Homenatge nacional a Guillem Agulló

Ara fa 20 anys, un 11 d’abril de 1993, Guillem Agulló, veí de Burjassot i militant de Maulets era assassinat a Montanejos (Alt Millars) a mans d’un grup de feixistes encapçalats per Pedro Cuevas. El seu assassinat va comptar amb el beneplàcit dels poders fàctics de l’Estat qui van intentar criminalitzar la lluita antifeixista, independentista i revolucionària del País Valencià. El seu assassinat va trasbalsar a tota una generació de joves que començaven a organitzar-se a principis dels noranta, a tota una generació que veia que tornaven temps difícils.

Ja fa 20 anys que no el tenim entre nosaltres, 20 anys en què la impunitat del seu cas continua, 20 anys en què els culpables de la seua mort han gaudit de llibertat. Però també fa 20 anys que el tenim present en cada acte, en cada manifestació, en cada passa a Guillem, 20 anys en què no hem parat de demanar justícia, 20 anys en què hem continuat amb la seua lluita perquè pensem que el millor homenatge és la victòria. 20 anys en què ressonen al nostre cor allò de no tingues por, cap agressió sense resposta.

Aquests 20 anys han estat difícils, hem patit moltes agressions feixistes, hem sofert una dura repressió al moviment juvenil, independentista i revolucionari, hem patit més assassinats (en la memòria també tenim present a Carlos Palomino), hem patit més intents d’acabar amb la nostra llengua, amb la nostra cultura, amb el nostre poble… però també hem eixit al carrer, per plantar cara als feixistes, per fer front a la repressió en forma de solidaritat, per mantenir present la memòria dels que ja no hi són, per defensar la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre poble.

Som moltes les que no vam viure aquells durs anys, bé perquè no havíem nascut o bé perquè érem massa joves, però això no significa que no pensem en Guillem, que no el sentim company nostre, perquè totes som Guillem Agulló, perquè igual que ell totes nosaltres volem viure en un món millor, volem viure en uns Països Catalans lliures de feixisme i racisme, lliures de l’opressió espanyola i francesa, lliures d’aquest sistema malalt anomenat capitalisme, lliures de l’opressió patriarcal que no ens deixa ser nosaltres mateixes. Perquè un País sols pot ser lliure si ho és la seua gent.

I es que a Arran ho tenim clar som hereus d’aquests 20 anys de lluites al carrer, de la lluita de Guillem, de la lluita dels que ja no hi són. I ens mantenim dempeus per mantindre la flama viva, per mantindre l’espurna rebel que ells van encendre.
I és Guillem Agulló qui millor representa la nostra lluita, la lluita del poble valencià, dels Països Catalans, i és continuant amb ella fins aconseguir la victòria el millor homenatge que podem fer-li.

Perquè 20 anys no ens han fet oblidar-te,
Guillem Agulló, la lluita continua!

*També durant les setmanes prèvies, es faran un seguit d'activitats i actes als voltants de Barcelona:

Aturem el Fracking! El jovent defensem el territori!

L’esgotament de les explotacions d’hidrocarburs convencionals i la pujada excessiva dels preus en aquest àmbit, ha fet moure les multinacionals americanes del sector a buscar alternatives per poder extreure petroli o gas. Així pren embranzida la tècnica de la fractura hidràulica -o Fracking- que representa l’enèssim esforç per part de les multinacionals que conformen l’oligopoli del sector per seguir especulant amb els recursos fòssils. Pretenen, d’aquesta manera, allargar l’agonia de l’actual model energètic,totalment caduc, amb la única finalitat de mantenir la seva hegemonia i privilegis dins el capitalisme, a costa, clarament del nostre territori.

Als Països Catalans els permisos i sol·licituds per aplicar aquesta tècnica al nostre territori segueixen endavant gràcies a que els partits com el PP, CIU i UpyD. Al Principat de Catalunya actualment hi ha tres grans àrees afectades amb permisos d’investigació a on hi trobem més de 8 comarques en perill. La zona més avançada fins fa poc era la concessió “Ripoll” la qual afectava a 82 municipis entre la Garrotxa, Osona i el Ripollès. A mitjans de Març, però la Generalitat es va veure obligada a deixar sense efecte la llicència concessionària de l’explotació -Teredo Oils- després de les mobilitzacions populars i el debat destapat per les activistes antifracking. Així,es va obligar la Generalitat a moure fitxa i compremetre’s a analitzar els perills d’aquesta pràctica. Malgrat aquesta petita victòria, que senta un precedent, ens dóna la raó i reafirma en la nostra lluita contra el Fracking, cal que tinguem presents les remarcables concessions de l’Alt Maestrat, els Ports i les de la Franja. I com a joves en defensa del territori seguirem plantant cara als diferents governs, administracions i agents econòmics i empresarials implicats fins a declarar els Països Catalans per complet llliures de Fracking.

Cal remarcar que estem parlant d’una tècnica que perfora i destrossa el subsòl de les nostres terres de forma que allibera els metalls pesants i material radioactiu que es troba en el terreny. A part d’això el fracking comporta sembrar uns compostos químics els quals enverinarien l’aigua, la terra i l’aire a on la vida de les persones, de la fauna i de la flora quedarien greument afectades.

Ens diuen que les prospeccions de gas i petroli no comporten una explotació però sabem que el fracking no és una cosa innòcua i que té unes responsabilitats dictades pel capitalisme. Veiem que un cop més les empreses multinacionals promotores del projecte només responen als interessos econòmics i a l’especulació dels recursos energètics. El capital i els seus interessos i l’estat burgès tornen a deixar de banda la veu de les classes populars i ens encaminen cap a la destrucció del territori a on vivim. Donant com a excusa la situació de crisi que ens trobem amb la promesa de que amb l’aplicació d’aquesta tècnica generarà ocupació i riquesa al país. Així doncs, el fracking no deixa de ser una part de la cara fosca dels mercats bursàtils i de la dictadura financera. La lluita contra el Fracking és, doncs, per a nosaltres una lluita innapel·lablement vinculada a la superació del sistema capitalista.

El problema es troba en el fet que el subministrament d’energia i la producció ha quedat concentrat en les mans d’uns pocs monopolis ben avinguts que conjuntament pacten el dictat de les polítiques energètiques dels diferents estats. Malgrat el context de crisi i els efectes sobre la recessió i la inflació a l’estat espanyol es segueix avançant cap a una privatització dels recursos naturals i fonts d’energia. Això a la pràctica ens porta , a les classes populars, a part d’una despossessió cada cop major dels nostres recursos, unes constants i cada vegada més denigrants pujades de preu d’aquests subministraments bàsics.

Davant d’aquests atacs al nostre territori per part de les grans empreses capitalistes cal que ens organitzem per gestionar els nostres recursos energètics i avançar cap a un model de desenvolupament polític, econòmic, social i humà sostenible.

Estem obligats a preservar el territori per tot el que ens ha donat, per això treballem en contra del fracking, de les diferents prospeccions de gas i petroli, de la dessecació de zones humides, de la privatització de les aigües, la destrucció del terra per la instal·lació de línies de l’AVE i la MAT, les instal·lacions faraòniques aque es preveuen al Barcelona World i contra totes les explotacions de territori que en facin d’unes contrades un paradís de diners pels empresaris capitalistes. I davant de totes aquestes agressions arreu del territori la resposta del jovent dels Països Catalans també serà organitzada i coordinada arreu del país. 

Perquè som conscients que pel futur de la nostra terra i el nostre poble, només lluitant tenim futur!

Mobilització en defensa de l'educació pública!

Comunicat i informació: 
http://assembleamestresvo.blogspot.com/2013/03/manifest-contra-les-retallades-de.html

Acció de l'Esquerra Independentista de Granollers en el 8 de març

L'Esquerra Independentista de Granollers, davant de la diada del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, ha fet aquesta acció al carrer Major de Granollers, consistent a donar protagonisme a dones en un dia històric tan assenyalat. Dones lluitadores, conegudes o anònimes, treballadores, compromeses amb el seu temps, amb el seu poble, amb la seva societat....

Una vegada més volem deixar constància de la discriminació de gènere existent en aquesta societat capitalista i patriarcal, en tots els àmbits, en tots els apartats de la vida, econòmic, laboral, institucional, familiar, sexual, sovint fent-se evident, però mostrant-se alhora amb formes subliminals, també hipòcritament, quan es critica la marginació que pateix la dona en altres cultures, però s'oblida el nombre de dones assassinades i maltractades pels homes al nostre país, o s'oculta la violència que pateixen moltes dones en el dia a dia en l'àmbit familiar.

El desmantellament de l'anomenat Estat del Benestar que estan portant a terme els governs de torn, autonòmics i estatals, executors de les polítiques neoliberals, s'està traduint en un conjunt de retallades en drets socials i serveis públics que està castigant de manera especial la dona, condemnant-la a reproduir els rols més tradicionals.

En un dia com aquest, volem refermar la presència de la dona en el procés d'alliberament dels Països Catalans, en els moviments socials, en les lluites locals, colze a colze amb el homes més conscients de la necessitat de construir una societat més justa i lliure de l'opressió masclista.

És fent present l'acció social i política portada a terme per totes aquestes dones mencionades que recordem que la lluita és el camí.

Contra l'ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista!

    

Galeria d'imatges: http://granollers.cup.cat/premsa/acci%C3%B3-8m-cada-dia-%C3%A9s-8-de-mar%C3%A7

El poble resisteix, visca la revolució bolivariana! Chávez, el millor homenatge la victòria

El valent poble de Veneçuela s’enfronta avui a un dels majors reptes des que va iniciar el seu camí cap a la llibertat. Ha mort el seu president, el de totes nosaltres: Hugo Rafael Chávez Frías. Un més, sempre fidel als anhels de llibertat dels qui el van nomenar president per primera vegada l’any 1998 i l’han continuat referendant durant 13 eleccions i referèndums consecutius al llarg d’aquests 14 anys.

Ho ha dit aquell a qui Chávez va confiar l’enorme responsabilitat de donar la cara pel poble d’ara endavant: sentim un dolor immens. Però seria injust abandonar-nos a aquest sentiment d’orfandat que ens envaeix, injust per la brava gent de Veneçuela, les veritables líders d’aquesta revolució irreversible que començava a caminar amb el Caracazo de 1989. Aquells dies, mentre l’esquerra mundial es quedava quasi sense referents, l’embrió del Poder Popular començava a gestar-se als carrers de Caracas, enfrontant les mesures neoliberals que condemnaven el poble a la misèria extrema i batallant per arrancar la malmesa sobirania nacional de les urpes de l’imperialisme. Ell va cridar “qui vulgui Pàtria, que vingui amb mi!”, i allà hi vam ser totes les oprimides del món; allà hi va ser la gent del seu poble, que tan fermament va acabar amb aquell cop d’Estat l’11 d’abril del 2002 amb què la dreta neoliberal, amb l’inestimable suport del nostre comú opressor -l’Estat espanyol- i amb la immensa complicitat de molts mitjans de comunicació, el va voler derrocar.

Però la Revolució Bolivariana no la fa una persona, ni tan sols un partit, sinó els homes i les dones que lluiten, els moviments polítics i populars veneçolans, i res no l’atura. És un procés imparable de construcció socialista, de transformació democràtica, de creació d’una nova cultura política, de presa de consciència col•lectiva, que ha esdevingut esperança i exemple per a la resta del continent llatinoamericà.

No tenim cap dubte que la mort del Comandante serà un revulsiu per al procés veneçolà cap al socialisme. Ara és el moment d’anar més enllà, d’aprofundir en els canvis i processos en marxa, en la construcció d’un Poder Popular real que emani de la màxima participació política, que posi cada parcel•la de decisió en mans del poble sobirà. És el moment de defensar i de mantenir el llegat polític de Chávez, bastint i impulsant el II Plan Socialista, retornant tots els recursos a les veneçolanes, deslliurant-se dels darrers vestigis de l’imperialisme i del capitalisme; construint un model de veritable justícia social i econòmica.

