Contra les retallades i la privatització: No paguem! Joves, Defensem el transport públic!

En un moment de crisi social, econòmica i ambiental en la qual ens veiem immerses el transport públic hauria de ser un servei de fàcil accés pel jovent del nostre país per tal de moure’s pel territori d’una manera ràpida, eficient i respectuosa amb el medi ambient. Malgrat això, els nostres polítics i governants, com fan repetidament en tot els àmbits, en comptes d’intentar satisfer els veritables interessos de les classes populars busquen el benefici personal i de les empreses adjudicades al servei o redueixen el finançament dedicat a les partides del transport públic amb la falsa i demagògica excusa de la crisi econòmica.

Ja fa anys, que les xarxes de transport públic del nostre país es troben en un estat de precarietat gràcies a la deixadesa de les administracions. Malgrat que la situació ja de per si era prou rudimentària, l’any 2012 es va aplicar un desorbitat increment del preu del transport públic amb l’excusa de que les usuàries només paguen un 25% del preu real del servei i en moments de crisi les administracions no poden sufragar aquesta despesa. Arguments demagògics i classistes que obvien que les classes populars ja paguen el transport públic mitjançant els impostos que abonen a les administracions cada any i que pagant el bitllet, simplement, estan repagant el servei. Si amb les pujades de l’any passat no n’hi hagués hagut prou, amb el començament de l’any 2013, les nostres administracions tornen a pujar el preu del bitllet entre un 3,1 i un 4,1%. Per tant, tornen a encarir el cost del bitllet, fins i tot, per sobre del nivells de IPC deixant de banda les demandes per part de les usuàries i sense tenir present la gran davallada que ha patit el servei.

A les àrees metropolitanes del Països Catalans, sobretot Barcelona, València i Palma, les insuficiències financeres són ben vigents al transport públic i la mala gestió del servei fa que utilitzar el transport públic s’hagi convertit en un vertader luxe pel jovent de les classes populars. Un dels afers més flagrants, és el cas de TMB ( Transports Metropolitans de Barcelona), empresa pública que gestiona el servei de metro i bus de l’àrea metropolitana barcelonina, que porta anys reduint la freqüència i número de línies de bus i metro, mentre que al mateix temps aplica sistemàtics increments del preu del bitllet. Malgrat això, TMB disposa de 300 alts càrrecs amb sous de més de 80.000 euros anuals i efectua nombroses reunions on es paguen suculentes primes als polítics de l’àrea metropolitana per assistir-hi. N’és un exemple l’alcalde barceloní Xavier Trias que ha arribat a guanyar 36.000 euros per concórrer a 3 o 4 reunions.

A Palma, les noves tarifes de l’Empresa Municipal de Transport (EMT) canviades per l’actual Ajuntament de la ciutat, presidit per Mateo Isern, han pujat els preus dels autobusos un 23% de mitjana així com n’han reduït la seva freqüència i ha eliminat línies “innecessàries”. Aquestes mesures afecten a milers de treballadors, joves i estudiants que depenen dels serveis de transport públic, especialment de l’autobús, per moure’s diàriament. És així que, una vegada més, l’Ajuntament del PP aposta per un model de mobilitat basat en el transport privat no respectuós el medi ambient, a la ciutat de Palma els nivells de contaminació superen diàriament els 40-55 micrograms de diòxid de nitrogen per metre cúbic, xifra que supera el límit permès, i que ha anat en augment els darrers anys.

Les comarques interiors i rurals dels Països Catalans, que no estan vinculades amb els serveis de les àrees metropolitanes, es troben cada cop més minvades de transport públic. Moltes comarques no disposen de línies ferroviàries i les que en tenen solen tenir freqüències molt baixes que en dificulten el seu ús. A aquestes comarques el servei de bus comarcal i intercomarcal, que en molts casos és l’únic tipus de transport públic que es pot utilitzar, es sol trobar en un estat paupèrrim amb alts preus del bitllet, poquíssimes freqüències horàries, mala connexió entre línies i habituals retards en l’arribada i sortida dels busos. D’aquesta manera, en aquestes comarques el pobre desplegament del transport públic provoca que no existeixin connexions entre molts pobles i ciutats propers. Això, dificulta la mobilitat del jovent que no disposa de permís de conducció o diners per pagar-se un vehicle privat propi obstaculitzant el seu accés a llocs de treball o d’estudi.

Cal tenir en compte que aquesta descarada pujada de preus que s’està donant a totes les xarxes de transport públic del país, ve condicionada per la progressiva privatització dels transports públics que s’està efectuant arreu dels Països Catalans. La més gran i important d’aquestes privatitzacions és la de RENFE, que ja ha provocat diverses vagues i mobilitzacions dels treballadors d’aquesta empresa denunciant que amb la privatització hi haurà una reducció de plantilla i de freqüència de pas dels combois, així com, més augments del preu del bitllet. Com a usuàries, les joves sabem que la progressiva privatització del transport públic només pot provocar un major deteriorament del servei.

Encara que els nostres polítics ens vulguin fer creure que aquestes privatitzacions són per reduir els alts nivells de dèficit públic provocats per la crisi econòmica, aquestes privatitzacions tenen un marcat caràcter ideològic. La reconversió del capital públic en capital privat pretén fer-nos avançar cap a un model econòmic de capitalisme salvatge on el interessos de les classes populars no importin per res i l’únic motor de l’economia sigui el benefici dels grans capitals privats. Amb l’excusa de la crisi econòmica, les grans fortunes estan aprofitant per imposar un model de capitalisme salvatge basat en la privatització de tot tipus de serveis públics bàsics ( educació, sanitat, transport públic,etc.) per reduir al mínim, el ja de per si insuficient, estructura de l’estat del benestar.

Malgrat això, el jovent som conscient que el pitjor encara ha d’arribar, i les exigències de contenció del dèficit públic que ens imposa, sense la nostra voluntat, la Unió Europea i l’imminent rescat a que haurà de sotmetre’s l’estat espanyol només comportaran un tsunami privatitzador de tot tipus de serveis públics, entre ells el transport, que provocaran un empitjorament i encariment del servei .

Des d’Arran i el Sindicat D’estudiants dels Països Catalans (SEPC), entenem el transport públic com una eina al servei de les classes populars, allunyat dels interessos privats i que ha d’afavorir la cohesió territorial i social entre els diferents indrets del nostre país. També, apostem per un model de transport públic respectuós amb el medi ambient i accessible per tot el jovent del nostre país allunyat de projectes elitistes com el TAV (Tren d’Alta Velocitat).

D’aquesta manera, animem al jovent del nostre país a plantar cara contra la pujada de taxes del transport públic ja sigui mitjançant accions de protesta o bé mostrant la seva insubmissió utilitzant el servei sense sufragar el preu del bitllet.

Contra les retallades i la privatització: No paguem! Defensem el transport públic!

Contra Espanya, França i la Unió Europea JOVES, DEFENSEM LA LLENGUA. CONSTRUÏM ELS PAÏSOS CATALANS! només lluitant tenim futur!

Actualment, els Països Catalans ens trobem immersos en un moment de forta ofensiva contra la nostra llengua i cultura per part dels Estats Espanyol i Francès. Aquest atac és part clara de l’estratègia per avançar en l’aprofundiment de l’opressió nacional contra el nostre poble en un moment històric on els fonaments de l’Estat modern semblen esquerdar-se, i el propi model d’aquest esdevenint obsolet.

Aquella ofensiva centralista iniciada fa més de tres segles per, d’una banda, el jacobinisme francès i, per l’altra, a través del centralisme borbònic és recuperada en l’actualitat pels Estats capitalistes espanyol i francès. Aquests, essent instruments en mans i al servei de la burgesia estatal, pretenen reforçar aquelles velles estructures ja caduques per assegurar el manteniment de la seva hegemonia de classe sobre el nostre poble. Pretenent, així, acabar amb la nostra llengua i cultura per així eliminar la nostra identitat i amb ella el futur dels Països Catalans.

Els atacs a la nostra llengua i cultura són forts i continuats al llarg i ample de tots els territoris que conformenels Països Catalans:

· A les comarques de la Catalunya Nord -per efecte del jacobinisme- la voluntat d’extinció, per part de l’Estat Francès, de la nostra llengua ha estat un fet continuat des de l’inici de la dominació francesa sobre el Rosselló, ara fa més de 350 anys. Ara, però, amb l’excusa de la crisi econòmica s’ha accentuat amb exemples com deixar de finançar la -ja de per sí- gairebé nul·la educació bàsica en català. Esta situació de falta de reconeixement institucional està portant la nostra llengua a la residualitat i la cultura catalana a un simple fet folklòric per atraure turistes al sud de l’estat francès.

· A la resta del país, baix opressió espanyola, on l’Estat fa onejar les seves insígnies de continuisme franquista a cop de sentència judicial, la situació no es troba molt millor que al nord dels Pirineus:

A les Illes Balears i Pitiüses, el govern del Partit Popular (PP) encapçalat per José Ramón Bauzá ha iniciat l’ofensiva més anticatalinista des de la transició intentant eliminar per complet el català de les institucions i la vida pública. Si amb això no n’hi haguera prou, el govern del PP està duent a terme una espanyolització dels topònims de pobles i ciutats arreu de les Illes, n’és un exemple el recent canvi de nom de la ciutat de Maó que, ara, oficialment s’anomena Mahón. D’aquesta manera, pretenen eliminar qualsevol rastre de catalanitat en aquesta part del nostre país.

Al País Valencià la situació no és millor. Després dels durs anys de la transició, coneguts amb el nom de la Batalla de València, el blaverisme anticatalanista i espanyolista va exercir un gran poder així i tot la resistència als carrers i a les escoles es va mantindre fins avui en dia, tot i així milers de xiquets i xiquetes no poden escolaritzar-se en valencià, el català de totes, per la falta d’oferta i d’inversió que el propi govern de la Generalitat provoca. A tot açò, se li ha de sumar la marginalització que la llengua sofreix als mitjans de comunicació i a les institucions fent de la nostra, una llengua que s’han de veure relegada a l’àmbit privat i familiar i no social.

Al Principat de Catalunya, tot i que el català es troba en una situació un poc millor és marginada en molts àmbits de la vida pública com els mitjans de comunicació, informació sobre molts productes o en parts de l’administració. Tot i això, l’aparentment imminent procés d’independència del Principat ha revifat l’immòbil objectiu del govern central d’acabar amb tot el que sosté la nostra identitat nacional.

El “ Reial Decret (14/2012 del 20 d’Abril) de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu”, més conegut com Decret Wert, no és més que una altra càrrega de cavalleria contra la màxima expressió de la nostra unitat com a poble, la llengua. El que no han aconseguit durant anys d’opressió nacional, negació cultural i intents de divisió lingüística, ho tornen a intentar ara rebaixant la nostra llengua a l’estatus de llengua de tercera a l`àmbit educatiu. Al Principat de Catalunya, el Decret Wert comportarà la fi de la immersió lingüística provocant que molts alumnes acaben la seva escolarització sense necessitat d’aprendre el català. Al País Valencià i a les Illes significarà un clar empitjorament de la ja pobre situació del català en els sistemes educatiusd’aquestes parts del nostre país. Esta llei és un clar exemple que malgrat que institucionalment l’estat espanyol ens vulguin dividir en simples comunitats autònomes sap, perfectament, que els Països Catalans som un sol poble amb una sola llengua de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i deixa clar, per altra banda, que la llengua és un dels seus blancs principals a atacar per tal de destruir el nostre futur com a poble.

Però a les velles estructures al servei de la burgesia per subjugar el nostre poble, els Estats-nació, que -com apuntàvem- van camí de l’obsolescència -perdent cada cop més sobirania en pro dels actors supranacionals- s’hi ha afegit en els darrers anys un nou actor que amb l’excusa de la crisi econòmica va prenent cada cop més rellevància, la Unió Europea (UE).

Aquest reforçament de la UE dels darrers anys -precipitat ara am la crisi- comporta dues clares conseqüències negatives per a les classes populars catalanes: la pèrdua de sobirania econòmica i la pèrdua de sobirania nacional.

Per una banda, a tutela de l’Europa del capital a la que ens han abocat els polítics que ens governen -venent-nos-la com a l’única opció viable per a buscar l’eixida a la crisi- ens porta cap a un crua realitat social i pobresa econòmica amb l’obligació d’efectuar retallades en la despesa pública per contenir el deute dels estats. Un deute que en la seva major part prové dels rescats bancaris, quan convé recordar que els bancs i grans empreses multinacionals són els únics culpables d’esta crisi capitalista. D’esta manera, la UE és sinònim de capitalisme salvatge i violent i de pèrdua de sobirania de les classes populars que veiem impassibles com la dictadura dels bancs i dels mercats ens ensorra cada dia més en la precarietat més absoluta. La UE és sinònim de dictadura econòmica davant la qual les classes populars catalanes no hi tenim res a dir ni a decidir, la doctrina neoliberal de Brussel·les actua amb total impunitat -baix l’argument de mesures de caràcter tècnic, irremeiables i que són la única sortida- per precaritzar més i diàriament, les vides del jovent dels Països Catalans.

Per altra banda, a través de la falsa creença de progrés mitjançant els fenòmens de la globalització i l’europeïtzació l’EU aprofundeix també en la presa de la nostra sobirania nacional. Aquesta concepció -dels polítics europeus- recau en que davant d’un món cada vegada més connectat, interdependent a nivell social, cultural i econòmic on les fronteres estatals són cada vegada més difoses -globalització- i que està en constant competició i reajustament dels pols econòmics i de poder cal apostar per la UE com a pol de força per mantenir l’hegemonia i poder europeu a nivell internacional. De fet, darrerament hem pogut veure com el mateix president de la Generalitat de Catalunya firmava que s’ha d’avançar cap a un “nou model d’independència” Artur Mas parlava definia la seva aposta no per la independència sinó per un model d’ “interdependència” de Catalunya amb Europa, deia defensar la idea de construir uns “Estats Units d’Europa” i reconeixia en el mateix discurs de final d’any que “projecte nacional i projecte social van lligats” Així doncs, és clar, l’aposta regionalista de Mas és d’una Catalunya dins la UE perquè les catalanes seguim oprimides nacionalment i social per un nou actor més gran, evolucionat i salvatge. On Mas i CiU volen que la burgesia catalana guanyi l’encaix dins d’aquesta elit econòmica europea que cada vegada tindrà un protagonisme més gran i dins del qual pretenen obrir-se lloc i no resignar-se a perdre influència quedant relegats a burgesia regional d’un país de la perifèria europea, intervingut i en profunda crisi com és Espanya.

De fet, ja podem veure i intuir algunes d’aquestes conseqüències que assenyalem, només cal fixar-nos amb l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEEU – Bolonya) recentment aplicat a l’ensenyament universitari. Encarant les carreres universitàries a servir el mercat laboral europeu -que s’està potenciant, com diem- es busca una fàcil mobilitat de les persones entres els països de l’UE per tal de satisfer les necessitats canviants dels mercats a cada moment. És per això que a l’ensenyament superior ja s’està potenciant la docència en anglès, deixant la nostra llengua -el català- en una situació encara més minoritzada. Aquest exemple és una clara mostra de la voluntat d’adoptar una cultura i valors europeus i potenciar les llengües comunes amb més influència (anglès, francèsi alemany) que no portaran altra conseqüència que, com dèiem, l’atac i minorització de la nostra llengua i cultura per aquelles de caràcter comú o dels països amb més influència a través d’un procés molt més subtil d’opressió nacional.

Davant d’això el nostre projecte polític és clar: l’emancipació nacional de la territorialitat completa del nostre poble, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, dels Països Catalans. Perquè el model d’independència de l’Esquerra Independentista no es basa en una suposada catalanitat històrica ni acceptemles fronteres pactades i imposades per Espanya i França. El nostre model d’independència és aquell que garanteix la supervivència i el futur per a les classes populars catalanes. Un projecte de futur integrador amb tots aquells territoris que -compartint les arrels culturals i lingüístiques- sabem que un encaix dins dels actuals estats opressors ni ens convenç, ni ens interessa, ni és possible. Perquè som conscients que l’única manera de preservar la nostra identitat com a poble i els nostres interessos és l’alliberament total del jou al que els Estats capitalistes espanyol i francès i la Unió Europea ens tenen sotmesos. Hem d’avançar, doncs, cap a la independència plena. On la nostra llengua i cultura siguen normalitzades per esdevenir motor de les relacions socials, laborals i humanes. Una independència plena a nivell nacional, però també social, econòmic i de gènere, que trenqui amb els rols del capitalisme i del patriarcat. Perquè al jovent dels Països Catalans, només amb la lluita indestriable per enderrocar els tres pilars bàsics d’opressió ens permetrà ser veritablement lliures. Perquè només lluitant tenim futur!

Contra Espanya, França i la Unió Europea

DEFENSEM LA LLENGUA, CONSTRUÏM ELS PAÏSOS CATALANS!

Només lluitant tenim futur!

Independència. Socialisme i Feminisme.

Inici campanya "només lluitant tenim futur" i acció contra el consumisme

Estem en temps de festes nadalenques i per tant, tenint en compte la mentalitat occidental, estem en temps de compres abusives. Per denunciar aquesta situació aquesta nit han aparegut cartells on s'hi pot llegir: Il·lusiona't, però CONSUMEIX!; Estima, però CONSUMEIX!; Menja, però CONSUMEIX!; Juga, però CONSUMEIX!; Canta, però CONSUMEIX! i Pensa, però CONSUMEIX!

Així doncs, amb aquestes accions contra el consumisme que caracteritza aquestes dates, volem fer cridar l'atenció a la gran quantitat de persones que passegen pels cèntrics carrers de la nostra ciutat, sovint amb les butxaques buides però amb les bosses de compra plenes.

També pels nostres carrers s'han pogut veure aquests dies els primers lemes de la nova campanya nacional d'Arran: "Només lluitant tenim futur".

Concentració de suport a les preses polítiques catalanes

Divendres 21, desenes de persones es van concentrar a la Porxada de forma silenciosa i amb la llum de les torxes per mostrar la solidaritat cap a la Lola i la Marina, preses polítiques catalanes. Durant l'hora sencera que es va estar allà, es van repartir octavetes i es va llegir un manifest.
Així doncs Granollers, ciutat on vivia la Lola abans de ser segrestada pels estats espanyol i francès, s'ha sumat a la llista de pobles i ciutats on ha tingut lloc de forma simultània una concentració o marxa de torxes convocades per Rescat.

Perquè no hi som totes, la lluita continua! Llibertat Marina i Lola!

Granollers amb la Lola i la Marina

Com cada any, Rescat, el col·lectiu de suport als presos i preses polítiques catalens, convoca dies abans de nadal diverses marxes de torxes arreu del territori per fer visible la solidaritat de cada poble amb la Lola i la Marina, les dues preses polítiques catalanes. 
Enguany a Granollers ens sumem a la convocatòria organitzada concentrant-nos divendres a les 19h a la Porxada.
A més volem recalcar que la Lola López, és natural de Granollers.

Que s'extengui la flama de la solidaritat arreu!
Us hi esperem a tots i totes!

Llibertat preses polítiques catalanes.

NO és la nostra constitució!

 El proper dijous 6 de desembre, dia de la constitució espanyola, l'Esquerra Independentista de Granollers (Arran, CUP i el Casal Popular l'Esquerda), serem a la plaça de les Olles amb una constitució gegant que qualsevol persona podrà ajudar a escriure.

Tothom podrà escriure el que li agradaria que fos present en una nova constitució que representi els interessos de les classes populars dels Països Catalans. 

Ens trobareu a la plaça de les Olles de Granollers de 17h a 21h de la tarda.

Us esperem a totes per fer més gran el somni que dia rere dia avança i creix!

Independència i socialisme!

Valoració d’Arran de les eleccions al Parlament de Catalunya

El passat 25 de Novembre, coincidint amb el dia contra les violències de gènere, es van celebrar eleccions autonòmiques anticipades a la CAC. Un cop clarificats els resultats, des d’ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista volem fer les següents valoracions:

Pel que fa al partit majoritari, Convergència i Unió (CiU):Tot hi haver fet un forta campanya basada en una falsa estratègia d’aprofundiment nacional, no només no ha aconseguit l’objectiu al que aspirava, la majoria absoluta, sinó que ha patit un important retrocés electoral respecte als anteriors resultats, perdent 12 escons.

Artur Mas, que cal recordar que lidera un partit que no es declara independentista ni defensa els Països Catalans com a marc territorial, ha aprofitat la gran mobilització del poble català el darrer 11 de Setembre a favor de la independència per tal de fer una forta campanya mediàtica en defensa d’unes suposades i ambigües estructures d’estat i un projecte emancipador subjugat sempre a la Unió Europea i als designis dels bancs, els mercats i la troika. D’aquesta manera, pretenia crear una cortina de fum per amagar el desgast electoral que li preveien les enquestes a l’estiu, provocat per les fortes i violentes retallades que ha aplicat a serveis públics bàsics com l’educació i la sanitat. Aquesta vegada, però, l’intent de la burgesia d’enganyar les classes populars unint-nos sota la mateixa bandera –com els ha funcionat en altres ocasions històriques en èpoques convulses i de crisi- pretenent distreure’ns i fer-nos creure que l’emancipació nacional solucionaria tots els nostres problemes i que en aquests moments era la prioritat, no els ha funcionat. Així, es constata una ferma voluntat dels principatins d’avançar cap a l’emancipació nacional –mostra en són els 125.000 vots de la CUP-AE i la recuperació electoral d’ERC, que assoleix el seu segon millor resultat de la història- però no a fer-ho a qualsevol preu, perdent –CiU- el caràcter de peça imprescindible en el procés alliberador com s’havien –i en havien- volgut vendre. És per això que des d’Arran valorem aquesta davallada electoral de CiU com un toc d’atenció per part de la població a la gestió de govern feta durant aquests dos anys i que ja s’ha afirmat que continuarà amb la quarta onada de retallades contemplada en els pressupostos de 2013. I que malgrat ens vulguin distreure i pretendre amagar les problemàtiques socials sota la bandera del nacionalisme les catalanes no estem disposades a avançar cap a la independència a qualsevol preu ni de la ma de qualsevol que malgrat voler-se erigir com a líder messiànic salvador de les catalanes som conscients que és el màxim responsable del desmantellament i privatització dels serveis públics així com el representant dels interessos dels bancs, els mercats i la Unió Europea a casa nostra.

Arran també vol mostrar la seva profunda preocupació per l’augment de la representació parlamentària del Partit Popular (19) i especialment de Ciutadans (9), partits que representen els interessos de l’espanyolisme a casa nostra. Així esdevenen còmplices i alhora catalitzadors de l’estratègia que l’Estat Espanyol ve duent a terme des de fa 300 anys d’atacar la llengua i cultura catalanes amb la única finalitat d’assimilar-les i extingir-les i així destruir-nos com a poble. Evidència en son les darreres actuacions del PP a les Illes Balears amb la seva intenció de practicar un veritable genocidi cultural per eliminar la llengua catalana de les institucions i vida pública i així minoritzar-la encara més fins a fer-la desaparèixer. Atacs que se situen a l’alçada dels practicats des de fa temps al País Valencià i que persegueixen el clar objectiu d’anar relegant cada vegada més el valencià a l’àmbit privat fins a fer-lo desaparèixer amb accions com la progressiva reducció de les línies en valencià en l’educació així com la clara dominació del castellà com a primera –i molts cops única- llengua emprada per l’administració.

Aquests partits, doncs, no són més que els vassalls de l’espanyolisme als Països Catalans, que encarnant en la seva pròpia pell el més pur anticatalanisme visceral, han aconseguit engrandir el seu forat electoral en aquestes eleccions parlamentaries. Finalment assenyalar que som conscients que tot procés emancipador té implícita una forta polarització d’ambdues fraccions, l’independentista i l’unionista. Aquest fet, sumat al desgast del projecte social-liberal del PSC, feien preveure un creixement de les formacions unionistes en aquestes eleccions que es veurà fàcilment accentuat a mesura que ens acostem cap a l’emancipació –ni que sigui parcial- a través del desplegament i l’activació de totes les eines i mecanismes de l’Estat espanyol per tal d’afiançar per tots els mitjans el territori català sota la seva dominació. És per això, que cal saber analitzar correctament aquest fet i preveure’l per tal de saber-li plantar cara com a jovent organitzat dels Països Catalans.

Finalment, des d’Arran també volem destacar la gran alegria de la nit, felicitant la Candidatura d’Unitat Popular – Alternativa d’Esquerres (CUP-AE) per la gran i engrescadora campanya electoral que s’ha materialitzat amb al consecució de 3 escons al Parlament de Catalunya. L’obtenció d’aquests 3 escons representa un pas més en l’estratègia de desplegament de la unitat popular als Països Catalans per tal d’aconseguir la independència total del nostre poble. Tot i això, considerem que el desplegament de la Unitat Popular va molt més enllà de la lògica i representació institucional i institucionalista i passa pel desplegament de la CUP i el conjunt de l’Esquerra Independentista arreu del territori, sense oblidar el seu arrelament als carrers i lluites populars dels nostres pobles i ciutats com a eix principal d’acció que ens caracteritza com a moviment polític.

A més a més, Arran vol destacar que a diferència de la resta de partits parlamentaris, la CUP no està subjugada als interessos de cap elit econòmica ni d’una cúpula formada per líders. És un moviment assembleari i totalment horitzontal que representarà una alenada d’aire fresc al Parlament, on a part de portar-hi regeneració democràtica hi aportarà la veu del carrer, la veu dels sense veu, per dir als polítics professionals allò que el poble pensem d’ells i els murs infranquejables del parlament no els deixen escoltar. I estem convençuts que la CUP sabrà fer-ho, perquè serà a dins però continuarà a fora, al carrer, l’espai natural de la política i on hem de retornar-la. Així, nosaltres, el jovent organitzat pels Països Catalans seguim apostant per la Unitat Popular, l’assemblearisme de base i l’autoorganització que representa la CUP, perquè serà la veu de les lluites populars i dels moviments socials al parlament. I perquè, ara com abans, seguirà amb nosaltres a cada desallotjament, a cada manifestació, a cada assemblea i a cada piquet anticapitalista de Vaga General arreu dels Països Catalans fins aconseguir la Independència el socialisme i el feminsime.
Visca la Unitat Popular, visca la Terra!

Nota: Des d’Arran volem denunciar el buit mediàtic realitzat per totes les formacions polítiques (amb excepció de la CUP) respecte al dia contra les violències de gènere, que ha estat obviat per totes les formacions en clau electoralista. Així, la complicitat dels partits polítics ha permès dubtoses actuacions per part de la Junta electoral -prohibint la ja habitual manifestació del 25-N a Barcelona- i dels Mossos d’Esquadra –expulsant 5 companyes feministes del col·legi electoral on el President en funcions, Artur Mas, exerceix el seu dret a vot- que des d’Arran trobem totalment desencertades. Així, volem assenyalar el feminisme de postal amb el que es vanaglorien els partits polítics cada 25-N, fent gala de la seva faceta més humana i propera amb finalitats oportunistes ha quedat totalment desemmascarat veient com a han apartat la vista totalment d’una problemàtica en auge a la nostra societat com són les violències de gènere. No han tingut cap problema doncs, en mirar cap a una altra banda, i centrar tota la seva activitat i els seus esforços en el circ de la democràcia, demostrant una vegada més la importància i priorització que donen a la lluita per acabar amb la violència masclista.