rància que ens ha governat i les seves mesures en contra del poble.

El conflicte provocat per Bauzá i Camps ha esgotat la paciència de docents, mares, pares i alumnes amb la imposició del TIL, convertint-lo en decret llei una vegada quedàs suspès cautelarment per part del TSJIB.

No podem concebre una educació on la nostra llengua quedi reduïda, on s’augmentin les taxes un 5%, on les beques de menjador i transport gairebé desapareguin, on hagi minvat el suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials i on el professorat hagi de preocupar-se pel seu lloc de treball si no compleix unes condicions determinades i patint una autèntica repressió per no acatar amb les noves mesures preses pel Govern. Ara hem de dir prou! Ara és el moment de participar en aquesta vaga indefinida, de formar una sola veu amb el professorat, que està disposat a sacrificar-se personalment per aconseguir una educació de qualitat on el TIL no en formi part.

Volem felicitar a l’Assemblea de Docents per haver trencat el gel i donar la primera passa, defensant un sector cabdal en la nostra societat i el futur d’aquest país. Perquè divendres 13 de setembre van començar el curs, però no fou un dia normal; i tampoc ho seran aquests temps que han de venir.

Ni TIL, ni LOMQE ni retallades,

Educació pública, de qualitat i en català!

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

Països Catalans 16 de setembre de 2013

Crònica presentació campanya "Independència per canviar-ho TOT!"

Avui, 10 de setembre de 2013, l'Esquerra Independentista de Granollers –l'Esquerda, Arran i laCUP– ha presentat una campanya que recorre el país sencer i que fa uns dies que camina sota el lema "Independència per canviar-ho TOT". A l’acte hi ha assistit més d’un centenar de persones que han pogut escoltar el manifest de la campanya i visionar, al final de l’acte, un vídeo que ha realitzat la CUP, ARRAN i l’Esquerda de Granollers. Després de l’èxit del vídeo s’ha conclòs l’acte i s’ha cantat els Segadors.

La triple crisi social, nacional i democràtica que viuen els Països Catalans s’ha traduït en l’obertura de nous escenaris polítics. 

Aquests, indefugiblement,  són una oportunitat per a un projecte transformador, però també un risc en tant que poden marginar les nostres propostes polítiques, segrestar aquests nous escenaris i tornar a tancar la porta amb un nou pacte amb l’Estat.

Des de la gent d’esquerres dels Països Catalans, estem impulsant aquesta campanya per tal d’intervenir en aquest nou escenari de cara a poder avançar cap a una ruptura amb els estats espanyol i francès que alhora comporti una profunda transformació social.

Perquè venim de lluny i no ens cansem de repetir que no hi ha alliberament nacional sense alliberament social, i que no hi haurà una veritable INDEPENDÈNCIA mentre continui:

- la CORRUPCIÓ política i extrapolítica  totalment impune al nostre voltant,
- les polítiques neoliberals sobre el dret a l'HABITATGE,
- la privatització de sectors tan vitals com la SANITAT i la precarització dels serveis públics com l'EDUCACIÓ, que pateixen greument les prioritats pressupostàries d'un govern que prefereix seguir pagant els descomunals interessos d'un deute il·legítim,
- i la desmesurada REPRESSIÓ contra la llibertat d'expressió i el legítim dret a discrepar i revelar-se, repressió que ha anat en augment en els últims anys.

Per tot això hem cregut necessari elaborar un vídeo per refrescar-nos la memòria i ser conscients del perquè volem la independència.

No la volem simplement per baixar una bandera i pujar-ne una altra, la volem per canviar-ho TOT.

Perquè volem ser lliures en un poble lliure… volem CANVIAR-HO TOT.

10 de setembre a Granollers: Independència per canviar-ho TOT!

Aquest dimarts 10 de setembre, com a acte previ a la Diada Nacional de Catalunya, l'Esquerra Independentista de Granollers (CUP, ARRAN i l'Esquerda), presentarem la campanya nacional "Independència per canviar-ho TOT".
Hi haurà projecció de vídeos, lectura del manifest, intervencions musicals i altres sorpreses que vosaltres mateixos/es descobrireu.

