Aturem el "projecte pilla pilla"!

Han detingut a 5 components més del grup neonazi "pilla pilla" i sembla que el desmantallament de la banda sigui cada cop més a prop. Tot i així, cal estar atents perquè la història ens demostra que si el feixisme s'ignora, creix. Només tenim un camí possible: combatre'l. En les nostres vides quotidianes i demostrant que els feixistes i la seva ideologia no tenen lloc als nostres barris, viles i ciutats.
NO PASSARAN!
Podeu llegir el manifest de la CUP en rebuig al projecte "pilla pilla" i a la homofòbia encoberta aquí: http://cup.cat/noticia/la-cup-rebutja-enèrgicament-les-agressions-de-la-banda-homòfoba-denominada-projecte-pilla-0

Comunicat | ARRAN davant l’aprovació de l’avantprojecte de la contrareforma de l’avortament

El Govern Espanyol ha aprovat en el Consell de Ministres d’avui divendres dia 20 de desembre, l’avantprojecte de la contrareforma de la llei de l’avortament impulsada pel ministre de justícia Alberto Ruiz Gallardón.  Aquesta llei suposa l’enèsim atac del govern del PP contra el dret a decidir de les dones sobre els seus propis cossos. Davant d’aquesta situació i tenint en compte com ens afecta la nefasta política ultraconservadora del Govern en tant que dones i joves, des d’Arran rebutgem de forma rotunda la contrareforma i fem públiques les següents consideracions:

• La contrareforma del ministre Gallardón suposa un retrocés de gairebé trenta anys en matèria de dret a l’avortament. La reforma del PP és una prohibició encoberta que pretén, de fet, recuperar el marc legal de la llei de supòsits de l’any 1985. Se suprimeix, a més, el supòsit que llavors contemplava la possibilitat de poder avortar per malformacions del fetus. S’elimina per complet la possibilitat d’avortar a les joves d’entre 16 i 18 anys i obliga a justificar de forma estricta i contrastada el supòsit de danys físics i psicològics.

• La nova llei suposarà un augment dramàtic d’embarassos no desitjats. La immensa majoria de les dones que van avortar l’any 2012 amb la llei de terminis del 2010 (PSOE) no ho podrien haver fet amb la nova llei del ministre Gallardón. Si bé entenem que la llei de 2010 ja era insuficient, cal prendre ne consideració que la contrareforma del PP suposa la supressió dels drets conquerits per dècades de lluita feminista a favor del dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos.

• Seguirem avortant, però només aquelles que puguin pagar-ho. Cap llei podrà evitar que avortem. A partir d’ara, però, només ho podran fer-ho aquelles qui es puguin permetre viatjar a països on la interrupció de l’embaràs no estigui penalitzada. La contrareforma del ministre Gallardón és, per tant, discriminatòria en termes de classe, ja que aquelles dones amb recursos limitats o no podran accedir-hi o bé hauran de sotmetre’s a procediments il·legals i insegurs, tot posant en perill les seves vides. Es produirà una situació idèntica a la que viuen les dones en països com ara la República d’Irlanda, on els sectors catòlics més conservadors han impedint històricament que qualsevol legislació sobre el dret a la interrupció de l’embaràs.

• Contra l’ofensiva ultraconservadora: coeducació sexual i avortament lliure i gratuït. Cal una vertadera coeducació sexual, no només formal, que ens permeti relacionar-nos lliurement, com i amb qui vulguem, i sempre amb tota la informació a l’abast. Això, sumat al dret efectiu a la interrupció de l’embaràs de forma lliure i gratuïta és l’única garantia per saber-nos veritablement lliures a l’hora de decidir sobre els nostres propis cossos.

Des d’Arran reivindiquem una vegada més la lluita feminista com l’eina que ens ha de permetre deslliurar-nos de la violència institucional que exerceix sobre totes nosaltres la política ultraconservadora del PP, així com de totes les violències del patriarcat. Així mateix, fem una crida a totes les joves a la desobediència i a actuar de forma directa i contundent contra els responsables d’aquesta llei.

Parir és un dret, no una imposició.
Avortament lliure i gratuït! Les joves desobeïm!

ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, 20 de desembre de 2013

AMNISTIA preses polítiques!

Divendres 20 de desembre, arreu dels Països Catalans, hi ha convocades tot un seguit de marxes de torxes i actes de suport amb els presos i les preses polítiques i en concret amb la Lola i la Marina, dues preses polítiques catalanes empresonades al nord de l'Estat francès.
A Granollers la concentració serà a la Porxada a les 18h de la tarda i està convocada pel Comitè de suport amb la Lola, que inclou diferents col·lectius i persones a títol individual.

Que s'extengui arreu la flama de la solidaritat! 
Lola i Marina, us volem a casa!

Canvia el Pare Noël pel TIÓ!

Els propers dissabte 14 de desembre i dissabte 21 de desembre, a la plaça dels Cabrits de Granollers (al costat de la Llibreria La Gralla) i de 17h a 20h, totes aquelles persones que tinguin un pare noël i el vulguin canviar per un tió, tindran l'oportunitat de fer-ho. 
Durant tota la tarda ens trobareu amb una paradeta plena de tions esperats a ser intercanviats gratuïtament per tothom qui ho desitgi.
Per recuperar la cultura popular catalana a les nostres cases i per eliminar els símbols del capitalisme yankee de les nostres vides!

Us hi esperem!

Concentració contra els pressupostos de la misèria

Aquest dimecres dia 4 de desembre l'Assemblea de Mestres del Vallès Oriental, ha convocat a les 18h una concentració a la plaça de la Porxada de Granollers, emmarcada dins la jornada de lluita a nivell territorial contra els pressupostos de la misèria presentats pel govern neoliberal de CiU i amb el ja habitual suport dels seus companys, ERC.

Així doncs és important que les classes populars sortim al carrer per deixar ben clar que les retallades dels nostres drets i les privatitzacions dels serveis o patrimoni públic són exactament el mateix: vendre el país a qui ens dicta el camí de la misèria, és a dir els alts poders econòmics i elits empreserials.

Per llegir el manifest: http://assembleamestresvo.blogspot.com.es/2013/11/des-de-lassemblea-de-mestres-pares.html

Crònica debat juvenil: Independència sí o no?

Divendres passat la sala Sant Francesc de Granollers va acollir l’acte “Independència: sí o no?”, un debat organitzat per l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes, sectorial de l’ANC (ANJI) que va donar veu a les joventuts dels partits de la comarca per tractar un dels temes estrella que actualment omple pàgines de diaris d’arreu del país: la independència i la consulta, entre d’altres.

Prop d’un centenar de persones van assistir a l’acte polític per voler escoltar les joves formacions i els seus posicionaments vers certs temes que es van tractar al llarg del debat. Era la primera vegada que es donava un fet així, reunir les joventuts dels diferents partits polítics en un acte organitzat per l’ANJI.

L’acte va transcórrer sense cap incidència ni tensions entre participants, cosa que l’ANJI celebra: “és important que tothom hi pugui participar i que la seva resposta en tot moment tingui cabuda i sigui respectada”.

Les agrupacions JNC, JERC, SI i ARRAN van donar suport a la celebració d’una consulta i a un “sí” a la independencia com a dret fonamental del poble que està per sobre de tota llei escrita; les joventuts socialistes, en canvi, es decanten per demanar al Govern espanyol el seu vistiplau per fer una consulta i més endavant, tal com van afirmar, ja es decantarien per a un posicionament pel sí o pel no; la representant de Joves d’Equerra Verda, per la seva banda, reclama una consulta com a manera d’exercir la democràcia perquè “si volem ser responsables políticament, hem de fer la consulta”; en canvi les dues formacions NNGG i J’s (joves del PP i de Ciutadans) s’oposen clarament al referèndum perquè, en paraules del representant de NNGG, “La independencia divide los problemas; no los resuelve” i, segons el representant de Ciutadans, ens portaria a estar enfrontats.

