Manifest de l’Esquerra Independentista – Onze de setembre de 2013

La  nostra  gent  ho  està  passant  malament.  El  poble  treballador  dels  Països  Catalans  està  patint profundament la crisi capitalista. Prop de dos milions de persones aturades, desenes de milers de famílies desnonades i uns índexs de pobresa que ja sobrepassen un quart de la nostra població. Han robat el futur al jovent i han robat el present a la gent gran. Joves que treballen per sous ínfims i gent gran que sacrifica la seva pensió per a poder mantenir tota la seva família.

Alhora, la crisi capitalista ha estat una oportunitat per a accentuar el procés de robatori de la riquesa dels de baix per part dels de dalt. Els Països Catalans hem aportat més de 40.000 milions d’euros en interessos bancaris del deute públic, ens han liquidat a preu de saldo el nostre sistema financer, els nostres sectors estratègics  estan  en  mans  privades  d’unes  multinacionals  amb  gestors  locals  i  estrets  lligams  amb l’oligarquia espanyola. Els treballadors i treballadores som qui paguem amb els nostres impostos els costos de la seva festa. I el més greu, estan destruint i robant la nostra riquesa social: l’educació, la sanitat, les prestacions socials i els mitjans de comunicació públics.

Per  a  revertir  aquesta  situació,  la  independència  dels  Països  Catalans  és  imprescindible.  Sense  la independència  no és  possible establir  les bases per  a  conquerir  la  sobirania  real. Però  per  conquerir aquesta sobirania real cal que la independència vingui acompanyada d’un programa ferm de transformació social: sortida de la Unió Europea, nacionalització del sistema bancari i dels sectors estratègics, sistemes únics públics de salut i educació.

L’actual procés sobiranista, d’una part del país, s’ha plantejat com un xoc institucional entre l’autonomisme i l’estat. La crisi econòmica i l’ofensiva espanyolitzadora han obligat el vell autonomisme a abraçar el discurs independentista. Una conversió, però, més dèbil de la que aparenten. Incapaços d’afrontar l’hora de la veritat, aquella en que caldrà desobeir i fer front a l’estat i a la UE, resten obsessionats en deixar sempre oberta la porta a la renegociació amb l’estat d’un nou pacte fiscal.

En aquests moments d’efervescència i mobilització nacional i social, la tasca de l’independentisme i de l’esquerra dels Països Catalans no pot dedicar-se a intentar competir per obtenir una part de la medalla d’una glòria encara incerta, sinó que ha de dedicar-se a organitzar i mobilitzar el poble treballador per a que  pugui  esdevenir  l’actor  clau  en  els  temps  de  tensió  i  confrontació  que  han  de  venir.  Cal l’autoorganització popular per a fer front amb contundència a les mesures econòmiques antipopulars i als seus responsables, i també ens cal aquesta mateixa autoorganització per a imposar la voluntat democràtica de la gent quan la burgesia del Principat decideixi intentar aparcar el procés sobiranista a canvi d’un nou pacte amb l’estat més avantatjós.

La batalla per la independència cal plantejar-la per al conjunt dels Països Catalans. Fer el contrari és profundament  insolidari,  és  anar  contra  la  nostra  pròpia  història  i  és  escapçar  el  nostre  futur. L’independentisme ha de lluitar per la independència de la nació, i no pas per la independència d’una institució autonòmica. El nostre projecte polític és per a una societat amb forts lligams socials, econòmics i culturals forjats durant 800 anys, i no per a l’àrea d’influència d’una burgesia local.

I tota aquesta tasca cal fer-la sempre recordant que el motiu per la qual la fem és perquè la nostra gent no es vegi privada de la feina, de la riquesa social, dels drets col·lectius, de la nostra llengua i cultura. La fem perquè creiem en un futur digne i lliure per al nostre poble.

Per la nostra gent: Als Països Catalans decidim Independència, Socialisme i Feminisme.

Per canviar-ho tot!

Pel territori, el treball digne i per la nostra llengua i cultura… No al turisme de postal!