Ara és el moment que el poble prengui el poder i dirigeixi el procés que ens ha de portar a la plena llibertat social i nacional dels Països Catalans. No podem permetre que el regionalisme pactista amb Espanya de CyU ens enredi i ens condueixi a un fals procés sobiranista, ja que aquestes elits governants, sempre al servei del capital, estan disposades a fer un pas enrere si des d'Espanya s'els hi ofereix un pacte que beneficïi la seva butxaca.
És el moment doncs, de que les classes populars comencem a forjar la nova societat que volem, on les persones siguin el centre d'interès i no el capital especulatiu, on no haguem de marxar de casa ni deixar de ser atesos a l'hospital públic per poder salvar la banca que precisament ha provocat aquesta situació.
És l'hora de que canvïi TOT!

Web de la campanya i manifest:
http://www.percanviarhotot.cat/

Us hi esperem!
INDEPENDÈNCIA PER CANVIAR-HO TOT!

Cartell de les convocatòries de l'Esquerra Independentista el mateix 11 de setembre, a part de la Via Catalana:

Cart

11 de setembre de 2013: el jovent trenquem les regles per canviar-ho tot!

El jovent dels Països Catalans vivim una situació convulsa que ja fa massa temps que dura. Fa més de cinc anys que la crisi capitalista colpeja durament les joves del nostre país amb índexs d’atur sense precedents, precarietat i temporalitat als nostres llocs de treball i limitacions en l’accés a serveis bàsics com ara l’ensenyament, la sanitat, el transport o la cultura. Parlem de la mateixa crisi capitalista que treu de casa seva més de 40 famílies cada dia, que ha abocat un quart de la nostra població a la pobresa i sotmet a milers de persones migrades a condicions de vida infrahumanes.

La nostra situació té uns culpables ben clars. Però sobretot, té uns beneficiaris. Són aquells que l’han provocada i que l’aprofiten miserablement per accentuar de forma definitiva el saqueig a les classes populars en forma de retallades, rescats de bancs i caixes i privatitzacions de serveis públics i sectors estratègics. Parlem del poder econòmic i financer: d’empresaris i banquers. Tot plegat, amb la el beneplàcit d’una casta política i sindical còmplice que a sobre s’omple les butxaques en incomptables trames de corrupció.

També són constants els atacs que rebem de forma repetida des de l’espanyolisme reaccionari ultraconservador. Atacs especialment dirigits contra la llengua i cultura catalanes, com també contra el dret a decidir sobre els nostres propis cossos. Exemples d’això són la polèmica llei impulsada pel ministre Wert o la reforma de la llei de l’avortament del ministre Gallardón, entre moltes d’altres. En aquest darrer sentit, som conscients que és només des de la lluita feminista que ens deslliurarem de l’opressió que exerceix sobre nosaltres el sistema patriarcal.

La independència dels Països Catalans resulta essencial per deslliurar-nos d’aquesta situació.El vell autonomisme està mort i enterrat. Així ho demostra el procés sobiranista iniciat en una part del país i que es materialitza des de fa anys en forma d’importants mobilitzacions com les consultes populars, la manifestació del passat Onze de setembre o la cadena humana convocada per la propera diada del Principat. Cal celebrar aquest pas endavant, però sempre amb la ferma convicció que la independència ha d’anar necessàri ament acompanyada d’un procés de transformació integral de la nostra societat. Cal desvincular-nos de l’Estat Espanyol i Francès. Però també de la Unió Europea, del capitalisme i el patriarcat. És aquesta l’única via que permetrà al poble català canviar-ho tot per saber-se veritablement sobirà.

Cal seguir treballant per la independència de la nació completa. Hem de seguir plantejant la llibertat política al conjunt dels Països Catalans. No ens val la independència de quatre províncies. Resignar-s’hi suposaria la renúncia a segles de lligams històrics, econòmics i culturals, així com a dècades de lluita independentista arreu del país. És en l’actual context d’auge de l’independentisme que cal que ho seguim dient tan fort i clar com hem fet sempre: la nostra nació s’estén al Nord de l’Albera, travessa el Túria, toca la Vall de l’Isabena i salta per la Mediterrània. Va de Sales a Guardamar i de Fraga fins a Maó.

No podem confiar el futur del país als gestors de la nostra misèria. Bona part dels gestors de l’autonomisme i el capitalisme a casa nostra s’han vist forçats a adoptar de forma inevitable el discurs de l’independentisme. Però això no ens ha de fer perdre el Nord. Perquè no podem deixar el país en mans dels qui porten dècades fent el joc als estats espanyol i francès. A aquells qui ens envien a servir cafès a Lon

dres mentre es venen l’aigua als capitalistes espanyols i regalen el territori a canvi de macro-projectes com el Barcelona World. Els responsables dels EROs, de deslocalitzar empreses i de mantenir un sistema econòmic injust, basat en la desigualtat. Els responsables de mantenir als Països Catalans l’economia del totxo, l’especulació i el sol i platja. No deixarem que ens segueixin governant els qui reprimeixen sense escrúpols el jovent que lluita des de fa un quart de segle per la independència i el socialisme als Països Catalans. El poble ha de ser el centre actiu del nostre procés d’emancipació. No només ha de ser consultat, sinó que n’ha de ser protagonista.

La desobediència i l’autoorganització del jovent són claus en aquest context de confrontació nacional i social. És necessari que des dels barris, els pobles, viles i ciutats, el jovent dels Països Catalans prenguem consciència, ens organitzem i ens mobilitzem per revertir la nostra situació. Cal que trenquem les regles dels estats espanyol i francès, del capitalisme i del patriarcat. Només d’aquesta manera podrem ser capaços de canviar-ho tot i construir un país lliure de tota forma d’opressió i explotació.

11 de setembre de 2013:
El jovent trenquem les regles per canviar-ho tot!

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

Manifest de l’Esquerra Independentista – Onze de setembre de 2013

La  nostra  gent  ho  està  passant  malament.  El  poble  treballador  dels  Països  Catalans  està  patint profundament la crisi capitalista. Prop de dos milions de persones aturades, desenes de milers de famílies desnonades i uns índexs de pobresa que ja sobrepassen un quart de la nostra població. Han robat el futur al jovent i han robat el present a la gent gran. Joves que treballen per sous ínfims i gent gran que sacrifica la seva pensió per a poder mantenir tota la seva família.

Alhora, la crisi capitalista ha estat una oportunitat per a accentuar el procés de robatori de la riquesa dels de baix per part dels de dalt. Els Països Catalans hem aportat més de 40.000 milions d’euros en interessos bancaris del deute públic, ens han liquidat a preu de saldo el nostre sistema financer, els nostres sectors estratègics  estan  en  mans  privades  d’unes  multinacionals  amb  gestors  locals  i  estrets  lligams  amb l’oligarquia espanyola. Els treballadors i treballadores som qui paguem amb els nostres impostos els costos de la seva festa. I el més greu, estan destruint i robant la nostra riquesa social: l’educació, la sanitat, les prestacions socials i els mitjans de comunicació públics.

Per  a  revertir  aquesta  situació,  la  independència  dels  Països  Catalans  és  imprescindible.  Sense  la independència  no és  possible establir  les bases per  a  conquerir  la  sobirania  real. Però  per  conquerir aquesta sobirania real cal que la independència vingui acompanyada d’un programa ferm de transformació social: sortida de la Unió Europea, nacionalització del sistema bancari i dels sectors estratègics, sistemes únics públics de salut i educació.

L’actual procés sobiranista, d’una part del país, s’ha plantejat com un xoc institucional entre l’autonomisme i l’estat. La crisi econòmica i l’ofensiva espanyolitzadora han obligat el vell autonomisme a abraçar el discurs independentista. Una conversió, però, més dèbil de la que aparenten. Incapaços d’afrontar l’hora de la veritat, aquella en que caldrà desobeir i fer front a l’estat i a la UE, resten obsessionats en deixar sempre oberta la porta a la renegociació amb l’estat d’un nou pacte fiscal.

En aquests moments d’efervescència i mobilització nacional i social, la tasca de l’independentisme i de l’esquerra dels Països Catalans no pot dedicar-se a intentar competir per obtenir una part de la medalla d’una glòria encara incerta, sinó que ha de dedicar-se a organitzar i mobilitzar el poble treballador per a que  pugui  esdevenir  l’actor  clau  en  els  temps  de  tensió  i  confrontació  que  han  de  venir.  Cal l’autoorganització popular per a fer front amb contundència a les mesures econòmiques antipopulars i als seus responsables, i també ens cal aquesta mateixa autoorganització per a imposar la voluntat democràtica de la gent quan la burgesia del Principat decideixi intentar aparcar el procés sobiranista a canvi d’un nou pacte amb l’estat més avantatjós.

