25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere

COMUNICAT DE REBUIG A LA PROHIBICIÓ DE LA JUNTA ELECTORAL DE LA MANIFESTACIÓ DEL 25N A BARCELONA, EN MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Aquest proper diumenge 25 de novembre és dia d’eleccions a la Comunitat Autònoma de Catalunya, però també, i des de 1999, dia Internacional contra la Violència de Gènere, dia en què cal sortir al carrer per seguir denunciant les violències que patim les dones, no només en forma de violència física masclista, sinó que adopta mil cares i formes diferents, i és exercida per part del capitalisme, les grans empreses, la societat, la crisi econòmica i les institucions.

I és en aquest punt on hem volgut posar èmfasi enguany des de l’Esquerra Independentista, en com la violència de gènere és perpetuada i promoguda per les institucions, que cínicament la condemnen un cop l’any.

Aquest cop, però, la classe política ha fet palès el seu poc interès i respecte a la diada convocant unes eleccions anticipades el mateix 25 de novembre. Davant d’això, l’Esquerra Independentista va decidir convocar concentracions i manifestacions durant la mateixa diada, per deixar clar que no pensem subordinar la lluita feminista i antipatriarcal a una jornada d’eleccions, per denunciar la invisibilització per part del poder d’aquesta lluita i per reafirmar-nos en la nostra aposta per la lluita al carrer, que segueix i seguirà sent prioritària i inqüestionable.

Després de tot això, hem sabut que finalment a la ciutat de Barcelona, a més a més, les manifestacions i concentracions en motiu del Dia internacional contra la Violència de Gènere, han estat prohibides. Les institucions, no només han optat per obviar una data tan important per l’alliberament de les dones i cada cop més a l’ordre del dia, sinó que, a més, ens prohibeixen a nosaltres exercir el nostre dret a sortir al carrer i denunciar la situació perquè és jornada d’eleccions.

Davant aquesta situació, des de l’Esquerra Independentista, fem una crida a totes les ciutats on hi havia convocats actes que ara es veuen prohibits, a exercir la desobediència i sortir al carrer, denunciar la violència de gènere i les institucions i exercir el nostre dret a manifestació.

Les organitzacions de l’Esquerra Independentista,

Arran, Endavant – OSAN, CUP, SEPC i COS

COMUNICAT PEL 25 DE NOVEMBRE

Un any més, aquest 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere, tornem a ajuntar-nos als carrers i a les places. Un any més tornem a recordar aquest dia. Volem denunciar la violència sistemàtica, estructural i invisible que exerceixen les institucions de l’Estat contra les dones, institucions patriarcals, gestionades per la dreta més ortodoxa i conservadora, que operen sota la lògica del capitalisme, que legitimen la violència, i com aquest fet “socialitza” la violència i la normalitza en la societat.

Totes les dones, així com totes aquelles persones que no “encaixem” de manera normativa en els patrons familiars i sexuals imposats pel sistema ( homosexuals, transsexuals, intersexuals) patim la violència de gènere d’una forma o altra, ja que la violència de gènere és complexa, estructural i transversal i ens afecta a totes: violència psíquica, violència física, talles de roba i estereotips estètics imposats, actituds sexistes, micromasclismes, discriminació i un llarg etcètera.

Les retallades en les ajudes al serveis socials que afecten els menjadors escolars, l’augment del preu de les escoles bressol, el canvi dels horaris als IES INS, l’encariment de les residències de la 3a edat, la retirada d’ajudes en la Llei de la Dependència, etc. són mesures que obliguen les dones al retorn a les feines de la llar. Totes aquestes retallades que afecten els serveis socials també són violència, una violència de l’Estat cap a les dones treballadores, que hem d’acabar fent dobles jornades laborals: a la feina precària i mal pagada, i a casa, fent les tasques invisibles de cura que ningú reconeix com a treball.

El poder promou que siguem nosaltres, les dones, les qui assumim aquesta feina invisible, com si ens correspongués fer-ho de manera gratuïta pel sol fet de ser dones: les tasques de cura, de criança, d’assistència i treball a la llar. S’infravalora aquesta tasca tan important que l’Estat deixa d’assumir, carregant aquest pes sobre la societat, sobre les dones, gràcies a les reformes laborals, les privatitzacions dels serveis públics i bàsics, i les retallades.

Les conseqüències d’aquesta violència institucional és el retorn de les dones a la llar i, amb això, l’augment de la dependència econòmica i emocional de les dones envers als homes, fet que sumat als alts índexs d’atur masculí, propicia l’augment de la violència masclista a les llars. Una altra conseqüència és el reforçament del model de família nuclear com a model hegemònic, autèntic centre que sustenta el sistema capitalista i patriarcal, amb un reforçament de la monogàmia i del domini i control sobre les relacions sexo-afectives, imposant l’heterosexualitat com a norma i  propiciant la prostitució obligada dintre del matrimoni a canvi de sustent.

També és violència contra les dones la penalització de l’avortament, els contractes brossa, l’augment de la temporalitat i la deslocalització en els llocs de treball, l’assetjament laboral, el risc d’acomiadaments lliures, l’elevat atur en el sector femení. D’això se’n desprèn una forta feminització de la pobresa.

Volem denunciar que totes les mesures que l’Estat intenta aplicar per tal de combatre la violència de gènere, no són més que una màscara superficial, perquè no creen les estructures necessàries ni apliquen els mecanismes bàsics per tal d’assegurar que siguin efectives. Moltes d’aquestes mesures continuen victimitzant les dones i presenten l’Estat com al protector paternal a través dels cossos de seguretat i els serveis socials, en lloc de promoure polítiques socials efectives i               d’ empoderament de les dones, que ens ajudin a decidir i valer-nos per nosaltres mateixes.

Estem fartes de veure com ens animen a dir que ja és suficient, que no hem de tolerar cap agressió més, però amb la seva hipocresia habitual ens limiten la capacitat de veure que qui aplica aquesta violència cap a les dones es el propi sistema i les institucions que el sustenten, i no restarem passives més temps.

Desemmascarem la violència institucional! Capitalisme és patriarcat!