Mobilització en defensa de l'educació pública!

Comunicat i informació: 
http://assembleamestresvo.blogspot.com/2013/03/manifest-contra-les-retallades-de.html

Acció de l'Esquerra Independentista de Granollers en el 8 de març

L'Esquerra Independentista de Granollers, davant de la diada del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, ha fet aquesta acció al carrer Major de Granollers, consistent a donar protagonisme a dones en un dia històric tan assenyalat. Dones lluitadores, conegudes o anònimes, treballadores, compromeses amb el seu temps, amb el seu poble, amb la seva societat....

Una vegada més volem deixar constància de la discriminació de gènere existent en aquesta societat capitalista i patriarcal, en tots els àmbits, en tots els apartats de la vida, econòmic, laboral, institucional, familiar, sexual, sovint fent-se evident, però mostrant-se alhora amb formes subliminals, també hipòcritament, quan es critica la marginació que pateix la dona en altres cultures, però s'oblida el nombre de dones assassinades i maltractades pels homes al nostre país, o s'oculta la violència que pateixen moltes dones en el dia a dia en l'àmbit familiar.

El desmantellament de l'anomenat Estat del Benestar que estan portant a terme els governs de torn, autonòmics i estatals, executors de les polítiques neoliberals, s'està traduint en un conjunt de retallades en drets socials i serveis públics que està castigant de manera especial la dona, condemnant-la a reproduir els rols més tradicionals.

En un dia com aquest, volem refermar la presència de la dona en el procés d'alliberament dels Països Catalans, en els moviments socials, en les lluites locals, colze a colze amb el homes més conscients de la necessitat de construir una societat més justa i lliure de l'opressió masclista.

És fent present l'acció social i política portada a terme per totes aquestes dones mencionades que recordem que la lluita és el camí.

Contra l'ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista!

    

Galeria d'imatges: http://granollers.cup.cat/premsa/acci%C3%B3-8m-cada-dia-%C3%A9s-8-de-mar%C3%A7

El poble resisteix, visca la revolució bolivariana! Chávez, el millor homenatge la victòria

El valent poble de Veneçuela s’enfronta avui a un dels majors reptes des que va iniciar el seu camí cap a la llibertat. Ha mort el seu president, el de totes nosaltres: Hugo Rafael Chávez Frías. Un més, sempre fidel als anhels de llibertat dels qui el van nomenar president per primera vegada l’any 1998 i l’han continuat referendant durant 13 eleccions i referèndums consecutius al llarg d’aquests 14 anys.

Ho ha dit aquell a qui Chávez va confiar l’enorme responsabilitat de donar la cara pel poble d’ara endavant: sentim un dolor immens. Però seria injust abandonar-nos a aquest sentiment d’orfandat que ens envaeix, injust per la brava gent de Veneçuela, les veritables líders d’aquesta revolució irreversible que començava a caminar amb el Caracazo de 1989. Aquells dies, mentre l’esquerra mundial es quedava quasi sense referents, l’embrió del Poder Popular començava a gestar-se als carrers de Caracas, enfrontant les mesures neoliberals que condemnaven el poble a la misèria extrema i batallant per arrancar la malmesa sobirania nacional de les urpes de l’imperialisme. Ell va cridar “qui vulgui Pàtria, que vingui amb mi!”, i allà hi vam ser totes les oprimides del món; allà hi va ser la gent del seu poble, que tan fermament va acabar amb aquell cop d’Estat l’11 d’abril del 2002 amb què la dreta neoliberal, amb l’inestimable suport del nostre comú opressor -l’Estat espanyol- i amb la immensa complicitat de molts mitjans de comunicació, el va voler derrocar.

Però la Revolució Bolivariana no la fa una persona, ni tan sols un partit, sinó els homes i les dones que lluiten, els moviments polítics i populars veneçolans, i res no l’atura. És un procés imparable de construcció socialista, de transformació democràtica, de creació d’una nova cultura política, de presa de consciència col•lectiva, que ha esdevingut esperança i exemple per a la resta del continent llatinoamericà.

No tenim cap dubte que la mort del Comandante serà un revulsiu per al procés veneçolà cap al socialisme. Ara és el moment d’anar més enllà, d’aprofundir en els canvis i processos en marxa, en la construcció d’un Poder Popular real que emani de la màxima participació política, que posi cada parcel•la de decisió en mans del poble sobirà. És el moment de defensar i de mantenir el llegat polític de Chávez, bastint i impulsant el II Plan Socialista, retornant tots els recursos a les veneçolanes, deslliurant-se dels darrers vestigis de l’imperialisme i del capitalisme; construint un model de veritable justícia social i econòmica.