La batalla per la independència cal plantejar-la per al conjunt dels Països Catalans. Fer el contrari és profundament  insolidari,  és  anar  contra  la  nostra  pròpia  història  i  és  escapçar  el  nostre  futur. L’independentisme ha de lluitar per la independència de la nació, i no pas per la independència d’una institució autonòmica. El nostre projecte polític és per a una societat amb forts lligams socials, econòmics i culturals forjats durant 800 anys, i no per a l’àrea d’influència d’una burgesia local.

I tota aquesta tasca cal fer-la sempre recordant que el motiu per la qual la fem és perquè la nostra gent no es vegi privada de la feina, de la riquesa social, dels drets col·lectius, de la nostra llengua i cultura. La fem perquè creiem en un futur digne i lliure per al nostre poble.

Per la nostra gent: Als Països Catalans decidim Independència, Socialisme i Feminisme.

Per canviar-ho tot!

Pel territori, el treball digne i per la nostra llengua i cultura… No al turisme de postal!

El sector turístic constitueix una de les indústries principals del país i ha esdevingut des de fa dècades un dels actors principals del model socioeconòmic imperant als Països Catalans. Multitud de comarques del país han vist transformat de forma radical el seu paisatge per aquesta qüestió. Les comarques costeres a l’estiu es converteixen en autèntics “resorts” on pobles sencers s’adapten al desembarcament de milers de turistes. A l’hivern, durant la temporada d’esquí, les comarques de l’alta muntanya queden també absolutament transformades. Amb l’argument que el turisme aporta grans quantitats de diners i és un focus d’elevades inversions, els nostres governants han apostat per vendre’s el país i apostar per un model que resulta nefast en diversos aspectes. Es tracta d’un model que representa una de les cares més despietades del capitalisme a casa nostra, que és altament nociu en termes mediambientals, fomenta la precarietat laboral i tendeix a invisibilizar i menysprear la realitat social i cultural dels Països Catalans.

 L’orgia especulativa que han viscut els Països Catalans de de fa anys, la bombolla immobiliària i, cal no oblidar-ho, també les nombroses trames de corrupció lligades a   l’ “economia del totxo” tenen molt a veure amb el model de turisme de masses que impera actualment. L’afluència massiva de turistes provoca sempre una transformació radical de les àrees afectades per tal que aquestes s’hi acomodin i el nínxol de mercat sigui el més gran possible. L’espai que en èpoques remotes era poblat per platges, boscos i muntanyes ara l’ocupen grans urbanitzacions, complexos turístics, camps de golf, centres comercials, parcs d’atraccions i pistes d’esquí. Pobles, barris i ciutats senceres perden progressivament la seva identitat i veuen transformada de forma integral la seva economia i el seu paisatge per convertir-se l’aparador, el balneari i la discoteca dels seus visitants. A això cal sumar-hi la privatització de l’espai públic i un model d’oci marcadament consumista on les veïnes són del tot desplaçades i menystingudes. L’únic beneficiari de tot plegat és l’empresariat del sector, que fa i desfà a voluntat amb la beneplàcit i la complicitat de polítics i institucions.

 La indústria del turisme genera una gran quantitat de llocs de treball que molt sovint ocupem les joves. No obstant, això no és cap bona notícia si es té en compte que es tracta de feines gairebé sempre temporals, lligades a l’estacionalitat, molt dures i mal retribuïdes. A més, en un context d’atur generalitzat i manca d’expectatives, aquestes feines són l’única alternativa per a milers de joves als Països Catalans que acompleixen jornades interminables en condicions d’explotació, amb contractes il·legals farcits d’irregularitats. Les darreres reformes laborals perpetuen alarmantment aquesta situació i condemnen la nostra generació a la temporalitat i a la més absoluta precarietat als nostres llocs de treball.