El sector turístic constitueix una de les indústries principals del país i ha esdevingut des de fa dècades un dels actors principals del model socioeconòmic imperant als Països Catalans. Multitud de comarques del país han vist transformat de forma radical el seu paisatge per aquesta qüestió. Les comarques costeres a l’estiu es converteixen en autèntics “resorts” on pobles sencers s’adapten al desembarcament de milers de turistes. A l’hivern, durant la temporada d’esquí, les comarques de l’alta muntanya queden també absolutament transformades. Amb l’argument que el turisme aporta grans quantitats de diners i és un focus d’elevades inversions, els nostres governants han apostat per vendre’s el país i apostar per un model que resulta nefast en diversos aspectes. Es tracta d’un model que representa una de les cares més despietades del capitalisme a casa nostra, que és altament nociu en termes mediambientals, fomenta la precarietat laboral i tendeix a invisibilizar i menysprear la realitat social i cultural dels Països Catalans.

 L’orgia especulativa que han viscut els Països Catalans de de fa anys, la bombolla immobiliària i, cal no oblidar-ho, també les nombroses trames de corrupció lligades a   l’ “economia del totxo” tenen molt a veure amb el model de turisme de masses que impera actualment. L’afluència massiva de turistes provoca sempre una transformació radical de les àrees afectades per tal que aquestes s’hi acomodin i el nínxol de mercat sigui el més gran possible. L’espai que en èpoques remotes era poblat per platges, boscos i muntanyes ara l’ocupen grans urbanitzacions, complexos turístics, camps de golf, centres comercials, parcs d’atraccions i pistes d’esquí. Pobles, barris i ciutats senceres perden progressivament la seva identitat i veuen transformada de forma integral la seva economia i el seu paisatge per convertir-se l’aparador, el balneari i la discoteca dels seus visitants. A això cal sumar-hi la privatització de l’espai públic i un model d’oci marcadament consumista on les veïnes són del tot desplaçades i menystingudes. L’únic beneficiari de tot plegat és l’empresariat del sector, que fa i desfà a voluntat amb la beneplàcit i la complicitat de polítics i institucions.

 La indústria del turisme genera una gran quantitat de llocs de treball que molt sovint ocupem les joves. No obstant, això no és cap bona notícia si es té en compte que es tracta de feines gairebé sempre temporals, lligades a l’estacionalitat, molt dures i mal retribuïdes. A més, en un context d’atur generalitzat i manca d’expectatives, aquestes feines són l’única alternativa per a milers de joves als Països Catalans que acompleixen jornades interminables en condicions d’explotació, amb contractes il·legals farcits d’irregularitats. Les darreres reformes laborals perpetuen alarmantment aquesta situació i condemnen la nostra generació a la temporalitat i a la més absoluta precarietat als nostres llocs de treball.

 El capitalisme no en té prou amb devastar el nostre entorn i acabar amb els nostres drets com a treballadores. El turisme de masses sovint és sinònim d’espanyolització. Les multinacionals de l’oci i la restauració conceben el país com un simple focus de negoci, totalment aïllat de la seva realitat social, històrica i cultural. La llengua i cultura catalanes queden arraconades a un segon pla i molt sovint passen per alt per als milions de visitants que conceben les nostres comarques com poc més que un macro-complex turístic dissenyat exclusivament per passar-hi les seves vacances.

 Des d’Arran ens oposem a aquest model massificat de turisme. Rebutgem l’ ”economia de casino” que promou la destrucció del nostre territori, condemna les joves a la precarietat i menysté el nostre patrimoni històric i cultural. Apostem per un turisme respectuós amb el seu entorn, amb els habitants que hi viuen i la seva llengua, història i cultura. Un model de turisme integrador, respectuós amb el medi natural dels Països Catalans. En definitiva, un model que s’oposi a la lògica capitalista de l’especulació i el màxim benefici.

 Pel territori, el treball digne i per la nostra cultura i llengua…

No al turisme de postal!