Alhora, sabem que l’assetjament polític i mediàtic de les oligarquies occidentals cap al legítim govern veneçolà augmentarà de forma extrema en els dies que vénen. Ara mateix, el soroll de les mentides que emeten mitjans de comunicació com Globovisión, l’ABC o El País és eixordador. Intenten, com sempre han fet, ocultar les fites assolides en el camp de la sanitat, l’educació, la inclusió social, la participació política, la sobirania popular, econòmica, alimentària i energètica d’aquests 14 anys de transformació democràtica. Proven, inútilment, d’evitar que els pobles del Sud d’Europa prenguem l’exemple i el camí del veneçolà, fent passar Chávez per un dictador sense el suport majoritari social i institucional que en realitat sempre ha tingut.

Des de l’Esquerra Independentista, volem reafirmar avui més que mai el nostre suport al poble i al govern bolivarià, als moviments polítics, socials i ciutadans que conformen la base de la Revolució Bolivariana, i animar-vos a assistir a les concentracions que es realitzaran arreu dels Països Catalans en defensa de la sobirania nacional de Veneçuela.

Els imperialistes -empresaris, governs, mitjans- es freguen les mans ingenus, apel•lant a una “transició” que, malauradament per ells, només pot ser cap a un horitzó socialista. Perquè per sobre dels individus, dels noms, hi ha els anhels de llibertat de la classe treballadora i de la resta de les classes populars, de les dones i homes, de tots els pobles oprimits del món.

Avui hem perdut Chávez, però demà guanyarem la llibertat.

Visca la bonica Revolució Bolivariana!

Visca la Pàtria lliure i socialista!

Països Catalans, 6 de març de 2013

Brigada Catalana Veneçolana Alí Primera, CUP, Endavant (OSAN), MDT, Arran, SEPC, COS i Alerta Solidària

Crònica de la jornada "Com ens afectarà la LOMCE?"

El passat divendres 22 de febrer, prop d'una trentena de persones es van aplegar al Casal Popular l'Esquerda per assistir a la xerrada que vam organitzar per descobrir a tot detall com ens afectarà la Ley Orgánica de Mejor Calidad Educativa (LOMCE), redactada pel ministre Wert. Aquesta llei, sense cap mena de dubte l'atac més greu a l'educació públcia catalana dels darrers 30 anys, respon a les necessitats més conservadores, neoliberals i espanyolistes. Es pretén recentrelatizar l'ensenyament, eliminar l'ús del català com a llengua comuna per fer les diferents assignatures, introduir l'empresa a l'escola i anul·lar la democràcia dins de les escoles (els directors no podran ser triats per la mateixa comunitat educativa del centre, els alumnes no tindran ni veu ni vot en les decisions importants dins del consell escolar...).

Així doncs l'encarregat d'explicar al públic assitent les barbaritats que pretén desenvolupar aquesta llei, va ser Emili Cortavitarte, delegat sindical de la CGT d'ensenyament i professor.

Després de la xerrada tothom qui ho va voler va poder degustar un bon sopar de tapes a preus populars.

Com ens afectarà la LOMCE?

Tenim sobre la taula un nou atac a l'educació pública i catalana, aquest cop en forma de "ley orgánica". Aquesta llei no és cap altra que la LOMCE (Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa), promoguda pel ministre d'educació José Ignacio Wert. Com a principals punts conflictius té: la derogació del dret a vaga dels estudiants de la ESO, la supressió de l'assignatura de filosofia amb la col·locació de religió al seu lloc i la realització de la gran part de les assignatures en castellà, fent només que les optatives i la pròpia assignatura de llengua catalana siguin en català.

Per tot això des d'Arran Granollers i l'assemblea local del SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans), hem organitzat una xerrada i un sopar de tapes pel proper divendres 22 de febrer, al Casal Popular l'Esquerda (c/ Prat de la Riba 31- Granollers)

A les 19:30h: "Què és la LOMCE?" Xerrada informativa amb Emili Cortavitarte, delegat sindical de la CGT d'ensenyament.

A les 21:30: Sopar de tapes. Tapes il·limitades + beguda: 5 euros.

Us hi esperem a tots i totes, especialment als i les estudiants que ens podem veure afectats/des per aquesta llei!

Us adjuntem un document del SEPC on s'explica més detalladament els objectius i possibles efectes de la llei:
http://issuu.com/websepc/docs/an_lisi_de_la_lomqe