 El capitalisme no en té prou amb devastar el nostre entorn i acabar amb els nostres drets com a treballadores. El turisme de masses sovint és sinònim d’espanyolització. Les multinacionals de l’oci i la restauració conceben el país com un simple focus de negoci, totalment aïllat de la seva realitat social, històrica i cultural. La llengua i cultura catalanes queden arraconades a un segon pla i molt sovint passen per alt per als milions de visitants que conceben les nostres comarques com poc més que un macro-complex turístic dissenyat exclusivament per passar-hi les seves vacances.

 Des d’Arran ens oposem a aquest model massificat de turisme. Rebutgem l’ ”economia de casino” que promou la destrucció del nostre territori, condemna les joves a la precarietat i menysté el nostre patrimoni històric i cultural. Apostem per un turisme respectuós amb el seu entorn, amb els habitants que hi viuen i la seva llengua, història i cultura. Un model de turisme integrador, respectuós amb el medi natural dels Països Catalans. En definitiva, un model que s’oposi a la lògica capitalista de l’especulació i el màxim benefici.

 Pel territori, el treball digne i per la nostra cultura i llengua…

No al turisme de postal!

Èxit rotund del primer Rebrot d'Arran

Des del passat dijous fins diumenge, Sant Celoni ha acollit la dotzena edició del Rebrot, l'aplec de joves dels Països Catalans. Més de sis mil persones han passat durant aquests quatre dies per la capital del Baix Montseny en la que ha estat el primer Rebrot organitzat per Arran, l'organització juvenil de l'Esquerra Independentista. Xerrades, tallers, concerts, exposicions, entre d'altres, han fet un any més del Rebrot el punt de trobada del jovent independentista dels Països Catalans.

Actes de dia, concerts de nit

El parc de la Rectoria Vella, l’Ateneu i la Plaça de la Vila han estat els punts neuràlgics de la ciutat, on s’han dut a terme les activitats durant el dia. Àpats populars, actuacions en petit format com la de Cesk Freixas i Roc Casagran, gimcanes, combat de corrandes i tallers com el de la masculinitat o el d’autodefensa s’han realitzat tant a la Rectoria com a la plaça amb una gran assistència de públic tots ells. L’Ateneu, al seu torn, ha servit d'escenari pels actes de major entitat. La Trobada de Lluites amb David Fernández i Teresa Forcades, entre d’altres ponents; la xerrada sobre el moviment juvenil als PPCC i l’acte polític d'Arran van omplir les dues sales del teatre.

A les nits han quedat reservades per la gresca. Dijous, la Rectoria Vella acollia el primer concert del Rebrot amb Nini, Zenit i Raska, tres bandes locals del Baix montseny. Divendres i dissabte els concerts van tenir lloc el camp de futbol de Can Sans. Divendres, la nit s'iniciava amb la final de l'Esclat, el concurs de grups joves dels Països Catalans. Arrap, El Veïnat, Ebri Knight i Orxata completaven el cartell d'un concert que es va allargar fins passades les cinc de la matinada. La nit de dissabte, Eixut, At Versaris, KOP, Obrint Pas i La Carrau van compartir compartir l'escenari que també va servir als membres d'Arran per llegir un contundent Parlament que va arrencar càntics i aplaudiments entre el públic.

Un acte polític que mostra la consolidació d’Arran

Dissabte a la tarda, la sala gran de l'Ateneu va quedar petita per als quasi sis-cents asistents a l’acte polític que va commemorar el primer any d'Arran. Un acte dinàmic i original que va comptar amb parlaments, vídeos i actuacions diverses per tractar la feina feta durant el primer any de vida de l'organització i també els diferents àmbits de lluita del jovent de l’Esquerra Independentista: el socialisme, el feminisme, la defensa de la llengua, la cultura i la terra, la lluita antifeixista i la combativitat van ser els pilars fonamentals. La cultura popular va també va ser-hi present amb una mostra del Ball de Bot mallorquí i una actuació bastonera a càrrec de la colla Quico Sabater. Xavi Sarrià, Miquel Gironès i Miquel Ramos van homenatjar Guillem Agullò en el vintè aniversari del seu assassinat.

Arran fa una valoració molt positiva del seu primer Rebrot i agraeix a totes les assistents la seva participació en l'aplec.