Alhora, sabem que l’assetjament polític i mediàtic de les oligarquies occidentals cap al legítim govern veneçolà augmentarà de forma extrema en els dies que vénen. Ara mateix, el soroll de les mentides que emeten mitjans de comunicació com Globovisión, l’ABC o El País és eixordador. Intenten, com sempre han fet, ocultar les fites assolides en el camp de la sanitat, l’educació, la inclusió social, la participació política, la sobirania popular, econòmica, alimentària i energètica d’aquests 14 anys de transformació democràtica. Proven, inútilment, d’evitar que els pobles del Sud d’Europa prenguem l’exemple i el camí del veneçolà, fent passar Chávez per un dictador sense el suport majoritari social i institucional que en realitat sempre ha tingut.

Des de l’Esquerra Independentista, volem reafirmar avui més que mai el nostre suport al poble i al govern bolivarià, als moviments polítics, socials i ciutadans que conformen la base de la Revolució Bolivariana, i animar-vos a assistir a les concentracions que es realitzaran arreu dels Països Catalans en defensa de la sobirania nacional de Veneçuela.

Els imperialistes -empresaris, governs, mitjans- es freguen les mans ingenus, apel•lant a una “transició” que, malauradament per ells, només pot ser cap a un horitzó socialista. Perquè per sobre dels individus, dels noms, hi ha els anhels de llibertat de la classe treballadora i de la resta de les classes populars, de les dones i homes, de tots els pobles oprimits del món.

Avui hem perdut Chávez, però demà guanyarem la llibertat.

Visca la bonica Revolució Bolivariana!

Visca la Pàtria lliure i socialista!

Països Catalans, 6 de març de 2013

Brigada Catalana Veneçolana Alí Primera, CUP, Endavant (OSAN), MDT, Arran, SEPC, COS i Alerta Solidària

Crònica de la jornada "Com ens afectarà la LOMCE?"

El passat divendres 22 de febrer, prop d'una trentena de persones es van aplegar al Casal Popular l'Esquerda per assistir a la xerrada que vam organitzar per descobrir a tot detall com ens afectarà la Ley Orgánica de Mejor Calidad Educativa (LOMCE), redactada pel ministre Wert. Aquesta llei, sense cap mena de dubte l'atac més greu a l'educació públcia catalana dels darrers 30 anys, respon a les necessitats més conservadores, neoliberals i espanyolistes. Es pretén recentrelatizar l'ensenyament, eliminar l'ús del català com a llengua comuna per fer les diferents assignatures, introduir l'empresa a l'escola i anul·lar la democràcia dins de les escoles (els directors no podran ser triats per la mateixa comunitat educativa del centre, els alumnes no tindran ni veu ni vot en les decisions importants dins del consell escolar...).

Així doncs l'encarregat d'explicar al públic assitent les barbaritats que pretén desenvolupar aquesta llei, va ser Emili Cortavitarte, delegat sindical de la CGT d'ensenyament i professor.

Després de la xerrada tothom qui ho va voler va poder degustar un bon sopar de tapes a preus populars.

Com ens afectarà la LOMCE?

Tenim sobre la taula un nou atac a l'educació pública i catalana, aquest cop en forma de "ley orgánica". Aquesta llei no és cap altra que la LOMCE (Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa), promoguda pel ministre d'educació José Ignacio Wert. Com a principals punts conflictius té: la derogació del dret a vaga dels estudiants de la ESO, la supressió de l'assignatura de filosofia amb la col·locació de religió al seu lloc i la realització de la gran part de les assignatures en castellà, fent només que les optatives i la pròpia assignatura de llengua catalana siguin en català.

Per tot això des d'Arran Granollers i l'assemblea local del SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans), hem organitzat una xerrada i un sopar de tapes pel proper divendres 22 de febrer, al Casal Popular l'Esquerda (c/ Prat de la Riba 31- Granollers)

A les 19:30h: "Què és la LOMCE?" Xerrada informativa amb Emili Cortavitarte, delegat sindical de la CGT d'ensenyament.

A les 21:30: Sopar de tapes. Tapes il·limitades + beguda: 5 euros.

Us hi esperem a tots i totes, especialment als i les estudiants que ens podem veure afectats/des per aquesta llei!

Us adjuntem un document del SEPC on s'explica més detalladament els objectius i possibles efectes de la llei:
http://issuu.com/websepc/docs/an_lisi_de_la_lomqe

Casos repressius actuals

1) Solidaritat amb les independentistes encausades per plantar cara a l’espanyolisme

5 militants de l’Esquerra Independentista s’enfronten a un procés judicial amb greus acusacions que superen, en sumatori total, els 30 anys de presó.

Des d’Arran, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista, volem mostrar el nostre més sincer suport a les 5 militants independentistes encausades per un acte de rebuig a la presència de Rosa Díez –dirigent del partit Unión Progreso y Democracia (UPyD)- el 5 de març de 2010 al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en el marc d’un acte de propaganda electoral de l’espanyolisme.

Així, també volem expressar mitjançant aquest comunicat l’adhesió a la campanya “defensar la llengua no és cap delicte” iniciada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Alerta Solidària i mitjançant la qual, des d’Arran, treballarem per visualitzar als carrers d’arreu dels Països Catalans aquest nou exemple flagrant de la criminalització contra l’independentisme català que la caverna mediàtica –emparada i recolzada una vegada més per la justícia espanyola- ve duent a terme des de fa molts anys.

Signem també una autoinculpació –promogudes des de la campanya- col·lectiva. Ho fem perquè totes i cadascuna de les militants d’Arran podíem haver estat aquell 5 de març de 2010 a la UAB. Perquè des de fa més de 40 anys les joves que formem part de l’Esquerra Independentista ens hem mantingut fermes en la defensa de la llengua i cultura catalanes. I tant ahir, com avui, com demà seguirem plantant cara a tots aquells que pretenen –com Díez- destruir tota identitat catalana arreu dels Països Catalans amb la voluntat de minoritzar-nos i així homogeneïtzar el nostre poble –com marca el full de ruta d’UPyD- dins la màxima expressió d’un Estat espanyol unitari i centralista.

Finalment, volem deixar palès que des d’Arran –com assenyalen també el SEPC i Alerta Solidària- som conscients que aquest procés judicial no és més que una petita peça de l’engranatge estratègic de la maquinària mediàtica que l’Estat espanyol ha posat en marxa per a frenar la voluntat emancipadora dels Països Catalans i avançar –ara més que mai- en l’opressió nacional contra el nostre poble donat el moment històric en el qual ens trobem. És a causa de la força creixent de l’independentisme que observem una natural polarització del conflicte, buscant l’espanyolisme posicionar la població al seu bàndol. I ho fa amb eines renovades i adaptades al nou context –com UPyD- que només busquen la provocació per aconseguir ressò mediàtic. Tenim clar que és això –i només això- el que Rosa Díez buscava a la UAB, el mateix que busca ara mitjançant aquest muntatge policial de criminalització de l’independentisme. Alhora, però, tenim més clar que mai que són precisament processos com aquest els que reafirmen l’encert de la nostra lluita. Perquè quan el jovent compromès som la principal diana dels atacs de l’espanyolisme, és inapel·lablement perquè són conscients i temen el nostre potencial. Perquè ells, com nosaltres, saben que el veritable camí per l’alliberament total del nostre poble és la mobilització i organització amb l’independentisme combatiu, aquells que des de fa 40 anys seguim ferms –sense renúncies- amb els nostres postulats. Perquè la consigna de l’Esquerra Independentista és la mateixa ara que fa 40 anys: Independència, socialisme, Països Catalans. I no signarem cap claudicació en la nostra lluita, perquè sabem que només alliberant-nos d’Espanya, França, la Unió Europea, el capitalisme i el patriarcat serem lliures veritablement. Perquè només lluitant tenim futur!

Defensar la llengua no és cap delicte. Perquè només lluitant tenim futur!

Per a més informació, materials i seguiment de la campanya, visiteu el blog d’aquesta.

Per a conèixer els fets, el manifest de la campanya.

2) L'Audiència Nacional imputa per enaltiment del terrorisme dos membres d'una colla bastonera.

Quan la doctrina persecutòria de l'Audiència Nacional (AN) respecte l'exhibició de fotografies de preses polítiques semblava que anava a la baixa, dos membres de la colla bastonera de Gràcia Cop a Cop han estat imputats per enaltiment del terrorisme. Ambdós declararan dimecres a les 11h del matí a la Ciutat de la Justícia. El jutjat traslladarà la seva declaració al tribunal especial de Madrid (AN), que és el competent en causes relacionades amb la legislació antiterrorista. 

• Els dos membres de la Colla Bastonera de Gràcia Cop a Cop al fons de la imatge JUANFRA ÁLVAREZ

Com cada any el passeig del Born de Barcelona –a costat del Fossar de les Moreres– va ser l'escenari escollit per l'Esquerra Independentista per fer els seus actes reivindicatius en el marc de la diada de l'Onze de Setembre de 2012. Després dels parlaments polítics, dos activistes van pujar a l'escenari per fer la crema de les banderes espanyola i francesa, que segons s'explica en un comunicat de Rescat són un dels símbols de l'opressió del poble català. Mentre es feia la crema d'aquestes insígnies a l'escenari hi havia en Ferran Blasi i en Gregori Saavedra, dos membres de la Colla Bastonera de Gràcia Cop a Cop, que sostenien com a mostra de solidaritat les fotografies de les dues preses polítiques catalanes –Lola López i Marina Bernadó– que encara són a la presó arran del conflicte armat d'Euskadi. Els graciencs ho feien amb el vestit de la colla i a cara descoberta, tal i com fan milers de familiars de preses polítiques basques totes les setmanes en concentracions als seus municipis natals. L'endemà de l'acte, però, el diari El Mundo i Intereconomia van exigir que la Fiscalia de l'Audiència Nacional obrís diligències pels fets, i així ho va fer. Dos mesos després van rebre una notificació als seus domicilis que els instava a anar a declarar el proper dimecres 23 de gener subsidiàriament a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, però en el marc d'un procediment sota la legislació antiterrorista instruït des de Madrid. A les 11h del matí des de Rescat han convocat una concentració solidària a les portes d'aquest macrocomplex judicial ubicat entre Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat.

Font: Directa.cat

Contra les retallades i la privatització: No paguem! Joves, Defensem el transport públic!

En un moment de crisi social, econòmica i ambiental en la qual ens veiem immerses el transport públic hauria de ser un servei de fàcil accés pel jovent del nostre país per tal de moure’s pel territori d’una manera ràpida, eficient i respectuosa amb el medi ambient. Malgrat això, els nostres polítics i governants, com fan repetidament en tot els àmbits, en comptes d’intentar satisfer els veritables interessos de les classes populars busquen el benefici personal i de les empreses adjudicades al servei o redueixen el finançament dedicat a les partides del transport públic amb la falsa i demagògica excusa de la crisi econòmica.

Ja fa anys, que les xarxes de transport públic del nostre país es troben en un estat de precarietat gràcies a la deixadesa de les administracions. Malgrat que la situació ja de per si era prou rudimentària, l’any 2012 es va aplicar un desorbitat increment del preu del transport públic amb l’excusa de que les usuàries només paguen un 25% del preu real del servei i en moments de crisi les administracions no poden sufragar aquesta despesa. Arguments demagògics i classistes que obvien que les classes populars ja paguen el transport públic mitjançant els impostos que abonen a les administracions cada any i que pagant el bitllet, simplement, estan repagant el servei. Si amb les pujades de l’any passat no n’hi hagués hagut prou, amb el començament de l’any 2013, les nostres administracions tornen a pujar el preu del bitllet entre un 3,1 i un 4,1%. Per tant, tornen a encarir el cost del bitllet, fins i tot, per sobre del nivells de IPC deixant de banda les demandes per part de les usuàries i sense tenir present la gran davallada que ha patit el servei.

A les àrees metropolitanes del Països Catalans, sobretot Barcelona, València i Palma, les insuficiències financeres són ben vigents al transport públic i la mala gestió del servei fa que utilitzar el transport públic s’hagi convertit en un vertader luxe pel jovent de les classes populars. Un dels afers més flagrants, és el cas de TMB ( Transports Metropolitans de Barcelona), empresa pública que gestiona el servei de metro i bus de l’àrea metropolitana barcelonina, que porta anys reduint la freqüència i número de línies de bus i metro, mentre que al mateix temps aplica sistemàtics increments del preu del bitllet. Malgrat això, TMB disposa de 300 alts càrrecs amb sous de més de 80.000 euros anuals i efectua nombroses reunions on es paguen suculentes primes als polítics de l’àrea metropolitana per assistir-hi. N’és un exemple l’alcalde barceloní Xavier Trias que ha arribat a guanyar 36.000 euros per concórrer a 3 o 4 reunions.

A Palma, les noves tarifes de l’Empresa Municipal de Transport (EMT) canviades per l’actual Ajuntament de la ciutat, presidit per Mateo Isern, han pujat els preus dels autobusos un 23% de mitjana així com n’han reduït la seva freqüència i ha eliminat línies “innecessàries”. Aquestes mesures afecten a milers de treballadors, joves i estudiants que depenen dels serveis de transport públic, especialment de l’autobús, per moure’s diàriament. És així que, una vegada més, l’Ajuntament del PP aposta per un model de mobilitat basat en el transport privat no respectuós el medi ambient, a la ciutat de Palma els nivells de contaminació superen diàriament els 40-55 micrograms de diòxid de nitrogen per metre cúbic, xifra que supera el límit permès, i que ha anat en augment els darrers anys.

Les comarques interiors i rurals dels Països Catalans, que no estan vinculades amb els serveis de les àrees metropolitanes, es troben cada cop més minvades de transport públic. Moltes comarques no disposen de línies ferroviàries i les que en tenen solen tenir freqüències molt baixes que en dificulten el seu ús. A aquestes comarques el servei de bus comarcal i intercomarcal, que en molts casos és l’únic tipus de transport públic que es pot utilitzar, es sol trobar en un estat paupèrrim amb alts preus del bitllet, poquíssimes freqüències horàries, mala connexió entre línies i habituals retards en l’arribada i sortida dels busos. D’aquesta manera, en aquestes comarques el pobre desplegament del transport públic provoca que no existeixin connexions entre molts pobles i ciutats propers. Això, dificulta la mobilitat del jovent que no disposa de permís de conducció o diners per pagar-se un vehicle privat propi obstaculitzant el seu accés a llocs de treball o d’estudi.

Cal tenir en compte que aquesta descarada pujada de preus que s’està donant a totes les xarxes de transport públic del país, ve condicionada per la progressiva privatització dels transports públics que s’està efectuant arreu dels Països Catalans. La més gran i important d’aquestes privatitzacions és la de RENFE, que ja ha provocat diverses vagues i mobilitzacions dels treballadors d’aquesta empresa denunciant que amb la privatització hi haurà una reducció de plantilla i de freqüència de pas dels combois, així com, més augments del preu del bitllet. Com a usuàries, les joves sabem que la progressiva privatització del transport públic només pot provocar un major deteriorament del servei.

Encara que els nostres polítics ens vulguin fer creure que aquestes privatitzacions són per reduir els alts nivells de dèficit públic provocats per la crisi econòmica, aquestes privatitzacions tenen un marcat caràcter ideològic. La reconversió del capital públic en capital privat pretén fer-nos avançar cap a un model econòmic de capitalisme salvatge on el interessos de les classes populars no importin per res i l’únic motor de l’economia sigui el benefici dels grans capitals privats. Amb l’excusa de la crisi econòmica, les grans fortunes estan aprofitant per imposar un model de capitalisme salvatge basat en la privatització de tot tipus de serveis públics bàsics ( educació, sanitat, transport públic,etc.) per reduir al mínim, el ja de per si insuficient, estructura de l’estat del benestar.

Malgrat això, el jovent som conscient que el pitjor encara ha d’arribar, i les exigències de contenció del dèficit públic que ens imposa, sense la nostra voluntat, la Unió Europea i l’imminent rescat a que haurà de sotmetre’s l’estat espanyol només comportaran un tsunami privatitzador de tot tipus de serveis públics, entre ells el transport, que provocaran un empitjorament i encariment del servei .

Des d’Arran i el Sindicat D’estudiants dels Països Catalans (SEPC), entenem el transport públic com una eina al servei de les classes populars, allunyat dels interessos privats i que ha d’afavorir la cohesió territorial i social entre els diferents indrets del nostre país. També, apostem per un model de transport públic respectuós amb el medi ambient i accessible per tot el jovent del nostre país allunyat de projectes elitistes com el TAV (Tren d’Alta Velocitat).

D’aquesta manera, animem al jovent del nostre país a plantar cara contra la pujada de taxes del transport públic ja sigui mitjançant accions de protesta o bé mostrant la seva insubmissió utilitzant el servei sense sufragar el preu del bitllet.

Contra les retallades i la privatització: No paguem! Defensem el transport públic!