JERC, SI i Arran van tractar el tema de la possible declaració unilateral d’independència, sabent que si el Govern espanyol no deixa fer una consulta llavors es podria optar per fer-la com a recurs. El representant de les JNC va declarar que es podria optar per fer-la com a últim recurs després d’esgotar totes les vies legals possibles.

Motius per la independència? Més enllà dels no rotunds de les joventuts del PP i de Ciutadans, hi ha uns socialistes que s’hi oposen perquè creuen en un projecte millor que, segons ells, respon a la pluralitat de Catalunya. Es tracta d’un projecte per als que no volen marxar, però, en canvi, sí que volen millorar la situació. La representant dels JEV (ICV) va exposar que a Catalunya hi ha d’haver un procés constituent que s’ha d’estendre.

Pel que fa a les formacions independentistes, Arran defensen la independència “per canviar-ho tot” i aconseguir, així, una societat més justa, igualitària i per combatre molts altres problemes. SI a més d’una societat més justa va recordar la protecció que mereix la llengua, amenaçada per la LOMCE. La JNC volen “construir un estat sense els vicis de l’espanyol” i reclamen la necessitat que Catalunya sigui representada als òrgans internacionals. JERC, per la seva banda, va dir que calia solucionar els problemes “en clau catalana” i va reivindicar la necessitat d’un estat propi per motius lingüístics, econòmics i socials.

En canvi les Joventuts Socialistes veuen que Espanya ens aporta la Unió Europea, seguretat i l’euro, creuen que Catalunya ha d’apostar per Espanya i viceversa, i que és vital no desfer el vincle, mantenir-lo però canviar el model i enfortir les relacions.

Per finalitzar, tots plegats, excepte el representant de les Noves Generacions, han coincidit que cal canviar el model actual: JERC va remarcar que una Catalunya independent tindria més inversió per a la investigació, que fomentaria la formació, i que s’abaixaria l’atur creant així llocs de treball i donant més oportunitats als emprenedors. Arran apuntava el mateix amb la necessitat de donar protagonisme a les classes treballadores i a estendre el procés arreu dels Països Catalans. La representant d’Esquerda Verda va aportar una pinzellada dient que la independència no ho soluciona tot, i que, per tant, caldrà anar amb peus de plom a l’hora de crear el nou estat.

Extret de:  http://www.llibertat.cat/2013/11/la-independencia-no-com-un-fi-sino-com-un-mitja-23941

25N: El patriarcat és violència. La resposta: autodefensa!

Hora rere hora, dia rere dia, mes rere mes i any rere any, les dones patim els atacs de les violències patriarcals que encara imperen en la nostra societat. Any rere any, ens aixequem per la commemoració del Dia Internacional contra la Violència cap a les dones i les nenes. És un dia de commemoració per totes les dones víctimes de les violències masclistes i patriarcals, que es mostren en la seva més cruel manifestació en l’assassinat de tantes dones i nenes. L’any 2012 van morir 15 dones als Països Catalans, en aquest 2013 ja són 11 dones les assassinades pel simple fet de ser dones. La Carmen, la Karina, la Ioana, la Encarnación, la Yajaira, la Bolivia, l’Elisabeth, la Josefa, l’A.V.M, la Rosalia, la MaMagdalena, l’Inge, la Carolina, l’Eva, la Concepción, la Raquel, la Larisa, la Margalida, la Ma Luisa, la Marta, l’Alba, la Rosario no són només les víctimes dels seus assassins sinó que són també la punta de l’iceberg d’un sistema polític, el patriarcal, que provoca desenes de mortes cada any. Als Països Catalans durant el tercer trimestre del 2012 hi va haver 10.751 denúncies per violència de gènere.

No es tracta de fets aïllats, accidentals, propis de les idiosincràsies conjunturals, sinó que són mortes polítiques en aquest sistema econòmic i social, el capitalisme i el patriarcat, que les institucions catalanes continuen perpetuant a través del seu silenci i immobilisme. La naturalitat i normalitat amb què la societat assumeix les relacions de poder dels homes sobre les dones i els privilegis socials, legals i econòmics d’aquests, fa que la mort d’una dona per violència es vegi com un fet aïllat i no com la punta de l’iceberg d’un sistema de violència estructural i institucional. El sistema capitalista és sexista, per tal com se sustenta sobre el treball domèstic, de cures i reproductiu no remunerat que recau sobre les dones i que les relega a l’àmbit domèstic o a dobles i triples jornades laborals. El binarisme imposat del sistema patriarcal i els rols de gènere provoquen una violència estructural en contra d’aquelles dones que no segueixen els patrons que el model imposa: som així víctimes d’insults, discriminació, exclusió, marginalització, tocaments, maltractament psicològic, emocional i psíquic, violacions i irreversiblement víctimes d’assassinat. La mort de dones víctimes de la violència de gènere és un fet estructural del sistema heteropatriarcal, és terrorisme patriarcal, la por que pateixen milers de dones per la violència masclista. Cal que el combatem directament i sense més dilacions.

Per tal de combatre directament aquestes violències, hem de reconèixer que el seu espectre es llarg i ple de ramificacions: la seva ombra recorre la nostra societat i té rostre de publicitat sexista, d’agressió simbòlica, de reiterat atac contra el cos de les dones, de constant control sobre la sexualitat, d’atac al dret a la reproducció de mares solteres i lesbianes, de retrocés sobre el dret a l’avortament lliure i gratuït. Alguns d’aquests rostres sovint s’amaguen sota la màscara del progrés i apareixen desdibuixats darrera d’alguna llei pseudoprogressista: la proposta de reforma de la Llei de Violència del govern espanyol per incloure en les estadístiques no només les dones que han estat assassinades sinó també les que han estat hospitalitzades un mínim de 24 hores, no deixa de ser un insult a les dones agredides: i les dones que estan menys de 24 hores hospitalitzades? I les que no ho arriben a estar però són igualment víctimes de violència de gènere? Aquest criteri injust és doncs una clara mostra de la nul·la voluntat de canvi i la perpetuació de l’estat actual de vulnerabilitat.

No ens deixem enganyar. no volem pedaços, no volem cadenes de colors bonics que ens facin creure que no es pot avançar més, no volem més indults pels principals agents i culpables de les violències de gènere: les dones d’aquest país combatem tots els rostres de les violències heteropatriarcals, i ho fem teixint xarxes entre nosaltres, denunciant a cada minut qualsevol atac sexista, homòfob, racista, classista, que cadascuna de nosaltres patim o hem patit alguna vegada. L’ombra del sistema heteropatriarcal és gran i s’estén per tots els racons, però nosaltres som totes, i sabem que la nostra aliança en contra totes les violències de gènere és més poderosa que qualsevol intent de silenciar-nos.

Cap dona silenciada, cap dona maltractada, cap dona humiliada, cap dona violentada pels canons de bellesa tradicionals, cap nena maltractada, cap dona sense dret a decidir sobre el seu cos, cap dona sense poder ser mare quan ella així ho decideixi. Des del record i el reconeixement de totes i cadascuna de les dones i les nenes víctimes de les violències heteropatriarcals, lluitem contra aquesta estructura injusta i perniciosa que ens corromp, empoderem nos un dia més per fer front al sistema patriarcal i homòfob i cridem ben fort:

Cap violència contra les dones
Cap atac del sistema heteropatriarcal
Visca la Lluita Feminista companyes!

“El patriarcat és violència. La resposta: autodefensa”