Gensvolguda Austeritat fiscal,
No podem dir que ens alegrem que et vagi bé, però hem de
reconèixer que deus ser feliç: un tecnòcrata
a Grècia, un altre a Itàlia, un altre al Banc Central, i quants més
fillets escampats per tot el món! Tots de Goldman Sachs! I és que la
feina ben feta no té fronteres, i
tu ja ho saps: ni tan sols les democràtiques! On poses l’ull poses la
pilota i el
que hi ha de camí… què importa!
Tu has posat la música als nostres temps i quina canya, quina festa,
fins i tot aquí casa els del pis de dalt ballen al teu ritme... ei! I a tot volum:
especialment entregats ballen en Mas i en Duran (que fan parella, ja saps), en Rajoy i
fins i tot aquells que encara avui es fan dir socialistes i pels qui la nostra pensió
pública de jubilació ens donarà per ser els reis de l’austeritat! Quines ganes
de ser, a la fi, els reis d’alguna cosa! Tots aquests sense oblidar la resta,
dignes tots d’entrar al teu pub,
vinguts directament des del Parlament a donar-ho tot.
Bé,
canviant de tema també hem de reconèixer que, havent-ho debatut
extensament, des de la caputxeta vermella encara no havíem sentit a
parlar tant
de cap conte com d’aquell teu del “vam viure per sobre les nostres
possibilitats, i ara ens hem d'estrènyer el cinturó”. És divertit perquè el
cinturó ja ens escanyava abans, recordeu? Quan l’atur era estructural i
el dels joves era,
com ara, superior a la mitjana; quan un batxiller era capaç de fer-te
veure que
una hipoteca no la pagaves ni en 80 anys i això sense menjar; quan
sobrevivíem a base
de treballs precaris i temporals d’ETTs; quan el salari real baixava i
baixava tot
ballant el limbo al ritme de la patronal; quan ens van vendre l’euro i
aquells
caramelets que tan ens agradaven van passar de les 5 peles als 5
cèntims… que bé
vivíem llavors! Maleïts burgesos estàvem fets!
N’hi ha que si moren esperen arrossegar la resta amb ella. Nosaltres
que et coneixem ja hem descobert que tu vius a costa de matar-nos lentament,
però sabem que quan tu marxis serem nosaltres els qui podrem viure dignament.
És per això que seguirem aquí… prenent -si cal a cada passa- la humil decisió
de no retrocedir. Pel nostre dia a dia, les nostres vides, les nostres
conquestes i el nostre futur.
Fins mai més,
Assemblea de Joves de Granollers (AJG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada